El calvari de l’inspector que va investigar la Gürtel

Quan s’aprofiten les institucions de l’Estat per alguna mala pràctica, no només resulten afectats les seves potencials víctimes, també ho són els funcionaris que no s’avenen al joc. L’inspector al capdavant de la investigació del cas Gürtel n’és una mostra. Com a testimoni en el judici de la caixa b del PP i davant el jutge Manuel García-Castellón, l’inspector Manuel Morocho va explicar com van mirar d’entorpir les seves investigacions, alternant el pal i la pastanaga, amb l’objectiu que no pogués aprofundir en la investigació de la trama més gran de corrupció que ha afectat el PP.

La pastanaga es va encarregar d’oferir-l’hi el comissari José Luis Olivera, que aquest dilluns declararà davant l’instructor del cas Kitchen com a imputat. L’hi va plantejar en una cafeteria en forma de destinació somiada per qualsevol policia: Lisboa, l’ONU o l’ambaixada que volgués. Tots amb una millor retribució que la que tenia a Madrid i amb una pressió molt menor que la que implicava ser al capdavant de la UDEF en el moment en què investigava la Gürtel, fins i tot sense les circumstàncies en què ho va haver de fer.

El pal a les rodes de les investigacions va tenir diverses formes. Una va consistir a sobrecarregar Morocho de feina, obligant-lo a compatibilitzar els informes que preparava per a l’instructor de la Gürtel amb els que va haver de fer en altres causes, com el cas Campió, en què el Tribunal Suprem va haver de decidir si investigava l’exministre socialista José Blanco per un suposat tràfic d’influències que va acabar rebutjant.

Una altra va passar per dificultar els seus dictàmens, retenint-los durant setmanes o demanant-li que tragués la capçalera de la unitat policial que l’havia fet, a la qual cosa va accedir només en una ocasió. Per descomptat, també li van reclamar retirar noms, com el d’Ignacio López del Hierro, marit de l’exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal, per ser amic del principal imputat en el cas en què s’investiguen les clavegueres policials, José Manuel Villarejo.

Sospites de mentides

Davant l’instructor de la Kitchen, Morocho va declarar durant dos dies. El segon va afirmar que va arribar a tenir sospites que li havien donat informació falsa sobre l’extresorer del PP Luis Bárcenas, sobre que pensava sortir del país, amb l’objectiu, creu, que cometés com a mínim un error en la investigació de la Gürtel que pogués arribar a provocar una nul·litat de les actuacions que impedís endinsar-se en la trama corrupta.

Qualsevol esforç havia de valer la pena, perquè la sentència de la primera època de la xarxa de corrupció, la que engloba de 1999 al 2005, va provocar la moció de censura que va treure Mariano Rajoy del Govern. I pel que està investigant al Jutjat Central d’Instrucció número 6 anava paral·lel al dispositiu parapolicial posat en marxa des del PP o el Ministeri de l’Interior per prendre-li a l’extresorer del partit, Luis Bárcenas, el que pogués comprometre la formació presidida per Mariano Rajoy i que així no ho pogués entregar a l’Audiència Nacional.

Accelerar tancaments

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Morocho també va ser pressionat per rebaixar els indicis que trobava contra el PP, com quan un superior el va obligar a retirar l’expressió «el flux de diners genera una propensió de favors». També li van fer saber que el llavors ministre, Jorge Fernández Díaz, havia dit que havien «de fer ja l’informe de les constructores» donants del partit, perquè l’«objectiu era tancar la investigació» sense que hi hagués temps a aprofundir-hi i poder fer seure al banc dels acusats els seus responsables.

La situació va ser tan greu que els seus superiors eren informats que era a l’Audiència Nacional pels policies que custodien l’edifici, no per ell, perquè van mostrar tal desconfiança en la seva tasca que el van acusar de redactar els dictàmens pensant en titulars de premsa. Per garantir la confidencialitat va haver de fer un escorcoll del despatx el primer instructor del cas, Pablo Ruz, a la recerca d’aparells d’escolta i, tot i així, per seguretat, parlaven a l’oficina judicial.