La judicialització del procés
Així funcionarà l’enrevessat fons del Govern davant el Tribunal de Comptes
El mecanisme genera dubtes legals malgrat que la Generalitat no avalarà directament els afectats

El Govern ha creat un fons per ajudar als ex alts càrrecs de la Generalitat a qui el Tribunal de Comptes reclama fiances per un import total de 5,4 milions d’euros per haver promocionat l’1-O a l’estranger utilitzant, suposadament, diners públics.
El conseller d’Economia, Jaume Giró, ha defensat la «solidesa jurídica» d’aquest mecanisme i ha descartat que es pugui acusar la Generalitat de malversació per auxiliar els 34 dirigents del procés perquè en cap moment hi haurà «desplaçament patrimonial».
Aquestes són les claus i les incògnites que dona el decret de la Generalitat.
10 milions d’euros

L’ajuda, batejada com a Fons Complementari de Riscos de la Generalitat de Catalunya, està dotat amb 10 milions d’euros i s’hi pot acollir tot funcionari a qui es demanin responsabilitats legals per activitats relacionades amb el seu càrrec, si compleix certs requisits. El conseller d’Economia, Jaume Giró, ha aclarit que l’import sortirà dels pressupostos de la Generalitat, tot i que no ha especificat de quina partida en concret.
No és un aval directe

Els afectats demanaran l’ajuda a l’Institut Català de Finances i aquest, després de comprovar que compleix les condicions, prestarà els diners a una entitat bancària perquè avali el sol·licitant. És a dir, la Generalitat no avala directament. El funcionament s’assemblarà al d’una assegurança privada i serà una entitat financera (encara per concretar) la que avali les fiances, amb aquest contraaval.
Condemna ferma

Si el procediment judicial o administratiu finalitza amb una sentència condemnatòria ferma –en aquest cas seria quan decidís el Tribunal Suprem en cas de recurs–, la Generalitat reclamarà als afectats el retorn dels diners.
Devolució en diferit

La devolució dels fons es reclamaria quan finalitzessin totes les instàncies judicials, espanyoles o europees, encara que en el cas del Suprem exigís el pagament immediat als condemnats. És aquesta dilació temporal entre la hipotètica condemna per part del Suprem i l’exigència de devolució dels diners la que genera dubtes sobre el seu encaix legal.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Fenomen controvertit La venda de pisos ocupats prolifera a Barcelona i alimenta un ‘negoci’ paral·lel de desocupacions pagades
- MotoGp Marc Márquez demostra el seu enorme poder als EUA
- Catalunya ultima un pla per fitxar científics dels EUA
- Arribada a Espanya Fátima Ofkir, amnistiada després de passar 7 anys en una presó d’Oman: «Ja soc a casa, quan estigui estabilitzada podré parlar»
- Obituari Mor als 90 anys l’actor Richard Chamberlain, famós pel seu paper a ‘El pájaro espino’ i ‘Shogun’
- Almenys tres ferits per una allau a Naut Aran
- Barcelona, protagonista IMB School: com aprendre a liderar el negoci de la música
- La caixa de ressonància Assimilar tota la nova música ja és impossible: relaxi’s i disfruti
- Obituari Mor als 90 anys l’actor Richard Chamberlain, famós pel seu paper a ‘El pájaro espino’ i ‘Shogun’
- Barcelona ofereix 370.000 places a nens i adolescents per activitats durant l’estiu