7 dels indults més polèmics a Espanya

L’exministre d’Interior del PSOE, José Barrionuevo, i l’exsecretari d’Estat per a la Seguretat, Rafael Vera, van ser indultats el desembre de l’any 1998. Barrionuevo, Vera i vuit càrrecs més van ser condemnats pel segrest del ciutadà hispanofrancès Segundo Marey, el qual van confondre amb un dirigent de la banda terrorista ETA, en la que va ser la primera acció reivindicada pels GAL.

Barrionuevo i Vera van ser condemnats a 10 anys de presó i 12 anys d’inhabilitació pels delictes de retenció il·legal i malversació de fons públics, però el Govern de José María Aznar va facilitar la seva sortida de presó concedint-los un indult parcial que va reduir en dos terços la pena, a més del tercer grau penitenciari. Només van passar tres mesos entre reixes.

L’exgeneral Alfonso Armada va ser un dels principals participants del cop d’Estat del 23-F de 1981. El 1983 el Tribunal Suprem el va condemnar a 30 anys de presó per rebel·lió militar, però cinc anys després, el 1988, el Govern de Felipe González el va indultar. L’Executiu va al·legar motius de salut –va patir una embòlia cerebral i se li va detectar cardiopatia– i l’acatament de la Constitució.

El llavors conseller delegat del Banco Santander, Alfredo Sáenz, va ser condemnat a tres mesos d’arrest domiciliari i inhabilitació temporal per acusació i denúncia falsa comesos el 1993, quan era president de Banesto. El grau de la pena no implicava la seva entrada a la presó, però sí que posava en joc el seu càrrec al banc perquè la normativa bancària inhabilitava aquells que tinguessin antecedents penals.

El Govern de José Luis Rodríguez Zapatero li va concedir l’indult per mantenir-se en el càrrec, però el 2013 el Tribunal Suprem el va anul·lar, al·legant que aquest decret interferia en la normativa del sector financer que exigeix «honorabilitat». L’Executiu de Mariano Rajoy, a l’arribar a la Moncloa, va modificar la legislació bancària i va evitar així la inhabilitació de Sáenz.

L’accident de l’avió militar IAC-42 a Turquia el 2003 va segar la vida de 61 militars, un Guàrdia Civil, 12 tripulants i un enginyer. Els comandants sanitaris de la nau, José Ramón Ramírez García i Miguel Ángel Sáez García, van ser condemnats per errar en la identificació de 30 dels 62 morts a 18 mesos de presó, un any d’inhabilitació i una multa de 900 euros per falsejar les dades dels cadàvers per poder arribar a temps al funeral preparat pel llavors ministre de Defensa, Federico Trillo.

L’ingrés a la presó va ser suspès per l’Audiència Nacional al ser menor a dos anys i la multa va ser pagada pels condemnats. No obstant, la pena d’inhabilitació comportava l’expulsió de l’Exèrcit, però el Govern de Mariano Rajoy ho va evitar amb un indult parcial el 2012.

Quatre agents del Cos dels Mossos d’Esquadra van ser condemnats per torturar un home que van detenir per error i al qual van arribar a posar una pistola a la boca per obligar-lo a confessar un robatori que no havia comès.

El Tribunal Suprem els va condemnar a quatre anys i sis mesos de presó per delictes contra la integritat moral, tortures i lesions; però el Govern de Mariano Rajoy els va concedir l’indult i els va reduir així la pena a dos anys de presó per evitar la seva entrada en un centre penitenciari ja que no tenien antecedents.

No obstant, l’Audiència Provincial de Barcelona va decidir decretar de tota manera l’ingrés a presó i llavors el Govern va commutar la pena per una multa de 7.200 euros.

Els indults a membres de l’organització armada independentista Terra Lliure solen ser una arma llancívola entre el PP i el PSOE, però els dos partits han concedit la mesura de gràcia a representants de la banda.

El 1994 i el 1995 el Govern de Felipe González va indultar Marcel·lí Canet, condemnat per un delicte d’estralls i imprudència temerària amb resultat de mort, i Jordi Petit Ferrer, condemnat pels delictes d’estralls, pertinença a banda armada i tinença il·lícita d’armes després de manifestar la seva voluntat expressa de deixar la lluita armada i renunciar a la violència, entre d’altres.

Ja el 1996, l’Executiu de José María Aznar va fer el mateix amb uns altres 15 membres de Terra Lliure. Des del PP sempre han defensat que la tramitació la van començar els socialistes, però la decisió final va quedar a les seves mans perquè és el Consell de Ministres qui té l’última paraula sobre els indults.

Un conductor kamikaze va ser condemnat per un accident mortal que va tenir lloc el 2003 a l’AP-7 a Polinyà del Xúquer (València). El 2012, el Govern de Mariano Rajoy li va concedir un indult parcial commutant-li la pena privativa de llibertat pendent de compliment per una de dos anys de multa.

El Tribunal Suprem va anul·lar l’indult al considerar-lo «arbitrari» i el 2014 el conductor va tornar a ingressar a la presó. Aquest fet pot marcar precedent en el cas dels presos independentistes perquè delimita el marge de maniobra que té el Govern per concedir o denegar mesures de gràcia.