Dos mesos sense Iglesias: menys soroll, mateixes tensions

La plantada d’Iglesias a la política ha sigut rotunda. L’exvicepresident es va acomiadar el 4 de maig, després d’uns resultats poc pròspers en les eleccions madrilenyes, i des d’aleshores –tret d’unes fotografies sense cua i nou pentinat– no se li ha tornat a veure el cabell (valgui la redundància). Ni tan sols va felicitar públicament la ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, quan es va fer amb la secretaria general de Podem fa escasses setmanes. En el seu entorn més pròxim expliquen que la seva sortida de l’ecosistema polític havia de ser taxativa: una entrevista en algun mitjà, unes declaracions en un acte o un simple tuit podien fer l’efecte que maneja a la formació morada per darrere.

Iglesias va situar Belarra al capdavant de Podem i la vicepresidenta tercera i ministra de Treball, Yolanda Díaz, com la líder d’Unides Podem (la coalició dels morats amb IU, En Comú Podem i Galícia en Comú). Tot just dimitir de tots els seus càrrecs –«Quan un deixa de ser útil ha de saber retirar-se», va sentenciar–, el sector socialista del Govern va augurar millor clima en el Consell de Ministres. A primera vista, semblaven encertats. No obstant, veus pròximes a la cúpula d’Unides Podem admeten que el soroll ha baixat gràcies al perfil de Díaz, menys agressiva en les formes i més discreta, però que les tensions són una constant a causa que el PSOE no compleix l’acord de coalició.

Arrossegant frecs

A l’anunciar la seva candidatura a la Comunitat de Madrid, Iglesias es va comprometre a deixar tancada la regulació dels lloguers abans de sortir del Govern. Tres mesos després, aquest acord encara no ha arribat i les mesures per rebaixar el preu dels lloguers semblen estar camí de convertir-se en el principal xoc entre socialistes i morats. De moment, la cúpula d’Unides Podem ha pres la decisió de no cedir ni un centímetre en aquesta negociació i exigeix al PSOE complir l’acord que parla de «mecanismes de contenció, o eventualment baixada dels preus».

Notícies relacionades

Sánchez avisa a Podem que aquest any no hi haurà reforma fiscal

Unides Podem rebutja la proposta del PSOE de congelar els lloguers

De l’època d’Iglesias ve també el frec per apujar el salari mínim interprofessional (SMI). Díaz, que va heretar la interlocució directa amb Pedro Sánchez, va explicar divendres passat que en una conversa que va mantenir amb el president del Govern va posar sobre la taula la necessitat d’apujar l'SMI aquest any entre 12 i 19 euros respecte als 950 euros bruts en els quals es va situar el 2020. Una proposta que en reiterades ocasions ha rebut el rebuig de la vicepresidenta segona i ministra d’Assumptes Econòmics, Nadia Calviño.

A aquests xocs se sumen discrepàncies arrossegades des de la conformació del Govern (la reforma del sistema elèctric o la derogació de la reforma laboral) i s’entreveuen futurs elements de fricció (Sánchez ja va anunciar que presentarà els Pressupostos Generals de l’Estat en «temps i forma»). Un cúmul de tensions que després de la sortida d’Iglesias s’airegen menys, però no per això deixen d’existir.