Espadas dona «uns dies» a Díaz perquè es refaci de la derrota i dimiteixi

Díaz havia desenvolupat una estratègia coherent amb altres campanyes anteriors seves. Malgrat que no partia com a favorita –sempre ho va ser Espadas, l’impulsat per Pedro Sánchez–, va anar de menys a més i en els últims dies, i en la mateixa jornada electoral, els seus partidaris advertien que la victòria podia ser seva i que el seu missatge d’«il·lusió», el seu acostament a la militància cara a cara, havia calat. Els seus contraris es creien guanyadors, però advertien que tot podia passar, i preferien ser prudents, perquè molts ja van viure el clatellor de les primàries del 2017, en què Díaz, llavors la gran favorita, va ser apallissada per Sánchez contra pronòstic. Ferraz, no obstant, es mantenia tranquil i pensava que Espadas s’imposaria per l’entorn del 55%. Obertes les urnes, les expectatives de l’expresidenta de la Junta es van enfonsar. Els diaris ja parlaven del triomf de l’alcalde. El secretari d’Organització del PSOE-A, Juan Cornejo, va certificar les dades cap a les 21.30 h. Va sortir de seguida el tercer candidat, Luis Ángel Hierro..., i llavors van passar minuts i minuts. Díaz no apareixia per la seu regional del partit, al sevillà carrer de San Vicente.

A les 22.30 h, va comparèixer, visiblement afectada i envoltada del seu equip. Havia sigut vençuda en cinc de les vuit províncies. Entre les quals, la seva, Sevilla. «Estaré en cada moment on els meus companys vulguin, no destorbaré», va proclamar. Però els que la coneixen bé no se la van creure. Perquè si alguna cosa ha demostrat Díaz en aquests quatre anys, des que va ser arrasada per Sánchez, és que no s’arronsa ni sap donar-se per vençuda. Espadas va advertir, després d’escoltar-la, que no hi hauria «bicefàlia», perquè les bases havien triat un únic lideratge, el seu.

Ben aviat es van sentir les veus que reclamaven la sortida de Díaz. O que demanaven a Ferraz que muntés una gestora. «Tranquil·litat», responien des de primera hora de dilluns al quarter general del PSOE. Espadas tampoc volia una direcció provisional imposada per la força des de Madrid, i va frenar en sec qualsevol operació per construir-la, també perquè tem que una maniobra així la «victimitzi» i s'acabi girant en contra seva.

No «sanguinari»

«Una gestora per decret, ‘manu militari’, no té aquí sentit. El lògic és que ella entengui que ha de fer no un pas al costat, sinó enrere. Ella ha de tenir clar que aquesta és la seva tercera derrota en quatre anys: la del 2017, la del 2018 [en les eleccions autonòmiques que va guanyar, però després de les quals van poder sumar PP i Cs amb el recolzament de Vox] i aquestes primàries. Ha de renunciar, volem que renunciï i creiem que ho farà, perquè està ja a la porta de sortida», remarca un membre de la guàrdia de corps del candidat a la Junta, que recorda que el d’Espadas és un perfil componedor, no «sanguinari».

A Ferraz «ningú va parlar de gestora», recorda un alt cap, i també volen que Díaz se’n vagi pel seu propi peu. I prou. El secretari d’Organització, José Luis Ábalos, no va deixar de llançar missatges diàfans després de la reunió de l’executiva (amb Sánchez a Brussel·les per la cimera de l’OTAN): «És la militància qui dona i qui treu lideratges al PSOE. Amb Juan Espadas al capdavant obrim un temps nou.

Preguntat una vegada i una altra si la direcció es planteja muntar una gestora, el número tres va insistir que després del rotund missatge de les bases, que han assenyalat un «lideratge legítim» i únic, les altres coses són «qüestions menors», «irrellevants». La cúpula no té «cap problema d’ordre intern» per abordar, «ni cap pressa», sobretot quan el procés congressual arrenca d’aquí un mes: al juliol, el comitè federal convocarà el 40è Congrés, programat per a l’octubre a València, i a partir d’aquest tindran lloc els conclaves autonòmics –tots s’hauran de tancar abans de final d’any–, provincials, locals i de districte. Ábalos va recalcar la idea que ara «tots» –expressió que inclou Díaz– hauran d’«ajudar» el nou líder. «Renovació i unitat, aquest és el camí que hem de continuar», va dir únicament Sánchez des de la capital belga.

