El Suprem confirma que l’Estat haurà d’indemnitzar la família de José Couso

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a l’Estat a indemnitzar amb 182.290 euros la viuda i els dos fills de José Couso pels perjudicis que se’ls van ocasionar per l’omissió de protecció diplomàtica després de la mort el 2003 a Bagdad del càmera de televisió durant la guerra de l’Iraq.

En la seva sentència, l’alt tribunal desestima el recurs de l’Advocacia de l’Estat contra la dictada per l’Audiència Nacional, que va reconèixer el dret a aquesta indemnització a la família del càmera, que va resultar mort pels trets d’un tanc nord-americà quan es trobava en un hotel de Bagdad el 8 d’abril del 2003.

El Suprem afirma que «l’Estat espanyol estava obligat a fer gestions a favor d’una investigació internacional objectiva dels fets i, en el seu cas, utilitzar els mitjans que estimés procedents que poguessin donar com a resultat la reparació del mal ocasionat». Destaca que «no hauria d’haver callat ni limitar-se a donar per bons els arguments donats en contra de la il·licitud del fet per l’Estat que el va ocasionar».

«Breus explicacions»

Insisteix que «el que no és admissible és ometre qualsevol acció que no sigui la de donar per bones les breus explicacions donades per l’Estat que va ocasionar el mal» i afegeix que s’hauria d’haver buscat una valoració objectiva dels fets i les conseqüències procedents.

El tribunal rebutja l’al·legació de l’Advocacia de l’Estat que els familiars de Couso no van esgotar els recursos interns de reclamació davant els tribunals dels Estats Units. En aquest sentit, afirma que una pretensió d’aquesta naturalesa requereix una important disponibilitat econòmica que no consta que poguessin assumir els familiars del càmera mort. «Si tan necessària considerava l’Administració aquesta pretesa necessitat d’haver fet aquesta reclamació, bé hauria pogut facilitar els mitjans per a això», apunta.

La resolució declara als efectes de fixar jurisprudència que «els ciutadans espanyols tenen dret a la protecció diplomàtica per part de l’Administració nacional per al rescabalament dels perjudicis ocasionats per un fet il·lícit conforme al dret internacional provocat directament per un altre Estat».

Reparació inexistent

Notícies relacionades

El PSOE i Junts es reuneixen abans del debat de la qüestió de confiança

Patronals, sindicats i entitats s'alien per reclamar 80.000 places més de cursos de català a l'any

Afegeix que això «sempre que el perjudicat no hagi pogut obtenir la reparació pels mecanismes del dret intern de l’Estat productor del perjudici i sigui raonable obtenir un pronunciament exprés en temps raonable».

«Aquest dret comprèn la utilització de les vies diplomàtiques que es considerin procedents conforme a les regles de l’actuació exterior de l’Administració o per altres mitjans admesos pel dret internacional, encaminades a la reparació del perjudici ocasionat», fonamenta. En aquest cas, el Suprem conclou que l’Estat espanyol va ometre la protecció que li va ser requerida i que estava obligat a atorgar a la família de Couso.