Compareixença des de Riga

Sánchez demana al Govern que no es quedi «ancorat» al 2017 i miri cap endavant

  • El president respon a la foto de Junqueras i Puigdemont fent una crida a l’Executiu català a superar l’«esquinç» de la tardor del procés

  • Insisteix al sobiranisme que ha d’obrir un procés de diàleg també amb la Catalunya no independentista

Spanish PM Sanchez and Latvian PM Karins attend flower ceremony at the Freedoms monument in Riga

Spanish PM Sanchez and Latvian PM Karins attend flower ceremony at the Freedoms monument in Riga / INTS KALNINS (REUTERS)

2
Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +

L’independentisme català persegueix el president del Govern fins i tot en la seva gira bàltica. Aquest dimecres, Pedro Sánchez, va arribar a la seva segona parada, a Letònia, i en el seu primer acte oficial, una ofrena floral al Monument a la Llibertat juntament amb el primer ministre del país, Arturs Krisjanis Karins, un parell de persones van desplegar, a la seva esquena, una estelada. L’home i la dona que es van colar a la foto no van dir res, però sí que van mantenir estesa l’ensenya independentista durant els cinc minuts que va durar l’acte a l’aire lliure. Just el dia en què el líder d’ERC, Oriol Junqueras, es reunia a Waterloo amb l’expresident Carles Puigdemont per primera vegada gairebé quatre anys després que es veiessin de manera presencial. L’exvicepresident i altres els presos de l’1-O indultats van visitar dimarts l’Eurocambra a Estrasburg, i el propòsit, va dir el cap dels republicans, era explicar que la «repressió» de l’Estat «continua» malgrat la mesura de gràcia.

Sánchez va ser preguntat per la foto de Waterloo que corria paral·lela a la seva breu compareixença amb Karins, posterior a la seva reunió bilateral a l’Oficina del Gabinet de Ministres a la capital letona. El president no va citar Junqueras ni Puigdemont, però sí que es va dirigir al Govern, el seu interlocutor a la taula de diàleg, perquè no es quedi «ancorat» al 2017, a la tardor en què va explotar el procés i es van succeir l’aprovació de les lleis de desconnexió, el referèndum de l’1-O, la declaració unilateral d’independència i la fuga de l’expresident.

Notícies relacionades

Precisament va ser un parlamentari socialista letó de l’Assemblea del Consell d’Europa, Boriss Cilevics, el ponent de la resolució que l’organisme va votar a finals del juny passat en què es comparava la situació d’Espanya i Turquia i que defensava que les penes per als polítics catalans eren desproporcionades.

Sánchez ahir dimarts, i des de Tallinn (Estònia), ja va avisar a l’independentisme que el Govern central ja estudia el decret llei del Govern que crea un fons de 10 milions d’euros per cobrir les fiances dels independentistes que el Tribunal de Comptes manté encausats per presumpta responsabilitat comptable en la promoció exterior del procés. La vicepresidenta primera, Carmen Calvo, des de Màlaga, va apuntalar aquest dimecres la mateixa idea: si la norma «no està d’acord amb la llei, no podrà ser» i l’Executiu, seguint les indicacions de l’Advocacia de l’Estat, l’impugnarà. La Generalitat, va apuntar, com la resta d’executius autonòmics, que «sap que tots hem de treballar en els límits de la legalitat», i «això no és optatiu, és obligatori». El Govern «ho sap i, des que Sánchez presideix el Govern d’Espanya, la Generalitat no ha traspassat ni una sola línia i ara tampoc passarà», va reblar, segons informa Europa Press.