Sánchez demana al Govern català que escolti la Catalunya no independentista i deixa Junqueras fora de la taula

Espanya està «al principi d’un camí llarg», de «recuperació de la normalitat institucional» i política amb Catalunya. Però no serà un camí fàcil, ni curt, ni senzill. El Govern, a més, creu que ara «tots» han de ser «generosos i empàtics» amb una ciutadania que, aquest llarguíssim any de pandèmia, ha «temut per la seva vida i la seva ocupació», i per tant cal «fer aterrar la política en qüestions més materials» per als ciutadans. No discutir sobre el que més separa els dos executius, el referèndum d’autodeterminació i l’amnistia, sinó sobre temes més transcendents per a la vida quotidiana de la gent. I, en particular, l’Executiu vol que el Govern escolti l’altra part de Catalunya, la no independentista.

Va ser un dels missatges que va transmetre Pedro Sánchez aquest dilluns a la SER, en la primera entrevista que va concedir després de l’aprovació dels indults dels presos del procés i en vigílies de la seva reunió a la Moncloa amb el president, Pere Aragonès, cita en què tots dos hauran d’acostar postures sobre la pròxima convocatòria de la taula de diàleg, que s’espera per després de les vacances d’estiu. El president va aprofitar per deixar fora d’ella el líder d’ERC, Oriol Junqueras, amb l’argument que l’instrument pactat era un fòrum d’interlocució entre governs i l’exvicepresident ni és càrrec públic ni ho serà durant anys, ja que tot i que estigui fora de la presó pesa sobre ell tota la inhabilitació, de 13 anys, que li va imposar el Tribunal Suprem en la seva sentència del 2019.

Sánchez no va negar que ha canviat d’opinió respecte als indults del procés. Es va remetre així a les explicacions que va donar divendres a Brussel·les: que igual que en un passat va correspondre l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, i que els líders independentistes compareguessin davant de la Justícia i assumissin les «conseqüències» dels seus actes –el «càstig» de conductes que van trencar la «legalitat democràtica»–, ara el que és «útil» és el «perdó».

El president, com advertien els seus màxims col·laboradors en els últims dies i com va publicar aquest diari, va ser conscient que s’havia de remoure l’«obstacle» amb l’aprovació de la mesura de gràcia en l’arrencada de la legislatura actual, després de la sentència del procés. El perdó governamental «no significa» que s’oblidi el que va passar la tardor del 2017, va dir, sinó no repetir el que es va fer, perquè llavors es retornarà al lloc del qual es vol sortir. Va reiterar que el que pretén l’Executiu no és beneficiar nou persones, sinó «girar full» i transmetre un missatge a la societat catalana i al conjunt d’Espanya. Sánchez va precisar que, «sens dubte», hauria impulsat els indults tot i que no hagués necessitat els vots d’ERC en el Congrés. «Crec que les virtuts del missatge que estem traslladant de reparació, superació i convivència són fonamentals. Ara més que mai», al final de la pandèmia, quan gràcies als fons europeus es donarà resposta a dues transicions molt «disruptives», l’ecològica i la digital, i per tant és «ara» quan cal «cooperar» i «coordinar-se».

No deixaven de ser reflexions dirigides al Govern. Passat el capítol dels indults, comença la interlocució amb la Generalitat. I Sánchez va recordar, com ha anat fent aquests dies, que després del «missatge rotund» a favor del diàleg protagonitzat pel seu Govern, ara li toca moure’s a l’independentisme, «esforçant-se per «reconèixer l’altra part» de la ciutadania catalana que no és secessionista i que el sobiranisme pretén «invisibilitzar». En definitiva, vol que «Catalunya parli amb Catalunya», que hi hagi diàleg no només entre el Govern català i el central, sinó de les forces separatistes amb les constitucionalistes dins de Catalunya.

ERC i Junts donen dos anys a l’Executiu perquè es materialitzin els acords. Sánchez va afirmar que es planteja el temps de la distensió sent «realistes, humils en els objectius, gradualistes quant als passos a donar». Si les dues parts comencen a parlar primer del que els separa –referèndum i amnistia, que el Govern no acceptarà–, no s’aconseguiran «avenços». S’ha de parlar primer, va receptar, de les qüestions en què hi pot haver acord. El president va insistir, com va fer fa una setmana en la seva conferència al Liceu, que el futur de Catalunya i del conjunt d’Espanya s’incardina en la UE, que tots volen una «democràcia més consolidada», més igualitària i que aprofiti l’«oportunitat» dels fons europeus. «Construïm a partir d’allà», va dir. A la taula de diàleg, l’Executiu central oferirà la seva ‘Agenda del retrobament’, la que va estendre a Quim Torra el febrer del 2020. El camí, va assenyalar, ha de ser «més capacitat d’autogovern, sempre dins d’Espanya i dins d’Europa» i amb el límit de la «Constitució i la llei».

