Sánchez «No hi haurà referèndum d’autodeterminació. El PSOE no l’acceptarà mai de la vida»

En política, hi ha asseveracions que es repeteixen en diferents fòrums i contextos. Però pesen més quan se solemnitzen en seu parlamentària i més sencara i pretenen servir com a avís a uns i com a missatge tranquil·litzador a d’altres. «No hi haurà referèndum d’autodeterminació, llevat que els independentistes aconsegueixin convèncer les tres cinquenes parts d’aquesta Cambra perquè es modifiqui l’article 2 de la Constitució i els espanyols ratifiquin aquest canvi mitjançant referèndum. Ja els dic jo que el PSOE mai de la vida l’acceptarà».

Pedro Sánchez ho va afirmar així, amb tota la contundència possible, aquest dimecres al Congrés, en la compareixença programada per explicar els indults als presos del procés i per parlar dels dos últims Consells Europeus. Un ple que va decidir arrencar precisament per la mesura de gràcia, en línia amb la voluntat del seu Govern de no ocultar una decisió que, per bé o per mal, marcarà aquesta legislatura. Aquesta declaració, poques hores després de la reunió amb Pere Aragonès en la qual el president va tornar a ratificar-se en la seva demanda d’autodeterminació i amnistia, funcionava com una clara advertència (i recordatori) a l’independentisme, però també com un missatge dirigit a l’oposició i al mateix electorat socialista.

Sánchez va reiterar l’argumentació exposada en les últimes setmanes, i es va aturar especialment en el fet per què creu que ara mateix eren necessaris aquests indults, un instrument «constitucional» i que el Consell de Ministres va atorgar per raons d’«utilitat pública». Va recordar que sempre ha afirmat que la superació d’una crisi política ha de ser «fruit» de la política, perquè «la via judicial no val per si sola per garantir la convivència a Catalunya» i perquè els responsables públics no han «de deixar descansar en els tribunals» la seva responsabilitat política. El 2017 hi va haver un «trencament de la legalitat», llavors era prioritari «sancionar» aquest comportament, després va venir, el 2019, la sentència del Suprem, que el Govern «no qüestiona en absolut» i, amb Catalunya incendiada, calia «reivindicar l’autoritat» del tribunal i l’«Estat no podia admetre xantatges». Era la seva manera de justificar per què llavors, a les portes de les eleccions generals del 10-N, va advertir que vetllaria pel «compliment íntegre» de les penes imposades pel TS. Paraules de campanya que, com era previsible, li va llançar a la cara Pablo Casado tot just pujar a la tribuna.

«Horitzó de progrés»

Però «l’escenari avui és ben diferent», va proclamar. Nou condemnats, va dir, tenien complerts 44 mesos a presó (els altres tres, Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó, ja havien satisfet la pena d’inhabilitació i la multa), el procediment d’indult havia aconseguit tots els tràmits i havia de ser resolt, i Espanya ja està començant a deixar enrere la pandèmia. A més, s’entreveu una recuperació econòmica «poderosa», intensa i ferma. És a dir, que «tot està llest per obrir un horitzó de progrés», va dir, tot disposat per abordar una «nova etapa de convivència revitalitzada» per a la qual es necessiten totes les «energies econòmiques» que pugui aportar Catalunya.

A la dreta, Sánchez li va recordar que «ningú pot ser condemnat pels seus ideals, sinó per trencar la llei», perquè en democràcia «caben totes» les posicions, fins i tot les independentistes. Però als separatistes els va recordar, al seu torn, que «van violar la llei» i que Espanya és «una de les 23 democràcies plenes del món», com recull el prestigiós índex de ‘The Economist’, i en concret rep una puntuació del 9,58 sobre 10 en l’apartat de pluralisme. «No és cert afirmar que algú ha sigut perseguit per les seves idees», va etzibar, per combatre l’etiqueta d’Espanya com a «Estat repressiu», com reiteren els secessionistes.

Com en altres ocasions, el cap de l’Executiu va sostenir que les raons per als indults «poden o no ser compartides» i comprèn els ciutadans que tenen «objeccions» i s’oposen a la mesura de gràcia, i entén especialment, va dir, la societat catalana que es va sentir «agredida pel seu Govern i no té la certesa que no es repeteixi». Llavors Sánchez va prometre que el seu Govern «continuarà actuant amb la màxima fermesa» per «defensar» l’Estatut, la Constitució i les lleis. Va ser llavors quan va enllaçar amb la seva proclamació solemne que «no hi haurà referèndum d’autodeterminació», perquè el PSOE «mai de la vida» l’acceptarà.

Els van donar Aznar i Rajoy

El president va reiterar que els indults enllacen amb l’esperit constitucional de «concòrdia», que segueix «viu», que era «un propòsit durador», perquè, a més, la «discòrdia política i territorial suposa un llast per a la cohesió i l’avenç econòmic i social d’Espanya». Si el 1978, va reivindicar, espanyols de bàndols diferents van poder retrobar-se i van demostrar que «l’única opció és l’acord», avui dia es pot fer això mateix, «com ells».

Sánchez va recordar, a més, que l’indult és una mesura regulada a Espanya des del 1870, modificada i desenvolupada en democràcia, «plenament constitucional» i no una excepcionalitat jurídica: des del 1979, s’han concedit 18.100 perdons, i «tots els governs democràtics» han exercit aquesta potestat discrecional i purament «política»: l’Executiu de José María Aznar va concedir «6.000, i el de Mariano Rajoy, més de 800». L’indult, doncs, és legal, «no només quan l’adopta el PP», es va rescabalar. Va remarcar que a diferència de l’amnistia, exigida pels independentistes, la mesura de gràcia «no nega l’existència del delicte». I és una iniciativa «discrecional», sí, «però no arbitrària» i sí «motivada». Els indults als presos del procés són parcials, mantenen les inhabilitacions i imposen una condicionalitat de 3 a 6 anys.

Per al Govern, els indults no estan dissenyats per beneficiar els reus, sinó que atén els «interessos col·lectius, generals, de la societat espanyola i catalana», i creu que amb ells es pot avançar en la resolució de la crisi amb Catalunya. ¿Asseguren l’èxit? «No hi ha garanties definitives, no hi ha veritats objectives, però sí fets objectius que poden alleujar la divisió al si de la societat catalana», va asseverar. Són una «primera resposta», i l’Executiu actuarà «a tots els fronts» per intentar superar el conflicte amb la llei a la mà.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Sánchez llavors es va adreçar al PP, demanant-li que sigui una «operació europea i d’Estat», recalcant que la crisi es resoldria més ràpid si comptés amb ell. El president va desafiar als populars que, ja que estan submergits en una «oposició destructiva» durant aquests tres anys, «l’única actitud justa i lògica que li queda sigui la presentació d’una moció de censura». Així, el va desafiar que s’ofereixi com a alternativa i vegi els seus recolzaments. Atiava així un arbre que constantment agita Vox, que emplaça Casado un dia sí l’altre també –aquest dimecres Santiago Abascal va tornar a fer-ho– a presentar la censura contra l’Executiu. Però si no ho fa, va seguir Sánchez, que s’apresti a desbloquejar institucions: «Senyor Casado, continua tenint la mà estesa per reformar els òrgans constitucionals».

L’Executiu és conscient que es trobarà amb «moltíssimes dificultats» perquè hi ha els que «abonen la discòrdia», però es va mostrar convençut que no hi ha més obstacles que els que es van trobar els constituents del 1978. «Defenso la política real, la que suma, la que uneix, no la que resta i divideix», i «el moment i l’oportunitat» de recuperar la política «és ara», va esgrimir.