Sánchez prescindeix dels seus puntals en el Govern i reforça el PSOE

Els números potser poden dir poc. Surten set ministres i s’incorporen set cares, així que el nou Executiu es compondrà de 14 dones i 9 homes, de manera que la presència femenina salta del 54% al 63,64%. I la mitjana d’edat baixa dels 55 als 50 anys, els que el 2022 farà Sánchez. Però el calat del canvi transcendeix aquestes xifres. Perquè el cap de l’Executiu va desmantellar la seva xarxa de seguretat, va trasplantar el cor del poder. Començant per Calvo, l’exministra de José Luis Rodríguez Zapatero que com Ábalos, Adriana Lastra o Santos Cerdán, hi va confiar després del sagnant comitè federal del 2016 que el va fer fora del tron de Ferraz. Ella, a qui Sánchez havia situat al seu costat des de les primàries que va guanyar a Susana Díaz, s’havia convertit en una peça clau del seu Gabinet, en la seva coordinadora i la seva escudera. La seva ascendència havia minvat, alguns en el partit la donaven fora. I així va ser.

Però el que amb prou feines es podia esperar és que el president també fes caure el titular de Transports. Pes pesant del Govern i el partit, dirigent amb triennis en la política, home amb aplom sobrat i rostre fiable per a Sánchez en els moments més crítics. Ell va demanar marxar, segons el seu entorn. Es dona per feta la seva sortida també de la Secretaria d’Organització del PSOE, tot i que el seu equip afegeix que ho «decidirà aquesta setmana». Sánchez, de qualsevol manera, aparta les figures que van créixer amb ell en el Gabinet i que, per la seva exposició, han patit un desgast més gran. I és que, com va explicar passades les tres de la tarda en una declaració institucional sense preguntes (i sense periodistes) a la Moncloa, és moment de llançar un «Govern de la recuperació», que deixi enrere el túnel de la pandèmia, construeixi una economia «justa», «verda» i «digital» i visualitzi una «renovació generacional». Falta per saber el futur d’Ábalos i Calvo.

L’altre símbol del canvi d’era és la caiguda de Redondo, el totpoderós guru que, no obstant, tenia el PSOE i uns quants ministres en contra. El seu control de la Moncloa era total i majúscula la seva influència sobre el president. Sobre ell requeia l’estratègia de l’Executiu i, de vegades, del partit: va dirigir la campanya de les generals del 2019 –en què el líder va punxar a la segona–, les catalanes del 14-F –que es van saldar amb èxit de Salvador Illa– i les madrilenyes del 4-M –que van acabar en hecatombe–. Semblava intocable. Però Sánchez ha demostrat que no ho era. El director de Gabinet va assegurar que havia demanat ell marxar i que en la vida també cal «saber parar». El PSOE va respirar d’alleujament al conèixer la notícia del superassessor que mai havia arribat a portar la samarreta del partit perquè era un consultor que fins i tot abans havia treballat per al PP. El substituirà Óscar López, home fort d’Alfredo Pérez Rubalcaba i fins ara destinat a Paradors.

Sánchez es desprèn de Calvo i Redondo, molt enfrontats, però va premiar un col·laborador molt més discret. Félix Bolaños, secretari general de la Presidència i, des de dilluns, quan el nou Gabinet prometi el seu càrrec davant el Rei i prengui possessió, nou ministre de la Presidència. El moviment va sorprendre menys. Bolaños, l’arquitecte jurídic de la confiança de Sánchez, l’obrer «tenaç i eficaç» de tots els encàrrecs delicats –des de la logística de l’exhumació de Francisco Franco fins als expedients d’indults–, puja en l’escala. Ja era al costat del cap des del 2014, el va seguir en el seu viacrucis del 2017. Però treballava a l’ombra i ara tindrà tots els focus. És un home de partit, de categoria, com Óscar López, molt apreciat a la casa.

Un altre dirigent de la màxima confiança de Sánchez, i cent per cent PSOE, és el nou titular d’Exteriors, José Manuel Albares. Va ser el seu xerpa entre el 2018 i el 2020, any que va marxar a París per ser ambaixador a França. Diplomàtic de carrera, substitueix Arancha González Laya, una de les apostes del president que es va cremar en la crisi amb el Marroc.

L’altra clau és l’entrada de tres alcaldesses, per posar en relleu la gestió de la «proximitat»: la de Puertollano, Isabel Rodríguez, que assumirà Política Territorial i la representació de l’Executiu; la de Gavà, Raquel Sánchez, que recala a Transports, i la de Gandia, Diana Morant, que s’incorpora a Ciència com a recanvi de l’astronauta Pedro Duque. Pilar Alegría, fins ara delegada del Govern a l’Aragó, relleva Isabel Celaá en Educació.

Notícies relacionades

Sánchez canvia el cor del poder

Sánchez presenta el Govern de la «recuperació», amb més dones, més jove i més «pròxim»

Justícia queda en mans de la fins ara presidenta del Senat, la madrilenya Pilar Llop, en substitució de Juan Carlos Campo. Miquel Iceta segueix en l’Executiu, però salta de Política Territorial a Cultura i Esport –desplaça José Manuel Rodríguez Uribes–, i María Jesús Montero manté Hisenda i guanya Funció Pública, tot i que perd la representació. Una altra prova que les cares més desgastades passen a un segon pla o, directament, són apartats. El cor econòmic de l’Executiu perviu: Nadia Calviño puja un esglaó com a vicepresidenta –com Yolanda Díaz i Teresa Ribera–, i es consolida com la nova dona forta del Gabinet, malgrat les seves disputes amb els morats. Reyes Maroto continua a Indústria, José Luis Escrivá a Inclusió i Luis Planas a Agricultura. Amb la seva continuïtat i el pas de Calviño a la vicepresidència primera, Sánchez vol remarcar la confiança en l’equip econòmic en un moment clau per la pròxima arribada dels fons europeus.

Sánchez llança un missatge de reconciliació interna –s’integren figures que es van alinear en les primàries del 2017 amb Patxi López (cas d’Óscar López), o Susana Díaz (Pilar Alegría i Isabel Rodríguez), i clava un «cop d’autoritat». «Deixa clar que ningú és imprescindible», «fa veure que qui mana és ell», remarquen diferents dirigents del partit i el Govern. Però, sobretot, el president busca armar un equip «per guanyar les següents eleccions» i per recuperar el pols de la legislatura en un moment crític i superat, a les enquestes, pel PP.