Indults als polítics presos catalans: ¿Com i quan seran excarcerats?

Mentre compleix condemna un reu, es manté oberta una executòria per registrar aquest procés i en la qual ha de constar quan es liquida per complet. En el cas que es concedeixi un indult, el tribunal sentenciador, en aquest cas el Suprem, ha de comprovar si amb la mesura de gràcia atorgada s’ha produït l’extinció de la responsabilitat criminal de manera total o parcial. Perquè es produeixi l’excarceració, ni tan sols cal que aquesta extinció sigui completa, perquè pot completar-se amb un període de llibertat condicional, la garantia del qual és precisament la de no tornar a delinquir.

L’indult és una prerrogativa del Govern, per la qual cosa una vegada atorgat pel Consell de Ministres, el tribunal que va imposar la pena no pot fer res més que acordar les mesures necessàries per procedir al seu compliment al més aviat possible. Es considera que un dels béns més preuats d’una persona és la seva llibertat, per això s’intenta que n’estigui privada el menor temps possible quan es decreta l’excarceració. És probable, doncs, que els líders de l’1-O surtin de presó aquesta mateixa setmana.

L’única pega que pot posar un tribunal davant un indult és la que li permeti la llei. És el que va passar amb uns mossos condemnats per tortures a qui el Govern del PP va commutar la pena per dos anys de presó. Com, tot i així, l’Audiència Provincial de Barcelona va decidir que entressin a la presó, al ser potestat del tribunal el compliment de penes de fins a aquesta extensió, se’ls va indultar una segona vegada, en aquesta ocasió a una multa.

La Sala Segona del Tribunal Suprem no té cap intenció de posar objeccions a la decisió que adopti l’Executiu, segons informen a aquest diari fonts jurídiques. Per això, una vegada comprovat l’abast de l’indult, la Sala Penal procedirà a dictar les corresponents interlocutòries de liquidació de condemna, un per cadascun dels condemnats a qui s’ha concedit la mesura de gràcia. En aquesta mateixa resolució o en una d’independent s’inclourà l’ordre d’excarceració que s’ha de dirigir a les presons on estan internats perquè procedeixin a deixar-los en llibertat.

Els indults es poden recórrer davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, que és a la que correspon controlar les decisions del Govern. Les mesures de gràcia que ha anul·lat es poden comptar amb els dits de la mà. La més sonada va ser la d’un conductor kamikaze a qui el Govern de Mariano Rajoy va perdonar la condemna. Aquesta sentència va permetre a la Sala Tercera fixar una nova doctrina per prevenir arbitrarietats per part de l’Executiu en l’ús de l’indult. Aquesta doctrina obliga el poder executiu a justificar la concessió d’indults quan els dos informes preceptius, el del tribunal i el de la fiscalia, com en aquest cas, siguin contraris a la mesura.

En el cas del conductor kamikaze, van recórrer els pares del noi contra qui va impactar el conductor que anava en direcció contrària. Però en els indults del procés no està tan clar qui pot impugnar la seva concessió, tot i que el PP insisteix que ho farà. Els magistrats de l’alt tribunal consultats per aquest diari discrepen a l’hora de dir que el PP compta amb legitimació per poder impugnar-los, malgrat que, en principi, els partits no la tenen per revisar l’acció política del Govern. Coincideixen que Vox ho tindrà més fàcil per haver exercit ja l’acusació popular al judici. Qui sí que tindria legitimació seria un col·lectiu català que pogués presentar-se com a víctima del delicte de sedició en concurs amb malversació pel qual es va condemnar nou dels 12 acusats.

En qualsevol cas, tots ells esperaran la decisió sobre la impugnació a casa seva. Ni tan sols l’anul·lació de l’indult del kamikaze va suposar el seu reingrés a la presó, sinó que, en una primera resolució, el Suprem va donar tres mesos al Govern perquè justifiqués la seva decisió. En el pitjor dels escenaris per als indultats, l’alt tribunal actuaria d’una manera similar.

Tots els indults venen acompanyats d’un afegitó pel qual es commuta la pena imposada pel tribunal per una altra que els permet abandonar la presó «a condició que no torni a cometre delicte dolós en el termini» del nombre d’anys que es determinin «des de la publicació del reial decret» corresponents al BOE.

Això implica que si comet algun delicte en aquell termini, el mateix o un altre, l’indult serà revocat i podrà tornar a la presó. És a dir, la mesura de gràcia també pot quedar en suspens sense que es torni a cometre una sedició o una malversació, sinó, per exemple, per conduir en estat d’embriaguesa.

El tràmit és similar al que se segueix amb els condemnats a penes de fins a dos d’anys de presó, l’ingrés dels quals a presó, en mans del tribunal, normalment queda en suspens i s’activa si comet un altre delicte. En aquell moment, a la segona condemna se li suma la que no va arribar a complir.

Fonts jurídiques assenyalen que si tornen a delinquir, s’hauria d’obrir un nou procediment davant el tribunal l’enjudiciament del qual correspongui al nou delicte comès. En funció de la seva gravetat, pot determinar per si mateix l’ingrés a presó provisional del seu autor. En cas de condemna, a la pena que s’imposi pel nou delicte se li sumarà la pena que li va ser indultada.