Salvador Illa, sobre Aragonès: «No és possible ser independentista i ser d’esquerres»

No. Represento la formació política que va guanyar les eleccions del 14 de febrer. Els partits independentistes van optar per renovar un esquema de govern que ha fracassat en els últims anys. Nosaltres exercirem les nostres obligacions com a principal partit de la Cambra catalana. Hem organitzat un govern alternatiu per fer una feina no només també de fiscalització del Govern, sinó també propositiu.

¿Com es porta amb Aragonès?

Hi tinc una relació cordial i correcta.

¿Quin hauria de ser el pròxim pas del president?

El que em sembla imprescindible és que es posi en marxa de forma immediata una taula de diàleg a Catalunya. És el següent pas després dels indults, perquè és fonamental tenir molt present que el problema el tenim entre catalans. Espero que Aragonès estigui a l’altura de les circumstàncies i convoqui aquesta taula.

¿Quins seran els principals eixos de l’oposició del PSC?

Hem començat oferint quatre pactes. Un per vèncer el virus, un altre per aprofitar correctament els fons europeus, un altre per renovar els 112 càrrecs pendents de nomenament per part del Parlament i un altre per refundar els mitjans públics de comunicació i per tirar endavant una llei electoral. Pensem també que cal ampliar l’aeroport, respectant el medi ambient. I també que és imprescindible l’obertura d’una taula de diàleg a Catalunya. Són les primeres sis coses que hem donat a conèixer.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

S’han proposat alguns objectius molt difícils: la llei electoral, la renovació de TV-3 ... ¿Veu el Govern predisposat?

El veig lent. Això sorprèn amb formacions polítiques que porten anys governant a Catalunya, que es coneixen molt entre elles. Els veig amb una falta de claredat d’idees que m’ha sorprès molt. Aragonès s’estrena amb un incompliment flagrant: es va comprometre a presentar un pressupost per al 2021 a la seva investidura. No ho ha fet. Cada vegada veig en més coses concretes aquesta tesi nostra que no és possible ser independentistes i ser d’esquerres de veritat. Perquè si un és d’esquerres de veritat no dubta a fer un pressupost social, a presentar un pla de xoc social, a contribuir a generar riquesa al nostre país. L’independentisme és egoisme, és aixecar fronteres on no n’hi ha. I l’esquerra busca la solidaritat, la generositat. I aquesta contradicció la comencem a viure abans de l’esperat.