Sánchez guarda amb zel una possible crisi de govern i inquieta els seus ministres

Va ser fa un mes quan diversos mitjans, entre els quals aquest diari, informaven que, aquesta vegada sí, Sánchez estudiava una reestructuració profunda del Gabinet. La notícia va saltar mentre tornava d’un viatge oficial a Líbia, i la Secretaria d’Estat de Comunicació va sortir al pas de les informacions sense desmentir en cap cas que la possibilitat era sobre la taula i afirmant el que era obvi, que qualsevol remodelació és una competència exclusiva del cap de l’Executiu. Aquest comunicat de la Moncloa va servir per imposar el silenci i accentuar l’hermetisme amb què Sánchez, en una matèria tan sensible com aquesta, vol treballar. Tenint cura al màxim del moment i la forma de l’anunci.

Sánchez ha sigut preguntat, en rodes de premsa i entrevistes, si emprendrà una crisi de govern. En tot moment ha insistit que no és la seva «prioritat», perquè té per davant culminar el procés de vacunació –l’objectiu del 70% de la població immunitzada amb pauta completa es complirà, si res es torça, a finals d’agost– i consolidar la recuperació econòmica que ja es comença a entreveure. Dijous passat, a ‘Al rojo vivo’ (La Sexta), el periodista Antonio García Ferreras li va repreguntar. ¿Si hi ha crisi de Govern, hi haurà menys ministeris? «Insisteixo, no està entre els meus plans fer-ho. La meva prioritat és una altra», va dir, per afegir que, en cas que decidís recompondre el Gabinet, n’hauria de parlar amb la representant d’Unides Podem, Yolanda Díaz, la vicepresidenta tercera.

També el tauler del partit

El líder socialista refredava així un moviment que, no obstant, es dona per bastant segur, tot i que s’escampi el dubte de quan serà. Fa setmanes, es contemplava com a probable que es pogués materialitzar al juliol, i l’aprovació dels indults el 22 de juny semblava apuntar en aquesta direcció. És més, hi ha qui a Ferraz (i en el Govern) entenen que «és millor» portar a terme la remodelació «al més aviat possible», per acabar amb la inquietud interior, apaivagar la sensació d’interinitat que tenen els ministres i els seus equips i donar un nou impuls a l’acció de l’Executiu abans de l’aturada per vacances. Però ara la sensació que tenen els dirigents consultats és que Sánchez podria desplaçar la remodelació al setembre, més a prop del 40è Congrés Federal, que se celebrarà el 15, 16 i 17 d’octubre a València. I és que el cap del Govern té diversos taulers amb què jugar: el Gabinet, el partit i potser la Cambra baixa.

A més, l’agenda que Sánchez té per davant aquest mes fa més complicat encaixar una maniobra d’aquest calibre, tot i que encara no es pugui descartar del tot. El president emprèn aquest dimarts una gira de tres dies pels països bàltics –Estònia, Letònia i Lituània–, de la qual tornarà a Madrid dijous a la nit. El divendres 9 s’entrevista al migdia amb la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. El dijous 15 està reservat per al segon homenatge civil a les víctimes de la Covid, que presidirà el Rei al Palau Reial. El dimarts 20 vola cap als Estats Units, a una visita de caràcter econòmic a Nova York, Los Angeles i San Francisco. El 24 haurà tornat a Espanya. I per al divendres 30 es preveu que se celebri a Salamanca la Conferència de Presidents, centrada en el tram final del procés de vacunació i el repartiment dels fons europeus. A finals d’agost podria viatjar a Egipte i Kenya.

El missatge és clar: Sánchez es vol bolcar en la seva agenda internacional aquest mes, una vegada tancada la pàgina d’aprovació dels indults. A més, el Consell de Ministres remetrà en les pròximes setmanes a les Corts dues lleis socials i d’enorme simbolisme: la del ‘sí és sí’ –el consentiment de la víctima en les agressions sexuals– i la llei de memòria democràtica. Dues normes amb enorme focus per si mateixes i que succeeixen l’avantprojecte de llei LGTBI, vist en primera lectura dimarts passat, abans de les celebracions de l’Orgull.

No obstant, amb Sánchez res es pot descartar per complet, i més en una decisió tan discrecional com aquesta. Podria refredar per accelerar. O esperar a la tardor. En les altures del partit, fins i tot entre els que tenen més poder, reconeixen la desorientació, mentre que en el seu cercle a la Moncloa adverteixen que la remodelació «no és a prop», apuntant així més a l’arrencada del curs.