El líder socialista va reiterar que no es demana al separatisme que canviï d’ideals, sinó que respecti «la legalitat democràtica». Llavors va fer seves les paraules, de dijous passat, del secretari general i portaveu de la Conferència Episcopal: «La Constitució no és un dogma però sí que marca un camp de joc sobre el qual podem dialogar». ¿Hi ha un referèndum pactat en la llei, com vol l’independentisme? «En la llei cabria un acord», va dir, per afegir que si els espanyols «vivim junts, hem de decidir junts sobre què volem que sigui Espanya». És a dir, que no hi ha opció d’una consulta d’autodeterminació només per a Catalunya.

ERC ha apuntat que vol que el seu líder, Oriol Junqueras, s’assegui a la taula. Sánchez va deixar més clar que mai que el Govern central no el vol tenir davant. «És una taula entre governs, entre representants dels dos executius», va afirmar, i va recordar que al cap d’ERC encara li queden «anys d’inhabilitació» per exercir càrrec públic. «L’acord és entre governs», va dir, per deixar clar el missatge als republicans.

L’entrevista de Sánchez i Aragonès d’aquest dimarts a les 17 hores a la Moncloa coincidirà amb la compareixença d’una quarantena d’ex alts càrrecs independentistes davant el Tribunal de Comptes per conèixer la quantitat milionària que els reclama per la seva responsabilitat comptable en la presumpta desviació de fons per a les ‘ambaixades catalanes’ i l’anomenat Diplocat. El president va apuntar, primer, que el Tribunal de Comptes «no és un òrgan judicial, sinó una instància administrativa».

«Ara mateix segueixen els processos de treball, no hi ha resolució en ferm, i aquestes resolucions es poden recórrer davant els tribunals», va dir, després de ser preguntat per les paraules del seu ministre de Transport i secretari d’Organització del PSOE, José Luis Ábalos, que va afirmar que les causes davant l’òrgan fiscalitzador no deixen de ser «pedres en el camí» del diàleg. El líder socialista no es va pronunciar sobre el debat obert per Ábalos i la necessitat de «desempedrar el camí dins de la legalitat». A ell l’«únic» que li correspon és manifestar el seu «absolut respecte» pels treballs del Tribunal de Comptes. «A partir d’aquí, haurem de respectar el que es resolgui per part d’aquesta instància que no és judicial sinó administrativa», va dir el president, que va asseverar que «mai» ha donat ni donarà instruccions a l’Advocacia de l’Estat.

Aragonès sí que ha carregat contra el Tribunal de Comptes i ha cridat el Govern a actuar. Però la institució arriba al final del seu mandat el mes que ve, després de nou anys, i sense perspectiva de renovació perquè el PP es nega a discutir sobre aquest tema. Sánchez va qualificar l’oposició del partit de Pablo Casado com «la més furibunda d’Europa», ja que no ha reconegut la «legitimitat» de l’Executiu, ni el va ajudar amb la pandèmia, va posar en qüestió davant la UE la «qualitat democràtica» d’Espanya, es nega a consensuar el relleu de les institucions de l’Estat i ahir diumenge va trencar un dels consensos bàsics, la unitat amb les víctimes del terrorisme, al negar-se a acudir a l’homenatge organitzat pel Congrés. Però com «més fort sigui l’afany» de PP i Vox per «trencar els consensos», més «forta» serà la seva «determinació» per no caure en la seva «provocació», va afirmar.

Notícies relacionades

La rebotiga dels indults: «Pedro sempre ho va tenir clar»

El relat dels indults, amb Rei inclòs

Sánchez, durant la seva entrevista a la SER, va fer dos anuncis. Un relacionat amb la pandèmia: el Govern exigirà en 72 hores als turistes britànics que arribin a Espanya o bé pauta completa de vacunació o bé PCR negativa. El segon, relatiu a la Conferència de Presidents. Se celebrarà l’última setmana de juliol i a Salamanca. L’elecció de la ciutat obeeix a la petició que li va fer el president de la comunitat autònoma, el popular Alfonso Fernández Mañueco. En la cita es parlarà, va especificar, del Pla de Recuperació, l’evolució de la vacunació, el repte demogràfic...

¿Remodelarà el Govern pròximament?, se li va preguntar. «No és una prioritat», va afirmar el president, refredant la qüestió i deixant el dubte de si aquesta reestructuració del Gabinet pot arribar no al juliol, sinó més endavant, a la tornada de l’estiu.