Jutges, advocats i catedràtics veuen necessària una legislació específica davant pandèmies

En el sector que s’expressa de forma més taxativa a EL PERIÓDICO hi ha els representants de les associacions de jutges. La portaveu de la conservadora Associació Professional, María Jesús del Barco, és tan partidària d’una nova legislació que es remet al mateix president del Govern, Pedro Sánchez, que va arribar a acordar amb Ciutadans promulgar una llei que unifiqués mesures antipandèmiques entre les diferents comunitats autònomes perquè aquest partit votés a favor de la sisena i última pròrroga del primer estat d’alarma.

Del Barco considera que no hi ha hagut intencionalitat política per part de l’Executiu, perquè des que va començar la pandèmia s’ha fet la llei de protecció a la infància i s’ha modificat la llei orgànica del poder judicial per treure competències del Consell General del Poder Judicial. Apunta que totes dues són lleis orgàniques per la qual cosa per a la seva promulgació també es va haver de comptar amb la majoria del Parlament, per a continuació insistir que l’única cosa que s’ha abordat són aspectes processals: primer perquè els recursos contra decisions del Govern central fossin resolts per l’Audiència Nacional i després els dels tribunals superiors, pel Suprem. «S’ha arribat a dir que el consell territorial de salut tenia competències jurídiques, quan només pot fer recomanacions», recorda la portaveu judicial, molt crítica tant amb l’Executiu de Sánchez com amb l’oposició, perquè no oblida que, malgrat el que ara diu, al seu dia va recolzar l’estat d’alarma.

Insuficient i excessiva

Jorge Fernández Vaquero, de la Francisco de Vitoria, destaca que la seva associació porta «més d’un any dient que la legislació no permet una resposta adequada a la pandèmia». «És una cosa nova que ningú va preveure i no tenim instruments legals. La legislació específica sanitària no serveix per a pics de gravetat i l’estat d’alarma i excepció és massa costós», insisteix per reclamar una nova legislació «per especificar qui pot adoptar mesures (el Govern central o els autonòmics, els Parlaments), quines mesures i si amb autorització prèvia o posterior dels tribunals». Considera imprescindible la seva recomanació per acabar amb la disparitat de criteris judicials que hi ha hagut, perquè els TSJ resolen «en funció de la intensitat amb què justifiquin» les comunitats la necessitat de les mesures adoptades.

Des de Jutges per a la Democràcia, Fernando de la Fuente, assenyala que «la legislació és àmplia i amb diversos instruments, però molt dispersa i molt interpretable. Ha servit per a un moment de crisi, però de cara al futur convindria interpretar-la i harmonitzar-la, amb una llei sospesada, no improvisada. Convindria un text unitari per evitar resolucions judicials diferents».

La presidenta de l’Associació de Fiscals, Cristina Dexeus, veu «complicat afirmar que les normes existents són suficients per limitar el dret a reunir-se, traslladar-se a altres llocs o sortir del domicili per prevenir la malaltia» i «aquesta falta de seguretat jurídica es posa de manifest en la varietat de resolucions judicials que hi està havent i que ens porten a la conclusió que la protecció de la salut, en una situació de crisi sanitària, no es pot dipositar en els tribunals de justícia, sinó en altres mesures de caràcter administratiu o sanitari; tenint sempre en compte la protecció dels drets fonamentals».

Lleis del 81 i el 86

Des del món universitari se situa el problema en les lleis dels vuitanta que regulen els estats excepcionals i en la mateixa Constitució. Vicente Guzmán Fluja, catedràtic de Processal de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla, assenyala que amb independència del que digui la sentència del Constitucional la llei que regula els estats d’alarma, excepció i setge és de 1981 i no dona prou cobertura a la lluita contra la pandèmia «perquè o queda curta o va llarga» i «tot i que ho puguis modular, els instruments no són suficients». Lamenta que «en un any i mig no hi ha hagut prou temps» per legislar. En qualsevol cas, segons la seva opinió, el Govern podria haver optat per una alarma, però només pel temps imprescindible per promulgar les lleis necessàries.

Jacobo Dopico, catedràtic de Penal de la Universitat Carlos III de Madrid, recalca que «la legislació que desenvolupa els estats excepcionals des de 1981 no ajuda a aclarir les coses» i «les prescripcions tan genèriques que conté la llei de 1986 sobre mesures especials en matèria de salut pública han servit més per augmentar els dubtes i els desconcerts que per resoldre’ls», tot i que «el problema de base està en la falta de claredat de la regulació constitucional sobre els estats excepcionals». «Quan experts del més alt nivell no es posen d’acord durant dècades respecte a quines són les pautes que la Constitució estableix per als estats excepcionals, es revela que el disseny constitucional no està en absolut clar», diu.

L’advocat i professor de Dret Penal Marc Molins Raich explica que «com que la previsió constitucional de l’estat d’alarma és genèrica i tot just ha sigut objecte de desenvolupament normatiu, des d’una perspectiva legal», resulta «necessari comptar amb una norma que objectivi els índexs d’afectació que justifiquin una restricció de drets i llibertats i que estableixi els protocols i els mecanismes de reacció que no només assegurin la immediatesa de la resposta, sinó també un criteri clar per assegurar les necessitats elementals com el proveïment alimentari, l’assistència vital imprescindible o els serveis públics essencials».

Ordenament sensible

L’advocat Rafael Entrena no és tan categòric. Segons la seva opinió, «la pandèmia ha generat una situació de crisi sanitària excepcional i imprevisible, per a la qual segurament no s’estava preparat, des de molts punts de vista, tampoc en el de la previsió normativa». Tot i que, «en qualsevol cas, s’ha posat de manifest la sensibilitat del nostre ordenament jurídic amb les garanties dels drets fonamentals, que, paradoxalment, pot dificultar l’adopció de mesures ràpides i efectives per preservar la salut pública», apunta.

Notícies relacionades

El Constitucional declara inconstitucional el confinament del Govern de Sánchez per combatre la Covid

El Constitucional qüestiona les multes del confinament, però no les pèrdues dels negocis

El vicedegà del Col.legi de l’Advocacia de Barcelona, Jesús Sánchez, no té dubtes que, malgrat la recent sentència del Tribunal Constitucional, «el Govern va encertar acudint a l’instrument jurídic de l’estat d’alarma, perquè dels tres supòsits excepcionals que regula la Constitució és el menys costós per a la restricció dels drets fonamentals, especialment quan es tracta d’una pandèmia, com la Covid».

Segons la seva opinió, «el dubte sobre si és l’instrument adequat, s’ha visualitzat pel mateix Constitucional, que ha resolt el recurs amb un vot de diferència. El fet que el TC hagi resolt que no és l’instrument adequat, ens serveix per fixar els paràmetres d’actuació en el futur, però no s’hi ha de donar més transcendència», considera.