Sánchez se la juga amb els indults

El Gabinet de coalició no va concebre l’aprovació dels indults com un mer formalisme, malgrat que l’argumentació ja havia sigut treballada al llarg d’una campanya intensa i extensa per part de la Moncloa l’últim mes, i que va tenir la seva plasmació als nou expedients individualitzats de cadascun dels reus, cada un d’unes 30 pàgines. Gairebé tots els ministres van participar en un debat «molt constructiu i positiu», «molt polític», segons ressaltaven alguns dels seus membres. I «unànime», ja que fins i tot la responsable més distanciada d’Unides Podem, Margarita Robles, va donar suport a la mesura de gràcia sense fissures, com ja va fer públicament fa uns dies.

El Govern commuta totes les penes de presó però manté intactes les inhabilitacions per exercir càrrec públic i, a més, imposa una condicionalitat, el temps durant el qual l’indult pot ser revertit si es comet un delicte greu (penat amb cinc o més anys de presó). Aquell període de garantia fluctua entre els tres anys que es fixen per a l’exconsellera Dolors Bassa als sis màxims marcats per al líder d’ERC i exvicepresident del Govern, Oriol Junqueras, i per als exconsellers Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn. En la banda intermèdia queden l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i l’exconseller Raül Romeva (4) i Jordi Sànchez i Jordi Cuixart (5).

En la gradació, l’Executiu va tenir en compte el seu comportament, les seves posicions polítiques i la possibilitat de reincidència. Per això els Jordis surten més mal parats proporcionalment, ja que les seves condemnes van ser més baixes (nou anys) i, en canvi, el temps de cautela està només un pas per darrere de l’impost al cap d’ERC. El Consell, de fet, va introduir un canvi d’última hora respecte a Junqueras, a l’augmentar-li la condicionalitat de quatre a sis anys. Els reials decrets van rebre la firma del Rei a la tarda i aquest dimecres surten publicats en el BOE. A partir d’aquell moment, el Suprem ordenarà les excarceracions de manera immediata. A les 12.00 quedaran en llibertat, després de 1.328 dies entre reixes (1.345 els Jordis).

La decisió, va assegurar Sánchez, és la «millor per a Catalunya» i per a la resta d’Espanya i «la més conforme amb l’esperit de concòrdia de la Constitució». Va esgrimir, com havia fet dilluns a Barcelona, que els indults afecten nou dirigents independentistes, però es dirigeixen tant a la població que els recolza com a la que discrepa o la que sent que ja han complert prou càstig. És un moviment, va dir, a favor de la «convivència» i la «concòrdia», un camí ple de «dificultats», però «mereix molt la pena» intentar recórrer-lo. El Govern vol «obrir una nova etapa de diàleg» i tancar, «d’una vegada per totes, la divisió i l’enfrontament».

«Hi ha metres que es poden recórrer»

«La democràcia espanyola demostra avui [per aquest dimarts] la seva grandesa i és una bona ocasió perquè demostrin la seva també aquells que la qüestionen». Aquest era l’avís clar del president. Com després explicaven en el Govern, «ara» a qui li toca moure fitxa és a l’independentisme. «Sens dubte». ¿En què es tradueix? En «dosis de realitat i pragmatisme» per avançar en propostes «viables» dins de la Constitució i de la llei, es va endinsar la portaveu de l’Executiu, María Jesús Montero. Si el sobiranisme no surt del marc de l’amnistia i el referèndum d’autodeterminació, que no assumirà mai el Gabinet –ho considera inconstitucional–, va insistir, llavors no hi haurà sortida, seran plantejaments «immobilistes», que no permetran «avançar».

El que Sánchez persegueix és una proposta «transversal», que rebi el recolzament, almenys, del 73,90% que va obtenir la reforma de l’Estatut del 2006. L’oferta del Govern encara no està definida, perquè vol escoltar l’altra part, la Generalitat, a la taula de diàleg. Entén que cal recomençar, «començar de nou, no de zero», sense ensopegar «dues vegades amb la mateixa pedra». Sortir d’una «espiral tòxica». L’Executiu, en fi, creu que la sortida és l’aprofundiment de l’autogovern, i en aquest camí «hi ha metres que es poden recórrer i recórrer junts», en paraules de Montero. Els socialistes refreden l’opció d’una modificació estatutària. ¿I la recuperació d’allò que va retallar el Constitucional de l’Estatut el 2010? «No estem en aquest punt», conclouen en el Govern, sense més precisió, perquè tot queda a expenses de la conversa entre executius.

