Díaz pacta amb Espadas els relleus al Parlament però es resisteix a dimitir

Susana Díaz no deixa per ara el càrrec de secretària general del PSOE d’Andalusia. Va perdre de manera contundent les primàries contra l’alcalde de Sevilla, Juan Espadas, va prometre que faria un pas «al costat» de cara al següent congrés i des del seu equip van insistir en els últims dies que ella faria el que el guanyador li demanés. Aquest divendres tots dos es van reunir, van pactar els relleus en el grup parlamentari a la Cambra andalusa i van acordar continuar negociant. Però el futur immediat de Díaz continua sense aclarir-se. Ella, sens dubte, no ha dimitit, tot i que és la sortida que li assenyalen els partidaris del regidor sevillà i la que busca Ferraz.

La reunió de Díaz i Espadas es va celebrar aquest divendres «en un clima de cordialitat i col·laboració mútua», van apuntar en un comunicat pactat. Tots dos van analitzar «els passos a fer en els pròxims dies» per traslladar el nou lideratge del PSOE-A a la direcció del grup parlamentari. Així, la nova portaveu serà Ángeles Férriz (43 anys), de Jaén, com ja s’esperava, en substitució de l’exconseller Pepe Fiscal. Com a portaveus adjunts, l’acompanyaran els diputats María Márquez (31 anys, de Huelva), Gerardo Sánchez (56, de Granada) i Araceli Maese (52, de Cadis). La proposta es traslladarà a la comissió permanent de l’executiva del partit del dilluns que ve, així com al grup perquè sigui efectiva de cara al ple de la Cambra autonòmica de la setmana vinent.

Díaz va traslladar a Espadas, diu el comunicat, «la seva total disposició per portar a terme al més aviat possible aquest procés de transició, així com la resta de canvis dins el grup parlamentari, per la qual cosa en els pròxims dies continuaran avançant en aquestes qüestions». La nota, per tant, no aclareix si la secretària general finalment renunciarà al càrrec i renunciarà a l’escó del Parlament andalús. Són els dos temes més importants, i els que queden oberts a l’espera de com evolucioni la negociació.

La fricció, de fet, és evident des de fa uns quants dies. Díaz va patir diumenge passat una derrota més gran del que s’esperava –un 38,76% dels vots pel 55,05% del seu rival–, i la mateixa nit electoral va assegurar que no destorbaria i no es presentaria al següent congrés regional, previst per a final d’any. Espadas, no obstant, també va avisar el mateix 13-J que no admetria «bicefàlies», una posició que Ferraz recolza. Però davant els que demanaven a la cúpula de Pedro Sánchez que activés una gestora per liquidar-la definitivament, l’aparell federal i l’alcalde de Sevilla van entendre que aquesta no era la millor via. Fer-ho la «victimitzaria» i mantindria les ferides obertes. Però tant Ferraz com l’equip del guanyador van deixar clar en tot moment que Díaz només tenia una sortida, la dimissió. És a dir, que no es toleraria que ella es mantingués en el càrrec sis mesos més.

Des del nucli de l’expresidenta de la Junta traslladaven que ella no oposaria cap resistència. «Se n’anirà si Juan l’hi demana», repetien. Però el regidor no l’hi va demanar. «El seu cap és més barat si l’entrega ella mateixa, sense necessitat de demanar-l’hi», explicaven fonts pròximes al pròxim candidat electoral. Però el que està en boca de diversos dirigents consultats és que Díaz intenta negociar una sortida per ella mateixa i alguns dels seus fidels.

La baronessa socialista va afrontar les primàries com un tot o res. Ferraz li va oferir la presidència del Senat, un lloc de sortida a les llistes al Parlament andalús, un ministeri. Ella no ho va voler acceptar. Seria com enterrar-la en «un taüt de pi», segons li va expressar gràficament a l’alcalde de Dos Hermanas, Quico Toscano –home molt pròxim al número dos d’Iván Redondo a la Moncloa, Paco Salazar–, en una reunió que van mantenir. Ara es troba en una posició de més debilitat. La sortida institucional més òbvia seria el Consell Consultiu d’Andalusia, càrrec a què té dret com a expresidenta de la Junta, però no està remunerat i només es cobren dietes, no un salari. Una altra opció seria convertir-se en senadora per designació autonòmica. O bé marxar al sector privat.

Segons indiquen algunes fonts de l’equip d’Espadas a aquest diari, Díaz voldria fer el salt a Madrid, a la Cambra alta. I aquí hi ha el problema. El PSOE compta amb només tres senadors autonòmics: el gadità Fernando López Gil, la malaguenya Marisa Bustinduy i el que va ser portaveu del Govern de Díaz i després conseller de Cultura, el també gadità Miguel Ángel Vázquez. Els dos primers són susanistes, però Vázquez no. Ell es va alinear amb Espadas en aquest procés de primàries –com van fer altres càrrecs que en el seu moment li donaven suport–, però la seva relació es va trencar després, quan l’expresidenta va fulminar com a portaveu al Parlament andalús Mario Jiménez, un altre dels seus fidels i qui de fet havia sigut portaveu de la gestora federal. Tots dos li van aconsellar aparcar la guerra amb Sánchez de manera definitiva, ella els va apartar i els dos van començar a treballar per l’alternativa.

Una opció que Díaz hauria posat sobre la taula –però que des del seu entorn neguen amb vehemència– és que passés a ocupar el lloc de Vázquez al Senat. L’argument seria el següent: pot ser que Juan Cornejo, el secretari d’Organització del PSOE-A, renunciï al seu escó per Cadis. La llista correria i entraria al Parlament andalús, precisament, Vázquez, ja que es va quedar a les portes d’aconseguir l’acta en les autonòmiques del 2 de desembre del 2018. Però l’equip d’Espadas considera complicat que l’alcalde pogués transigir amb aquesta hipotètica petició, ja que suposaria treure del Senat un dels seus recolzaments per augmentar la quota crítica a la Cambra. Ara mateix, dels 25 senadors socialistes andalusos, només cinc van recolzar Díaz: dos dels designats (Bustinduy i López Gil) i tres electes (María Jesús Serrano, Antonio Martínez i Estefanía Martín Palop).

Notícies relacionades

Espadas dona «uns dies» a Díaz perquè es refaci de la derrota i dimiteixi

Ferraz empeny Díaz a dimitir després de la seva derrota i ara descarta una gestora

«Tot això són càbales i falsedats», afirmen fonts molt pròximes a la secretària general. «Hi ha un comunicat redactat de mutu acord i diu que continuaran parlant, ¿quin és el problema?», insisteixen. ¿Està negociant la seva sortida Díaz? «Ni idea», responen les mateixes fonts. «Ella ha acceptat els canvis dins el grup perquè no li quedava cap més remei, però ara vol tibar la corda. És especialista a allargar els temps, i pretén descafeïnar el revulsiu que representa la victòria de Juan», es queixen des de l’altra banda.

En l’entorn de l’alcalde recorden que té «la posició de força» i que la seva intenció és resoldre la transició «bastant aviat». «Juan està acostumat a les negociacions. Té el cul de ferro i és capaç de resistir. Les dues parts hauran de prendre decisions». Per a una integrant de la cúpula de Díaz, la lectura és clara: «Susana intenta posar un preu a la seva sortida i blindar els seus», especialment els exconsellers Pepe Fiscal i Rodrigo Sánchez de Haro.