Cinc anys de presó per a un militant de la CUP per agredir un mosso d’esquadra

L’Audiència de Barcelona ha condemnat a cinc anys de presó el militant de la CUP Marcel Vivet, el manifestant jutjat per lesionar al canell un agent antiavalots dels Mossos d’Esquadra durant la protesta ‘holi’ contra el sindicat de la Policia Nacional Jusapol el 2018, una causa en la qual la Generalitat va mantenir la seva acusació per un delicte d’atemptat a l’autoritat.

En la seva sentència, la secció 21 de l’Audiència Provincial considera Vivet culpable d’un delicte de desordres públics, pel qual li imposa una pena de dos anys de presó; un altre d’atemptat a agent de l’autoritat, pel qual el condemna a tres anys i un dia i un tercer lleu de lesions per haver «trencat» amb la seva actuació «les costures dels drets fonamentals de reunió i manifestació».

Contramanifestació

Els fets es remunten al 29 de setembre de 2018, quan el processat –que formava part de Guanyem Badalona en Comú, la llista municipal de la CUP que encapçalava Dolors Sabater– va acudir a una contramanifestació convocada per diverses organitzacions independentistes en protesta per una concentració de Jusapol que se celebrava paral·lelament i amb la qual pretenien imitar la festa índia ‘holi’, en la qual es llancen pols de colors.

La sala veu acreditat que Vivet, al qual li imposa el pagament d’una multa de 600 euros, va acudir a la primera línia de la protesta onejant una bandera de La Forja –organització vinculada a la CUP a la qual pertany–, «subjecta amb un pal d’uns dos metres de llargada i uns centímetres de gruix».

Pols de colors i pintura

En un moment donat, els integrants del grup amb què es trobava van començar a llançar pols de color i pintura acrílica als agents que integraven del cordó policial «a fi de dificultar la seva visió». I per «menyscabar la seva integritat física», també els van tirar «pots, ampolles i altres objectes contundents malgrat que se’ls advertia per megafonia que deposessin la seva actitud».

En aquell moment, continua la sentència, Vivet es va valer de «la cobertura i sensació d’impunitat que li oferia la resta del grup» per pegar amb el pal de la bandera al braç d’un agent, al qual haurà d’indemnitzar amb 1.512 euros.

Per a l’Audiència, «l’actuació del senyor Vivet i bona part de les persones que el van acompanyar va trencar les costures dels drets fonamentals de reunió i manifestació, que de cap manera emparen la comissió de fets com els descrits en el relat fàctic».

«Violència verbal i material»

La sala dona també per vàlides les declaracions dels policies que van testificar al judici, que es va celebrar el febrer passat, segons els quals la manifestació en què va participar el condemnat «va ser marcada per la violència verbal i material» amb «insults i amenaces», a diferència de l’al·legat pel processat que, remarquen els magistrats, «no es compadeix ni de lluny amb la situació real que s’infereix de la prova practicada».

Vivet va adduir que la manifestació de Jusapol «defensava i justificava la violència policial» de l’1-O «en un ambient fosc de violència, fanatisme i absoluta crispació que contrastava amb el que es respirava en la contramanifestació en la qual va participar, presidida per un tarannà absolutament pacífic, on els colors, els balls i cants eren els protagonistes».

«Guerrilla urbana»

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

En canvi, per a l’Audiència, «la projecció de pintura acrílica i pols de colors no va ser casual, sinó més pròpia de les tècniques de guerrilla urbana», ja que aconsegueix la «triple finalitat» de dificultar la visió dels agents, entorpir la seva respiració i que quedin amb el rostre descobert una vegada es treuen la visera, com van afirmar els Mossos d’Esquadra.

El cas de Vivet va aixecar polèmica perquè la Generalitat va decidir mantenir els seus càrrecs malgrat que al novembre el llavors conseller d’Interior, Miquel Sàmper, havia anunciat que ultimava un acord perquè l’Administració catalana deixés d’exercir l’acusació per delictes d’atemptat a l’autoritat contra els detinguts en manifestacions violentes, un compromís que encara no s’ha concretat.