Taula rodona a Barcelona

Les esquerres airegen les seves diferències i ERC marca perfil sobre Junts

  • Vilalta adverteix que estarà vigilant respecte a les conselleries en mans de JxCat i recorda que Esquerra presideix

  • Sabater (CUP) avisa que «en qualsevol moment» pot acabar el seu suport si no es compleix el que es va pactar

Debate sobre la izquierda en el Universidad Progresista

Debate sobre la izquierda en el Universidad Progresista / Andreu Dalmau / EFE (EFE)

3
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +

Un eventual pacte entre les esquerres catalanes (83 diputats al Parlament) per governar juntes la Generalitat està avui molt lluny de ser realitat. Així es va constatar en un debat aquest divendres organitzat per la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya, en el qual els retrets i el «tu més» van primar per sobre de qualsevol mínim comú denominador. Mentre Jéssica Albiach afirmava encara que «més aviat que tard» aquest pacte arribarà, Marta Vilalta, secretària general adjunta d’ERC, utilitzava el terme «impossible» per avaluar les possibilitats d’aliar-se amb el PSC en la Generalitat, que es desmarcava del tot de les reivindicacions sobiranistes.

Malgrat que la invitació era la d’evitar els missatges partidistes a l’ús, les quatre ponents es van dedicar a marcar clarament, entorn de les seves butaques, les línies vermelles conegudes. Que fossin quatre dones no va donar bona imatge (¿el tòpic?) que elles saben arribar a millors acords que els polítics homes. Dolors Sabater va començar qüestionant que el PSC sigui un partit amb polítiques d’esquerres. I la representant del PSC, Sílvia Paneque (en substitució del seu líder, Salvador Illa), va contraatacar criticant que cupaires i republicans haguessin traçat un cordó sanitari en campanya electoral pel qual mai pactarien amb qui va ser el partit més votat. De sintonia, doncs, no n’hi va haver, entre diputades que ni entre elles es coneixien fins ara.

El procés i els impossibles

De seguida va aparèixer el procés per marcar la línia vermella més gruixuda. Paneque no va concedir ni la hipòtesi del ministre Miquel Iceta d’una votació dels catalans sobre una hipotètica millora de l’autogovern. Va afirmar que els referèndums divideixen. Sabater li va criticar la posició del PSOE, ERC va recordar el 155 i la majoria independentista del Parlament i les urnes i Albiach –més voluntarista– es va quedar en la idea de buscar les coincidències programàtiques en assumptes socials. Però tampoc en aquest terreny –i malgrat la invitació d’una de les persones del públic que va intervenir– es va veure gaire ànim d’acord. Albiach va criticar a ERC i socialistes les seves posicions sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat i la posició sobre la salut pública no mercantilitzada. I la CUP va acusar el «règim del 78» i va apostar per la radicalitat màxima davant l’auge de l’extrema dreta.

Missatges entre línies i inestabilitat

Però en tot debat hi ha missatges que es poden llegir entre línies. Quan Albiach va retreure a Esquerra que hagués format Govern amb Junts cedint-los àrees de poder clau com Economia i Política Territorial i Polítiques Socials, Vilalta va assegurar que, malgrat que ERC no mana en aquests terrenys, estarà «vigilant». I després del retret d’una de les preguntes del públic als pactes amb la «dreta» de JxCat que, segons Albiach, perpetuen la fórmula dels últims tres anys, la dirigent republicana va fer notar que s’ha produït un canvi notable: és Esquerra la que porta la veu cantant en el nou executiu.

Notícies relacionades

Un altre missatge gens estabilitzador respecte a l’actual fórmula d’ERC-Junts el va llançar Sabater a l’afirmar textualment que «en qualsevol moment» la CUP pot deixar de recolzar aquesta majoria parlamentària si entén que no es compleix amb el pacte de «radicalitat» que van firmar amb ells.

Mentrestant, la diputada socialista es quedava en posicions més allunyades reclamant que siguin els partits catalans els que recuperin la concòrdia entre ells i no concedint la idea que el Tribunal de Comptes s’estigui extralimitant en les seves funcions a l’amenaçar amb embargaments milionaris cap a exresponsables polítics.