Les claus de la via europea: el periple dels recursos del procés al TEDH

El TEDH està compost per 47 jutges escollits per l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa a proposta de cada Estat. El tribunal té cinc seccions que es constitueixen en diferents sales i aquestes, configurades per set de togats, són les que s’encarreguen d’examinar els recursos.

Quan aquests es registren, un jutge únic decideix sobre la inadmissibilitat quan «s’imposa clarament» i, si hi ha jurisprudència, entra en joc un comitè de tres jutges. «Aquest punt és molt important perquè el 95% de les demandes són inadmeses. Unes per qüestions formals i d’altres perquè el tribunal no li veu interès», exposa un dels advocats de Cuixart, Benet Salellas. Aquest primer pas pot tardar mesos.

Si s’admet, es dona trasllat del recurs a la sala de set jutges que comunica l’esmentada demanda al representant del Govern d’Espanya, en aquest cas l’Advocacia de l’Estat, que té un marge de tres mesos per contestar. La resposta s’envia al denunciant perquè pugui replicar i així s’obre l’intercanvi d’arguments entre les parts. Aquest «joc de pregunta – resposta» sol resoldre’s per escrit tot i que també pot obrir-se una vista oral, tot i que Salellas remarca que «no és el més habitual».

Amb tota la informació, el tribunal dicta sentència. «El procediment es pot allargar entre dos i cinc anys», apunta l’advocat. El professor titular de Dret Internacional Públic de la UB i president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia, el fixa en un marge de dos a quatre anys. Estrasburg manté que «s’esforça perquè les demandes siguin tractades en el termini màxim de tres anys des de la seva presentació», però diversa en funció de l’assumpte en qüestió.

La sentència ha de ser condemnatòria o absolutòria per al país contra el qual es presenta la demanda, tot i que Bondia indica que hi pot haver pronunciaments particulars tot i que hi hagi unanimitat. En el cas dels presos del procés, el tribunal pot centrar-se només en si hi ha hagut un «judici just» (sent un aspecte formal que, d’estimar-se la demanda podria comportar la repetició del judici) o entrar a valorar si s’ha incorregut en una vulneració de drets (com el dret a la llibertat, d’expressió o de reunió i d’associació, com al·leguen algunes defenses), burxant en una qüestió de fons que, d’admetre’s, comportaria l’excarceració si segueixen a la presó, a més d’una reparació econòmica.

«Hi ha diverses maneres de pronunciar-se. «El tribunal pot condemnar l’Estat per vulneració de drets i després ha de ser aquest que concreti l’efectivitat del pronunciament i apliqui les mesures oportunes», assenyala Salellas. Per part seva, Bondia recorda que un dels arguments que tenen els ja expresos a favor seu és que «uns mateixos fets s’han jutjat al Tribunal Suprem, a l’Audiència Nacional [Josep Lluís Trapero] i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya [la Mesa del Parlament]» i que la «fragmentació de la causa pot ser impugnada pel TEDH».

Més enllà d’això, no descarta que els jutges es quedin en un balanç de les resolucions formals del judici i de la instrucció i que no entrin a valorar si hi ha hagut vulneració de drets. En això coincideix la catedràtica de Dret Constitucional de la UAB, Mercè Barceló: «Pot ser que quan vegin aquesta situació decideixin tornar el cas a Espanya i no pronunciar-se sobre la resta de qüestions. Si el TEDH es vol mullar, analitzarà la resta de qüestions», apunta.

El que sí que vaticinen és que el tribunal es pronunciarà sobre si les penes són desproporcionades o no, i fins i tot apunten que podria aconsellar modificacions com la reforma del delicte de sedició al Codi Penal. 

La concessió d’indults als independentistes provoca la seva sortida de presó i aquest extrem impacta en els recursos Europa. L’advocat de Cuixart opina que al no estar ja a la presó «algunes de les peticions concretes com el dret a la llibertat perden vigència» i conclou que la mesura de gràcia «té com a finalitat desactivar l’impacte en la gravetat i la urgència» del recurs a Estrasburg. A més, creu que el perdó del Govern pot alentir el cas a Estrasburg perquè l’empresonament és un greuge que s’apressen a resoldre, sigui en un sentit o un altre.

Bondia adverteix que els indults poden interpretar-se com «un reconeixement dels fets» per part dels presos, tot i que hi ha una altra lectura, la que ofereix Barceló, que considera que les mesures de gràcia poden afavorir els presos perquè «el Govern esmena el mateix Tribunal Suprem» amb la concessió del perdó. Sigui com sigui, tots dos creuen que treu pressió al TEDH.

A l’estar ja en llibertat, la reparació es donaria en termes econòmics i de rehabilitació jurídica (si seguissin a la presó, es decretaria l’excarceració). Podria donar-se també la situació que el TEDH acordés que s’ha de repetir el judici del procés per errors en el procediment o falta de garanties jurídiques.

Davant aquest escenari, la pena inicial quedaria revocada i es reeditaria el judici al Tribunal Suprem amb la diferència que descomptaria d’una eventual nova condemna el temps que ja han passat entre reixes, tant en presó provisional com després de la primera resolució de l’alt tribunal.

La sentència serà definitiva quan transcorrin tres mesos. Abans, tant els demandants com el Govern poden sol·licitar la presentació d’un recurs –anomenat ‘retramesa’ – a la Gran Sala, formada per 17 jutges, una sol·licitud que s’accepta en «comptades ocasions». L’escola de la Gran Sala és la que decideix si es pot o no tornar a revisar la sentència. Si ho accepta, una vegada examinada, acaba sent ferma.

Les resolucions són d’obligat compliment i l’Estat ha d’executar-les. El Comitè de Ministres del Consell d’Europa supervisa el compliment de les sentències i que les indemnitzacions que s’estableixin siguin satisfetes als demandants.

Els recursos dels independentistes no s’han presentat de manera conjunta, sinó que cada un ha registrat el seu escrit a través del seu advocat segons s’han esgotat les vies jurisdiccionals a Espanya a mesura que el Tribunal Constitucional ha anat resolent. Les defenses, malgrat estar coordinades, han accentuat aspectes diferents als textos i es pot assenyalar que ni el seu paper en l’1-O, ni les condemnes, són iguals per a tothom.

El TEDH haurà de decidir si inclou tots els recursos en un mateix examen o si els estudia de manera separada. «Tot és possible, hi ha opcions intermèdies com que, per exemple, resolgui un i després utilitzi aquesta doctrina per resoldre la resta o les determini en algun aspecte», explica Salellas. Per això pot resoldre de manera diferent cada demanda.

Tant Bondia com Barceló auguren que el tribunal acumularà tots els recursos del procés i que resoldrà conjuntament. «El TEDH és molt operatiu, les acumularà i si entren noves les afegirà a les presentades», opina el primer.