El jutge apunta que el «muntatge» de la Kitchen «va sortir del partit i no d’Interior»

El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón fa una reflexió que podria fer un gir al cas Kitchen segons sent la declaració de Sergio Ríos, el xòfer de l’extresorer del PP Luis Bárcenas captat pel dispositiu parapolicial que es va posar en marxa el 2013 per treure-li la documentació que pogués tenir del partit. «Si és així», li diu, «està clar que es munta l’assumpte des del partit, no des del Ministeri d’Interior», a la qual cosa l’ara policia respon admetent que amb la perspectiva que dona el temps pensa que el van elegir a ell «expressament», perquè no creu en les casualitats.

En la seva declaració, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, Ríos va assenyalar que tant l’excomissari José Manuel Villarejo com el també imputat Enrique García Castaño li parlaven «de continu» del «Barbas», a qui va identificar com a Mariano Rajoy. Tant per demanar-li el que el seu cap pogués dir d’ell, com per donar-li a entendre que estava al corrent de l’operatiu. Del llavors ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, li van fer saber que estaven a les seves ordres i despatxaven amb ell.

Al més alt nivell

Va admetre que va cobrar fins a 48.000 euros dels fons reservats, cosa que Villarejo va atribuir a «la importància de l’operatiu» i a l’«alt nivell» que l’autoritzava. El que sí que va negar és haver entrat a la policia per participar en el dispositiu parapolicial i haver donat telèfons de Bárcenas a García Castaño en una cafeteria Vips, com aquest va declarar davant el jutge.

Segons Ríos, es va reunir amb Villarejo perquè l’hi va demanar Andrés Gómez Gordo, policia de confiança de l’ex secretària general del PP María Dolores de Cospedal, la referència del qual li va servir per tranquil·litzar-se sobre l’operatiu, que Villarejo li va dir que dirigia i que sempre va creure legal. Això tot i que passava per informar de la «vida» dels Bárcenas i de si esmentaven algun alt càrrec del PP, com José María Aznar, Rajoy o Cospedal, però també del casament de la filla del primer amb Alejandro Agag o de Fundescam i el finançament del PP de Madrid, que llavors presidia Esperanza Aguirre.

El «xef»

Va assenyalar que Villarejo li va dir que l’anomenaria «xef» per la seva semblança amb un cuiner i li va demanar que no obstaculitzés el dispositiu, perquè si havia detectat seguiments, com que ignorava que era de la policia, mirava d’evitar-los. Es comunicaven amb els telèfons de baixa gamma que li anava donant i que va entregar al jutjat durant el registre que es va fer del seu domicili. També va entregar un ‘pendrive’ i les fotografies que li van donar Villarejo i García Castaños perquè identifiqués persones que entraven i sortien del despatx del que va ser segon advocat que va tenir Bárcenas, Javier Gómez de Liaño.

A més, va reconèixer els àlies que utilitzava l’excomissari per referir-se a diferents persones, com «nana» per a l’exvicepresidenta del Govern Soraya Sáenz de Santamaría o «el Asturiano» per a Francisco Álvarez Cascos. En un moment de la declaració l’ara policia es mostrava tan nerviós que el jutge l’hi va fer notar, a la qual cosa l’imputat va respondre amb un «a vostè no li temo, senyoria, precisament». Va deixar la frase sense acabar.

Gravacions robades

Per la seva part, Bárcenas va declarar davant el jutge des de la presó de Soto del Real al desembre que va gravar Rajoy i l’ex secretari general del PP Javier Arenas perquè estava preocupat pel «desmarcatge claríssim» per part dels seus companys en plena investigació del cas Gürtel i perquè volia «tenir garantia» que no s’havien quedat diners de la «comptabilitat extra comptable». Va afegir que en el context d’una negociació que mantenia amb el PP en la qual li havien ofert 500.000 euros, li va demanar a un altre reu que les destruís, informa Europa Press.

Assegura que va donar una nota a l’intern en la qual precisava «on tenia això al núvol» i que a través del seu xòfer li va donar fins a 2.500 euros perquè aconseguís els equips informàtics necessaris per a això. Va afegir que finalment van suspendre el permís al pres i li van sostreure la nota, per la qual cosa no sap si les va esborrar o no, extrem que el fiscal posa en dubte.

L’extresorer explica que la gravació a Rajoy va ser en «una visita ràpida i sense cita prèvia» a la seu del PP i que se la sap «de memòria», perquè l’ha sentit «300 vegades». Relata que va entrar al despatx, va saludar Rajoy i li va comentar que venia de parlar amb Arenas sobre «un saldo en la comptabilitat extracomptable del partit». «He preguntat a Javier què faig amb el romanent i m’ha dit: ‘jo crec que has de posar-lo en un sobre i entregar-lo al senyor Rajoy’, explica.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Afirma que va mostrar un paper a l’expresident «amb el saldo final» i li va entregar una fotocòpia. Rajoy li va preguntar per què guardava aquests papers, i ell va respondre per si sorgia algun dubte «quant a la correcta ocupació de les quantitats o quant al fet que les percepcions que un determinat empresari o persona particular ha dit que entregava al partit, que no hi hagués cap dubte que estan anotades i que l’ocupació ha sigut la que havia de ser, una ocupació correcta». Afegeix que aquell moment Rajoy «agafa la nota», «es gira a la butaca» i «la fica a la destructora de papers». «Se sent el soroll de la destructora destruint el paper en qüestió», deixa el sobre al president i se’n va del despatx.

Va guardar còpia d’aquesta gravació i de la d’Arenas, que no recorda tan bé, perquè va ser un dinar en el qual li va entregar una acta notarial de la comptabilitat en b, a l’estudi de la seva dona, Rosalía Iglesias, i que van ser robades en l’operació Kitchen.