Les claus del discurs de Sánchez en defensa dels indults del procés

’I som on som’. Pedro Sánchez es va valer del vers del poeta català Miquel Martí i Pol per presentar, a l’arrencada de la seva conferència, l’anunci esperat, tot i que no sorprenent: demà dimarts, 22 de juny, proposarà al Consell de Ministres «concedir l’indult als nou condemnats del judici del procés que estan a la presó». El president va argumentar que es podria seguir «com estem», a la roda del hàmster, «tancats amb una sola joguina», com diria un altre escriptor català també mort, Juan Marsé. «Una sola i trista joguina, la discòrdia».

L’altra alternativa, va prosseguir, seria abandonar-ho i dedicar totes les «energies» a «resoldre el problema i apostar per la concòrdia que significa, literalment [etimològicament] amb cor». El Govern, va al·legar, busca això, «afrontar el problema», perseguir la concòrdia, i per això, pensant en l’esperit constitucional de concòrdia, el Consell de Ministres aprovarà la mesura de gràcia. Aquest va ser el moment en què al Liceu es van sentir crits a favor de la independència de Catalunya i l’amnistia. Les esbroncades i xiscles van embrutar l’anunci tan mil·limètricament preparat per la Moncloa.

És un argument que el president porta fent servir des de fa dues setmanes. No «ignora» que hi ha els qui rebutgen la mesura de gràcia per als líders de l’1-O, ni ignora les seves raons. Assegura respectar-les i comprendre-les. Però els qui recolzen els indults també tenen «raons»: el futur, va dir, «ha d’importar més que el passat».

Sánchez va remarcar que, fins i tot comprenent els motius del rebuig, el Govern ha optat per «obrir pas a la reconciliació, al retrobament». Els indults, creu, obriran «aquest camí» i donarà a «tothom la possibilitat de començar de nou i de fer-ho millor aquesta vegada».

«No s’ha d’esperar un moment més propici. Si hi ha un moment per unir-nos és aquest. Aquest és el moment», va defensar. I és així per tres raons bàsiques. Una, perquè ha conclòs la via judicial amb sentència ferma del Tribunal Suprem. Dos, perquè el Govern està obligat a tramitar les peticions d’indult formulades, i per tant «no pot sostreure’s a la qüestió ni al debat social» i ha de «mesurar les conseqüències polítiques» d’una resposta en un sentit o un altre. Tres, perquè la pandèmia ha «transformat» la societat i ha posat l’accent en la «vida compartida».

Així que el que queda per fer és «recomençar». El president va insistir que, per arribar a l’acord, algú ha de fer el primer pas, i el seu Executiu el donarà ara, perquè vol «aprofitar qualsevol motiu o ocasió per propiciar el retrobament» dins de Catalunya amb la resta d’Espanya. Això sí, va recordar que aquesta voluntat de diàleg ja la va enunciar al discurs d’investidura, el 4 de gener del 2020, convençut que la confrontació «no ha servit per resoldre cap problema». És més, els ha fet més «nombrosos i aguts».

El propòsit del Govern no és només tornar a l’instant anterior al moment en què es van separar els camins de Catalunya i Espanya, quan van començar «els retrets, les provocacions i els enganys». El seu objectiu és «trobar noves respostes», que no va concretar. Sánchez pensa en l’’Agenda del retrobament’ que ja va oferir al president Quim Torra. Però sobretot, confia que del diàleg flueixin idees imaginatives, sempre dins de la llei. No va citar, per exemple, un nou Estatut, que requeriria el consens de dos terços del Parlament.

Sánchez va baixar al detall en la defensa dels indults, una fórmula «excepcional», sí, reglada des de l’aprovació de la llei del 1870, desenvolupada i modificada en democràcia i recollida a l’article 62 de la Constitució. El president va recalcar que és una figura «necessària» en determinats moments, que «ni qüestiona ni revoca la sentència ferma condemnatòria». «Simplement es tracta d’un altre pla, ja no judicial», sinó polític. L’argumentació de l’Executiu està sent netament política, i així figurarà als escrits individualitzats dels nou beneficiats de la gràcia governamental. De fet, de les tres raons que permet la llei vuitcentista per aprovar el perdó, l’equitat, la justícia i la utilitat pública, el Gabinet s’aferrarà a aquesta última.

Sánchez va demanar a tothom, els qui comparteixen la mesura i els que no, que reconeguin la «plena legalitat i absoluta constitucionalitat» dels indults. Va argüir que la Carta Magna del 1978 va ser, en si mateixa, una «expressió de concòrdia entre els espanyols», no un «fred contracte». La Constitució, la llei i l’Estat, va abundar, funcionen a Espanya per «solucionar conflictes», «protegir» els ciutadans i «obrir camins d’entesa», perquè sigui possible una «vida en comú».

El president va recalcar que la «raó fonamental» dels indults que aprovarà aquest dimarts el Consell de Ministres és «la seva utilitat per a la convivència». En línia amb el que ha anat afirmant en aquestes setmanes, va apuntar que no només es perdona nou persones. Pot canviar la vida de milions de persones. És un «rotund missatge de la voluntat de concòrdia i convivència de la democràcia espanyola» que es dirigeix el conjunt de la societat catalana i espanyola. Apel·la les milers de persones que van recolzar els presos del procés i els que van rebutjar la seva conducta però creuen que és suficient el càstig rebut. «Amb aquest acte traiem materialment de la presó nou persones, però en sumem simbòlicament milions i milions per a la convivència», va afirmar Sánchez, en una de les frases més assenyalades del seu discurs.