El Suprem tem un revés europeu a la sentència del procés

El tribunal amb seu a Estrasburg és la següent etapa judicial. Ja han començat a acudir-hi els flamants indultats a mesura que el Tribunal Constitucional (TC) va resolent els seus recursos d’empara. De moment ho han fet Jordi Cuixart, Josep Rull i Jordi Turull. Cap dels condemnats havia ocultat que des del minut u tenien posades les seves esperances en la justícia europea. Fins i tot alguns d’ells van protagonitzar una vaga de fam amb l’argument que el TC havia admès a tràmit els seus recursos només per retardar el moment en què poguessin anar a Europa.

Recursos

Com tota resolució, la del procés podia haver sigut revocada pel Constitucional o, quan arribés el moment, podrà ser-ho pel TEDH. Entra dins del funcionament habitual del sistema judicial que una sentència sigui recorreguda i un tribunal superior la confirmi o doni la raó als recurrents i la modifiqui. I tot jutge, i més amb l’experiència que tenen els del Suprem, és conscient d’això.

Malgrat això, a l’alt tribunal consideren que cada vegada que el president del Govern, la vicepresidenta Carmen Calvo o l’exvicepresident Pablo Iglesias parlaven de desproporcionalitat de les penes, que les imposades per sedició no es corresponen amb les de països del nostre entorn o l’exlíder d’Unides Podem utilitzava la fórmula de «presos polítics», com si Espanya fos una dictadura i no una democràcia, es contribueix que Estrasburg la revoqui. Aquest martelleig declaratiu és difícil de combatre per la Sala Segona, tot i que al seu informe contra la concessió de l’indult va incloure com altres països europeus protegeixen el seu règim constitucional amb contundència similar a l’espanyola.

Drets fonamentals

Des de l’àmbit acadèmic, per la seva part, descarten que els indults o el recent informe del Consell d’Europa, que veu desproporcionades les condemnes del procés, tinguin repercussió en la futura sentència del TEDH. El catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Valladolid Juan María Bilbao considera que la mesura de gràcia «no posa en qüestió de cap manera la sentència», que veu «sòlida».

Recorda que la sentència dedica 300 pàgines a citar doctrina del mateix TEDH i el seu punt més discutible és en l’àmbit penal (si el que van cometre va ser o no sedició), no en suposades vulneracions de drets fonamentals. Afegeix que, a més, a l’haver sigut indultades les penes, es neutralitzaria una hipotètica desproporcionalitat d’aquestes, cosa que seria un argument a favor d’Espanya.

Notícies relacionades

Els indults del procés estan condicionats pel fet que no delinqueixin en un ventall d’entre tres i sis anys

Sánchez i Aragonès es reuniran el 29 de juny a la Moncloa

Carlos Vidal Prado, catedràtic de dret Constitucional de la UNED, explica que «l’indult no elimina el delicte i només afecta la condemna», i que Estrasburg no valorarà res posterior a la sentència. No obstant, admet que sí que pot tenir repercussió davant informes com el redactat pel Consell d’Europa, tot i que consideri que «se li ha de treure una mica de ferro, perquè no vincula ningú». «És més rellevant des del punt de vista polític que jurídic», perquè el que fa «és reflectir l’estat d’opinió d’altres països en relació amb Espanya», assenyala. Afegeix que quan es veu que el Govern espanyol no defensa la condemna, al concedir els indults, s’entén com una rectificació, cosa que porta altres països a deixar també de defensar-la.

Vicente Guzmán Fluja, catedràtic de Procesal de la Universitat Pablo de Olavide, es distancia dels seus companys, a l’admetre que tot i que «hauria de ser independent, perquè Estrasburg ha de vetllar contra les vulneracions dels drets fonamentals del conveni europeu, al barrejar-se la política amb la justícia en diferents nivells és possible que influeixi». Recorda que tant el TEDH com el nostre Tribunal Constitucional «tenen un vessant polític», pel sistema d’elecció dels seus magistrats i això pot fer que «la política condicioni les decisions que adopti». No obstant, insisteix que el Consell d’Europa no és un òrgan jurídic i el seu informe és «purament polític», sense relació «amb el contingut jurídic del cas».