La sentència, en punts

Aquestes són les claus de la sentència del TC que declara inconstitucional el confinament de l’estat d’alarma

  • El Tribunal Constitucional declara inconstitucional el confinament del primer estat d’alarma per implicar una suspensió de drets més que una limitació

  • La sentència permet reclamar les multes imposades per saltar-se les restriccions, però no els perjudicis per cessament d’activitat de negocis

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

La proposta de sentència del Tribunal Constitucional aprovada per la majoria del ple en la qual es declara la inconstitucionalitat del confinament domiciliari, amb el qual el Govern de Pedro Sánchez va combatre la primera onada de Covid per haver-se decretat a través d’un estat d’alarma i no d’excepció, desgrana les diferències entre els estats excepcionals que preveu la Constitució.

El text, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO i que es notificarà en els pròxims dies, quan siguin redactats els vots particulars dels cinc magistrats que no comparteixen aquest criteri, declara que la suspensió de drets que es va produir entre el març i el juny del 2020 va superar una limitació, per la qual cosa només podria haver tingut empara legal amb l’estat d’excepció.

Notícies relacionades

Aquests són els principals punts de la nova doctrina sobre els estats d’alarma, setge i excepció que estableix:

Sens dubte, del motiu

La sentència deixa clar en els seus fonaments jurídics que «no està en qüestió la decisió política» adoptada pel Govern, «al qual no s’atribueix cap rebuig d’inconstitucionalitat», perquè ni els mateixos recurrents «discuteixen la concurrència del pressupost que permet declarar l’estat d’alarma». Per això, el Govern primer i després el Congrés dels diputats, «amb les seves autoritzacions, van estimar que s’estava davant una circumstància extraordinària en la qual era impossible el manteniment de la normalitat mitjançant els poders ordinaris de les autoritats competents, resultant necessària la declaració de l’estat d’alarma ‘per protegir la salut i seguretat dels ciutadans’.

Diferent incidència en els drets

Diferent incidència en els drets

La sentència posa cura de precisar com a premissa d’inicia que «la declaració d’un o altre estat té una diferent incidència sobre alguns drets fonamentals», en la «limitació» que preveu per al supòsit de l’estat d’alarma; i la «suspensió», per als altres dos supòsits. Per a la demanda, la «derogació» o «ablació» de determinats drets fonamentals per les disposicions impugnades hauria suposat una ilegítima «suspensió» de tals drets, ja que aquesta mesura pot només adoptar-se quan es declari l’estat d’excepció o el de setge», criteri que fa seu el tribunal.

El tribunal limita la seva anàlisi a «si les limitacions o restriccions incloses en la norma impugnada superen l’abast constitucionalment possible de l’estat d’alarma; la qual cosa suposaria, senzillament, una vulneració dels drets afectats. «L’alteració –sempre temporal– en el règim d’exercici dels drets fonamentals afectats tindrà la intensitat i generalitat que demanin les concretes circumstàncies determinants de la declaració d’aquest estat de crisi en cada supòsit, respectant certs límits».

«El primer, genèric: que les condicions i requisits d’exercici del dret no suposin la «suspensió» del dret fonamental, incompatible amb l’estat d’alarma; i d’altres, específics, derivats de l’obligat respecte als principis de legalitat i de proporcionalitat. En l’estat d’alarma, i malgrat la seva possible limitació extraordinària, els drets fonamentals mantenen, doncs, aquesta condició».

 

Què va passar durant el primer estat d’alarma

Per determinar-ho, la proposta de sentència acudeix al mateix diccionari i recorda que «suspensió» implica una «aturada» o privació «temporal», que «impedeix temporalment l’exercici d’un dret». «Pel que fa al concret àmbit dels drets fonamentals, la suspensió –que és, sens dubte, una limitació– sembla configurar-se com una aturada, tot i que temporal, de l’exercici del dret i de les garanties que protegeixen els drets (constitucionalment o convencionalment) reconeguts; i que en certs casos, i respecte de certs drets, pot venir emparada per l’article 55.1 CE. Per contra, la limitació admet moltes més formes, al marge de la suspensió», afirma.