En realitat, escapçar el PSOE-A, la principal federació (45.374 militants) i fidel graner de vots, no és tan senzill. Ferraz, com prescriu l’article 344 del reglament que desenvolupa els estatuts, pot designar una gestora si dimitís la secretària general, cosa que no ha ocorregut. Per justificar la liquidació de Díaz, hauria de recórrer a l’article 14.2 de les normes internes, que assenyala que «quan la situació orgànica o política d’un determinat àmbit territorial del partit ho aconselli, la comissió executiva federal podrà adoptar les mesures que estimi necessàries a fi de restaurar la normalitat». Aquí s’inclouria la designació d’una gestora, de manera molt més violenta, com va fer Sánchez al defenestrar Tomás Gómez com a cap del PSOE madrileny i com a candidat el febrer del 2015.

Ni ella ni Pepe Fiscal

Aquest escenari no és el que per ara contempla Ferraz. Creu que al final Díaz serà víctima del seu propi aïllament i se n’anirà, tot i que no les té totes. «No podem saber-ho, atesos els antecedents», reconeix un alt cap de la cúpula. Espadas li concedirà «uns dies» tan sols perquè es recompongui. De moment, ja va avançar aquest dilluns que ella no seguirà com a presidenta del grup parlamentari, i, per descomptat, caurà el portaveu, l’exconseller Pepe Fiscal.

«Juan no la farà fora però tampoc consentirà una relliscada. Al primer indici que hi hagi que posa pals a la roda, hi haurà gestora», sentencia un membre del seu equip, que recorda que ja Ferraz no té motius per ser generós amb ella, perquè la secretària general «va desplegar una campanya contra Sánchez» i perquè ja va rebutjar tot el que se li ha ofert, des de la presidència del Senat fins a una plaça a les llistes al Parlament Europeu o un ministeri.

L’alcalde, expliquen al seu equip, prefereix, per tant, «esperar uns dies» perquè ella reflexioni i s’adoni que «és millor que renunciï» al lideratge del PSOE-A. No obstant, hi ha els que adverteixen que ella no ho farà. Díaz no ha tornat a parlar des de diumenge i els seus apunten la conversa que haurà de tenir amb Espadas. «Tots dos han tingut bona relació i han treballat colze a colze. Ara, o ens cuidem tots o guanyarà Juanma Moreno les eleccions», assenyala una responsable de la cúpula regional, que creu que Díaz ha de fer valer el seu 38,76% dels sufragis i que els dos dirigents «pactaran la transició i sense gestora».

«Això és el que vol ella –responen de la banda de l’alcalde–. Però això és farfolla, els seus embolics. Ha de deixar que el nou projecte creixi. Que dimiteixi, sense acritud i pel partit». «¡És que la volen fer fora amb sosa càustica! –protesta una susanista–. És maldat absoluta. Se n’anirà. Ja l’han matat, deixem-la que es gestioni la mort».

Férriz, possible nova portaveu

Hi ha veterans que apunten que ella voldrà vetllar pel futur dels que l’han recolzat, i també negociar la seva pròpia sortida. Les portes ara ja les té més tancades. Una destinació possible seria el Consell Consultiu d’Andalusia, amb seu a Granada i en què poden asseure’s els expresidents de la Junta. «O dimitirà o deixarà el poder en un comitè director [el màxim òrgan de direcció del PSOE-A]. Ella deu estar enfonsada i sap que resistir és traïció. Avui no li queda ni el 25%; demà, ni el 20%, i demà passat, ningú. La seva gent ben aviat seran tan poca com irrellevant», afirma un socialista andalús que la coneix bé.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Espadas vol tenir el camí aplanat de cara a la setmana que ve. En la pròxima sessió de control, Díaz «no pot ser la que s’enfronti a Moreno», ni tampoc Fiscal, remarquen al seu cercle. En un grup parlamentari fins ara molt afí majoritàriament a l’expresidenta, tot apunta que la nova portaveu serà Ángeles Férriz, membre de la cúpula regional però apartada per la secretària general. Espadas no té escó a la Cambra i liderarà l’oposició des de l’Ajuntament de Sevilla.

El candidat a la Junta i pròxim líder del PSOE-A vol anar pas a pas, però sense que Díaz li obstaculitzi el camí. I Sánchez, que va sortir reforçat de les urnes de diumenge després d’aconseguir derrotar la seva eterna rival, el recolza. Ell ja té el control absolut de la federació més potent, i sap que, ara sí, anirà al mateix ritme que ell.