La primera visualització de la nova etapa arribarà en tot just «uns dies», amb l’entrevista de Sánchez i el president, Pere Aragonès, encara sense data oficial, i continuarà amb el fòrum entre governs. A la taula l’Executiu acudirà «amb voluntat de parlar, però amb límits clars, la Constitució i la llei. Hi estarem les hores que faci falta i podem trobar una sortida negociada i bona per als dos, amb intel·ligència», indiquen fonts governamentals.

A l’equip de Sánchez estan convençuts que la Sala Contenciosa Administrativa del Suprem no tombarà els indults. Primer, perquè dubten de la capacitat del PP, Cs i Vox per recórrer, per falta de legitimació. I segon, perquè creuen que els expedients –armats entre la vicepresidenta primera, Carmen Calvo; el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, i el secretari general de la Presidència, Félix Bolaños– estan ben construïts. El TS, diuen, no pot entrar en la pertinència de la gràcia, perquè és una decisió política, i sí podria anul·lar-los si es trobessin poc motivats, però, «amb 30 pàgines cada un» i després d’haver «seguit escrupolosament el procediment», no entreveuen una derrota judicial.

«Victimisme i desafecció»

El Gabinet de coalició fa valer als seus expedients, de fet, una argumentació netament política, i així ho explicarà a l’opinió pública. Un, per «restablir la concòrdia», «normalitzar les relacions institucionals i afectives» entre Catalunya i la resta d’Espanya i «millorar la situació política i econòmica, molt colpejada pel procés. Dos, que la presó és «el primer escull» que s’interposa en el diàleg i conduïa a un «atzucac». Tres, perquè el diàleg és «l’únic curs» per resoldre el problema i els indults generen el «clima propici per començar el camí». Quatre, que hi hagi líders polítics a la presó, amb penes «tan elevades», «no s’entenia bé a Europa ni a la resta del món». La presó, reblen fonts de l’Executiu, només alimentava el «victimisme» independentista i la «desafecció». Així, era impossible la interlocució, al·leguen des del Gabinet, perquè la resposta del separatisme era que els seus dirigents eren a la presó.

A la Moncloa creuen que no hi haurà de nou trencament de la llei. Per la carcassa jurídica dels expedients –es mantenen les inhabilitacions intactes i s’imposa la condicionalitat– i perquè el sobiranisme ha conclòs que la via unilateral «no és viable ni desitjable» i «no va portar a enlloc». «El Codi Penal segueix vigent i el sobiranisme sap que no ho pot tornar a fer», adverteixen. I si l’1-O va ser «un gran dia per als independentistes», aquest 22 de juny de 2021 l’Estat els «resta arguments».

Notícies relacionades

El Govern central justifica l’indult a Sànchez per ser una «persona clau» per a la «restauració de la convivència»

Els indults del procés estan condicionats pel fet que no delinqueixin en un ventall d’entre tres i sis anys

«Espanya té més raons per defensar la seva posició» després de la mesura de gràcia, com han reconegut, recorden, capçaleres internacionals com ‘Financial Times’, ‘The Guardian’ o ‘The Washington Post’. El contrari hauria «cronificat la situació». «És bo per al país, la millor decisió que puguem prendre, i cap dels presos pugui condicionar que el Govern vulgui obrir una nova etapa. Tots ens mereixem l’oportunitat», destaquen a l’Executiu, on fan notar que la iniciativa «s’entén ara més que fa 15 dies, i fa 15 dies més que fa un mes: els governs socialistes prenen decisions difícils que s’entenen més amb el pas del temps, i aquesta creiem que en serà una».

Els indults són un primer pas per avançar en un diàleg capaç d’arribar a solucions, que és la posició que sempre hem defensat.

Escoltar molt i treballar molt és el nostre compromís per buscar acords àmpliament compartits, ratificats per la ciutadania catalana.

— Yolanda Díaz (@Yolanda_Diaz_) 22 de juny de 2021

I, si es produís la ruptura, una altra vegada, l’Executiu no ho tolerarà: «Aquest Govern no convocarà un referèndum a Catalunya per a l’autodeterminació ni permetrà una declaració unilateral d’independència» com va ocórrer amb Mariano Rajoy, va rubricar Montero. La portaveu va admetre que els indults no són «garantia d’èxit», però l’Executiu sent que ha fet la seva feina. Que ha assumit una de les decisions «més transcendentals de la legislatura», segons la vicepresidenta tercera, Yolanda Díaz, líder d’Unides Podem. «Un se sent feliç i orgullós de formar part de l’equip», valorava una companya seva del Gabinet. «Espero que això sigui ben acollit, tot i que potser és molt esperar», comentava un altre. Els ministres, el Govern, senten el vertigen. La legislatura, sí, gira per complet, just a l’acostar-se al seu equador, i aventurar els seus camins sembla un exercici impossible.