Santos Cerdán, un pilot «tranquil» per al PSOE

L’home que va ajudar a greixar el pacte en la comunitat i que va remar per temperar els territoris és el que condueix, des d’aquest dilluns, les regnes del robust aparell socialista. Ja com a titular. Ell és el nou secretari d’Organització, almenys fins al 40è Congrés Federal, que se celebrarà a València entre el 15 i el 17 d’octubre. El relleu de José Luis Ábalos en el partit. El dirigent que els que el coneixen defineixen com un «home tranquil, com una roca, que mai perd la calma, ni tan sols quan les coses trontollen» o quan regna la incertesa, com en les passades primàries andaluses, quan s’esperava un resultat atapeït i ell el va clavar: guanyaria Juan Espadas per un 55%. Així va ser. Ell és el socialista al qual no «li espanten els focus, però no li agraden», «auster en les formes tot i que molt autèntic», d’un caràcter ben diferent del del seu antecessor, més expansiu i de tracte molt pròxim amb la premsa. «Santi no és una persona d’excessos. Ni en to ni en les paraules. És molt discret i molt lleial, amb fermes conviccions d’esquerres. I molt eficaç. Li importa que la feina surti bé», defensen a Ferraz.

Pedro Sánchez va comunicar dissabte a Ábalos que seria cessat com a ministre de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, i reemplaçat per Raquel Sánchez, alcaldessa de Gavà. El polític valencià va digerir malament el cop. Va pensar, expliquen en la direcció, que si era desallotjat del Govern no tenia sentit continuar com a secretari d’Organització. I ell necessitava, a més, una vida «més tranquil·la», per raons familiars i personals. El president va tancar la transició en el partit durant el cap de setmana. Va citar a la Moncloa la vicesecretària general, Adriana Lastra, i Santos Cerdán, junts, i després es va mantenir a la parla amb tots dos per telèfon aquells dos dies. Quan es va consumar la renúncia, la dirigent asturiana va assumir les regnes del partit i el responsable navarrès, les competències d’Organització. Ella hereta d’Ábalos la coordinació general del 40è Congrés, i ell l’ajudarà com a coordinador adjunt. A portaveu del comitè organitzador ascendeix la vice-primera secretària del PSC, Eva Granados. Tots tres seran els rostres d’aquest temps de transició fins que la revolució, que ha aterrat en l’Executiu, s’estengui al partit, com s’espera.

Cerdán pilotarà la maquinària del PSOE fins al conclave de l’octubre. Una cosa que ja estava fent, ‘de facto’, en els últims anys. Tècnic superior d’Electrònica Industrial, socialista de bressol –el seu pare i el seu avi tenien carnet–, és ‘fontaner’ veterà. Ja va exercir com a secretari d’Organització del PSN entre el 2011 i el 2017. Una travessia llarga en la qual va haver de digerir el fulminant fre de Ferraz, llavors governada per Alfredo Pérez Rubalcaba, a la moció de censura que la federació volia presentar contra la presidenta Yolanda Barcina, d’UPN, i que per prosperar necessitava els vots de Bildu. Era la segona vegada que Madrid tombava una operació similar, perquè en l’’agostazo’ del 2007 José Luis Rodríguez Zapatero va parar una entesa del PSN amb Nafarroa Bai, la marca predecessora de Geroa Bai (que avui forma part de l’Executiu de Chivite).

El 2016, després de la defenestració de Sánchez pels notables del partit, Cerdán es va alinear amb ell i no va emular el veí PSE, que va recolzar en bloc el seu candidat, Patxi López. El navarrès es va responsabilitzar dels avals. Va ordir una estratègia que va canviar les tornades de la contesa interna. El madrileny va obtenir 53.692 firmes, només 6.539 menys que la gran favorita, Susana Díaz. Va sorprendre, va mostrar que estava més fort del que sostenien els aparells i els patricis del PSOE. Cerdán va pronosticar que Sánchez acabaria imposant-se per 16.000 vots a les urnes. Es va equivocar per poc: van ser 15.413 els que va treure a la baronessa andalusa. Amb el 39è Congrés, el 2017, el secretari general el designa secretari de Coordinació Territorial. O sigui, mà dreta d’Ábalos en el maneig de l’aparell.

Tots dos van ser claus en la moció de censura que va tombar Mariano Rajoy un any més tard. El número tres va dialogar amb els grups, però del PNB es va encarregar Cerdán, els dirigents del qual coneixia bé. Sánchez, a l’arribar a la Moncloa, va nomenar Ábalos ministre de Foment (després Transports), i Lastra, la número dos, li va encarregar portar les regnes del grup parlamentari. El navarrès assumiria així el dia a dia de l’organització. La interlocució amb els territoris, apagar els focs interns, collar per a les llistes. Cerdán es va integrar al cercle íntim del president, amb Ábalos, Lastra i Carmen Calvo, a més del ja caigut Iván Redondo. Ell seria l’enllaç entre partit i Govern, en concret amb Félix Bolaños, fins ara el secretari general de Presidència. El responsable de Coordinació Territorial manté una relació «fluidíssima» amb la vicesecretària general, «s’ha compenetrat bé amb Ábalos», i es recolza en el seu coordinador, Julio Navalpotro, i en l’equip d’Organització.

En aquests anys, Cerdán ha exercit una tasca fonamental, però callada. «Coneix com ningú els territoris, els ha corregut. I és de confiança. Qui negocia amb ell sap que és de paraula. No ven motos, no és un xarlatà. El que veus és el que hi ha», diuen d’ell. Altres dirigents remarquen que el seu perfil és més gris, que tant ell com Lastra són «gregaris», de molt menor «pes polític» que Calvo o Ábalos, dirigents amb trajectòria, personalitat i focus propis.

A Cerdán se li ha endossat com a esborrall principal la fallida moció de Múrcia, tot i que la van conduir bàsicament Ábalos i Bolaños, avui titular de la Presidència. Ells van pilotar les negociacions amb Ciutadans. El dirigent navarrès, no obstant, sí que va reconèixer en una entrevista que va participar de les negociacions, i que no va ser una moció «fallida», sinó «necessària», i que el PSOE va confiar en la paraula donada dels taronges i en les firmes dels sis diputats regionals. Ell és «d’equips», d’«assumir culpes» també quan toca, esgrimeixen els que el coneixen. Cerdán sí que va ajudar que Paco Cuenca recuperés l’alcaldia de Granada, la setmana passada.

Notícies relacionades

El Govern central mostra el seu enuig per la resolució «sense precedents» del TC sobre l’estat d’alarma

Lastra i Cerdán assumeixen el timó del PSOE després de la renúncia d’Ábalos

Ara serà titular a l’equip d’Organització. Aquest dimecres, es va estrenar en el curs d’estiu que ha organitzat la Fundació Pablo Iglesias, que ell presideix, a San Lorenzo de El Escorial, a Madrid, on va acompanyar Calvo i va assegurar que el PP està «desorientat» si creu que ha aconseguit «destituir set ministres». Els focus tornaran sobre ell. Ho vulgui o no. El seu estil és «diferent» del d’Ábalos, amb el qual no ha perdut relació (va ser diumenge a casa seva, en la ressaca del seu cessament), malgrat que ni ell ni Lastra el van acompanyar en el seu comiat dilluns en el ministeri.

¿I després, serà revalidat en el càrrec, com es creu en el partit? «Pas a pas i mirada curta», assegura Cerdán. Ja es veurà. Perquè amb Sánchez mai se sap. Ja ho ha demostrat.