La judicialització del procés
Així funcionarà l’enrevessat fons del Govern davant el Tribunal de Comptes
El mecanisme genera dubtes legals malgrat que la Generalitat no avalarà directament els afectats
El Govern ha creat un fons per ajudar als ex alts càrrecs de la Generalitat a qui el Tribunal de Comptes reclama fiances per un import total de 5,4 milions d’euros per haver promocionat l’1-O a l’estranger utilitzant, suposadament, diners públics.
El conseller d’Economia, Jaume Giró, ha defensat la «solidesa jurídica» d’aquest mecanisme i ha descartat que es pugui acusar la Generalitat de malversació per auxiliar els 34 dirigents del procés perquè en cap moment hi haurà «desplaçament patrimonial».
Aquestes són les claus i les incògnites que dona el decret de la Generalitat.
10 milions d’euros
L’ajuda, batejada com a Fons Complementari de Riscos de la Generalitat de Catalunya, està dotat amb 10 milions d’euros i s’hi pot acollir tot funcionari a qui es demanin responsabilitats legals per activitats relacionades amb el seu càrrec, si compleix certs requisits. El conseller d’Economia, Jaume Giró, ha aclarit que l’import sortirà dels pressupostos de la Generalitat, tot i que no ha especificat de quina partida en concret.
No és un aval directe
Els afectats demanaran l’ajuda a l’Institut Català de Finances i aquest, després de comprovar que compleix les condicions, prestarà els diners a una entitat bancària perquè avali el sol·licitant. És a dir, la Generalitat no avala directament. El funcionament s’assemblarà al d’una assegurança privada i serà una entitat financera (encara per concretar) la que avali les fiances, amb aquest contraaval.
Condemna ferma
Si el procediment judicial o administratiu finalitza amb una sentència condemnatòria ferma –en aquest cas seria quan decidís el Tribunal Suprem en cas de recurs–, la Generalitat reclamarà als afectats el retorn dels diners.
Devolució en diferit
La devolució dels fons es reclamaria quan finalitzessin totes les instàncies judicials, espanyoles o europees, encara que en el cas del Suprem exigís el pagament immediat als condemnats. És aquesta dilació temporal entre la hipotètica condemna per part del Suprem i l’exigència de devolució dels diners la que genera dubtes sobre el seu encaix legal.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia