Ayuso es queda en mans de Vox

La victòria d’Isabel Díaz Ayuso a les eleccions del 4-M va ser aclaparadora. Va aconseguir que el PP passés de 30 a 65 escons malgrat la pandèmia, la crisi social i econòmica i pertànyer a un partit llastat per greus escàndols de corrupció. Eufòria total. No obstant, aquests 65 diputats no són suficients per tenir «llibertat», la seva paraula fetitxe de la campanya electoral. Ayuso va començar aquest divendres el seu segon mandat a l’aconseguir passar la votació d’investidura a la primera, però a un preu que encara no sap com d’elevat serà: el PP dependrà de Vox, d’aquests 13 diputats que van recolzar la seva candidatura. La formació ultra li podrà posar tan difícil com vulgui a l’Assemblea regional si vol que els pressupostos o les iniciatives legislatives descarrilin. [Així serà el nou gabinet d’Ayuso]

La portaveu de la formació ultra, Rocío Monasterio, no va perdre el temps i aquest divendres, quan li va arribar el torn a la segona jornada del debat, va deixar clares les seves peticions. Ho va fer en un discurs que va incloure un comentari racista cap a Serigne Mbayé, d’Unides Podem, gest que va ser censurat per la resta de l’hemicicle, menys el PP. Un silenci que parla per si sol.

En aquesta llista d’exigències, la dirigent d’extrema dreta va anar al detall: vol que Ayuso derogui les lleis autonòmiques contra la violència de gènere, la llei d’identitat sexual i la que dona protecció integral al col·lectiu LGTBI. Monasterio també li va demanar el tancament de la televisió pública, Telemadrid, una petició que no sona malament al gabinet de la presidenta, que ja ha apartat al canal de la realització televisiva en dies claus, com el Dos de Maig o el debat mateix d’investidura.

És cert que la portaveu de Vox fa aquestes reclamacions des del 2019, quan ja va donar el seu recolzament al PP, juntament amb Ciutadans. Però, aquest divendres, Monasterio va marcar la diferència: aquests dos anys passats Ignacio Aguado (Cs), l’«anterior soci», no «va deixar» que Ayuso ho fes. Ara, en aquesta legislatura (també de dos anys, perquè així ho marca l’estatut) ella l’hi «exigirà».

L’episodi de Monasterio amb Mbayé és d’aquests que acaba marcant els debats malgrat el pas dels anys. En un moment del discurs, la líder ultra el va acusar d’entrar «de forma il·legal» a Espanya i ser un «símbol de menyspreu a la classe treballadora». Mbayé va demanar la paraula i li va exigir que ho retirés. «El racisme no cap en aquesta Cambra ni a Espanya», va proclamar.

Diputada expulsada

Malgrat que tant Més País, com el PSOE i Unides Podem van censurar Monasterio per racista, la cap de files de la ultradreta a l’Assemblea va incidir en el tema en el seu torn següent, cosa que va enervar Vanessa Lillo (IU). La diputada la va cridar des del seu escó i la presidenta de la Cambra, Eugenia Carballedo (PP), li va cridar a l’ordre tres vegades (peticions que es van produir amb segons de diferència unes de les altres) i la va expulsar de l’hemicicle.

La cap de l’oposició, Mónica García, de Més Madrid, va avisar Ayuso que farà «una oposició fèrria» i va augurar que el seu Govern serà tan curt com infructuós. «S’ha posat a confrontar i no ha pogut parar ni tan sols amb el Rei», va etzibar. La mateixa idea que va remarcar la portaveu del PSOE, Hana Jalloul, que ho va atribuir al fet que a la dirigent del PP li sembla «avorrit» governar.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Ayuso va decidir respondre tots els grups alhora. L’aspirant va començar agraint a Vox el seu suport i va defensar Monasterio davant les crítiques dels «partits d’esquerra», que va qualificar de «radicals i sectaris».

Ayuso no podia oblidar-se de Pedro Sánchez i va proclamar que el que ha començat «és el final del sanchisme a Espanya». La flamant presidenta tindrà un Govern monocolor, amb nou conselleries. Segueixen tots els qui la van acompanyar a la legislatura passada (inclosa Marta Rivera de la Cruz, que ha abandonat ja Cs) i recupera Concepción Dancausa (exdelegada del Govern central a Madrid i expresidenta de l’Assemblea, entre altres càrrecs) i Carlos Izquierdo (que ja va ser conseller amb Cristina Cifuentes). Es queda fora de l’Executiu Toni Cantó, que va fitxar pel PP en precampanya.