Els ministres no en saben «res»

El president, com altres vegades, escolta primer els seus dirigents de confiança. Per escoltar la seva opinió. Però després «decideix ell», pràcticament sol. Fonts pròximes al cap de l’Executiu remarquen que ara es recolza, com acostuma, en el seu cercle més estret, que conformen la vicepresidenta primera, Carmen Calvo; la vicesecretària general del PSOE i portaveu parlamentària, Adriana Lastra, i el ministre de Transport i secretari d’Organització del partit, José Luis Ábalos, a més del seu director de Gabinet, Iván Redondo.

A Sánchez l’incomoda que s’especuli sobre una eventual reestructuració del Govern. I no emet més pistes, cosa que fa que es percebi inquietud entre els seus ministres, entre els que a les quinieles sembla que han de sortir i els que podrien entrar, segons indiquen fonts de Ferraz i l’Executiu. «Molts, lògicament, estan molt nerviosos», «estan inquiets», «des que la crisi va sortir a la llum els ministres estan com un gall dindi per Nadal», comenten diferents comandaments del Govern i el PSOE consultats. D’altres, fins i tot dubten que finalment la remodelació es porti a terme: «¿Per què fer-ho? Si ho tens tot en ordre i la gent ben tensada... La gent ho sap i el president fa el que creu millor en cada moment. Si ho fa ho farà per això, no per la inquietud d’alguns», sentencia un secretari d’estat. Diversos ministres preguntats per aquest diari asseguren no saber «res» dels canvis que Sánchez pugui tenir al cap.

En realitat, tots els noms són a les quinieles. Però en tots es veuen pros i contres. Una de molt assenyalada és la titular d’Exteriors, Arancha González Laya, molt castigada per la crisi amb el Marroc però que, paradoxalment, podria estar blindada perquè fer-la caure seria com entregar el seu cap a Rabat. Un altre nom en les càbales és José Luis Escrivá, el titular d’Inclusió, a qui s’atribueix poca cintura en les negociacions, però a qui Sánchez ha donat suport explícitament i de qui depèn que el diàleg sobre la reforma de les pensions arribi a bon port. La llista podria continuar. I tot això sense que se sàpiga encara si hi haurà una retallada de ministeris, que Unides Podem rebutja per ara però que en tot cas hauria de negociar si aquesta fos la voluntat del president.

La tramitació de la llei trans

¿I què passarà amb Calvo? En el partit i el Govern veuen complicat el seu relleu, tot i que res es descarta precisament per l’hermetisme de Sánchez. En l’Executiu veuen com a «foc amic» l’afirmació que la vicepresidenta podria quedar fora. Diferents dirigents i alts caps remarquen que ella és un pilar de l’Executiu, una peça clau per al president, en qui descarrega les tasques més compromeses, com va passar amb la gestió dels indults.

Calvo va perdre el pols contra Irene Montero en la llei trans –la socialista va carregar durament contra l’autodeterminació de gènere que l’avantprojecte sí que recull finalment, tot i que amb més garanties jurídiques que l’esborrany inicial–, però continua sent una dona de la confiança del líder. Fonts pròximes a la número dos assenyalen que està «per sobre de les especulacions», que alguns creuen animades per Iván Redondo, amb qui està enfrontada.

Notícies relacionades

Sánchez exhibeix el recolzament de l’ONU a la seva aposta pel diàleg a Catalunya

Sánchez viatja als EUA però no veurà Biden: és una visita «de caràcter econòmic»

L’entorn pròxim a la vicepresidenta recorda que «només sortiria del Govern si l’hi demanés a Pedro per raons personals», que per ara, apunten les mateixes fonts, no es donen. A Ferraz afegeixen que en l’actual Consell de Ministres ja té poc pes polític el PSOE –es redueix a Calvo, Ábalos i María Jesús Montero, titular d’Hisenda i portaveu–, i per això mateix resulta complicat veure’n desplaçat algun dels tres. A més, el lloc de la número dos, la vicepresidència política, per la qual passen totes les qüestions que discuteix el consell i coordinadora de tots els departaments, és difícil de cobrir.

No obstant, res és segur. La incertesa és màxima i tot sembla en una nebulosa que se suma als dubtes sobre els canvis que Sánchez introduirà a la cúpula del PSOE amb el 40è Congrés. Poc més es dona per fet més enllà de la continuïtat –a falta de veure els càrrecs– de Calvo, Lastra, Ábalos i la seva mà dreta en l’aparell, Santos Cerdán. El president i secretari general custodia sota set claus el seu quadern blau. Sap que aquest poderós as l’ha de posar sobre la taula en el millor moment. Sense anticipar la jugada.