Illa apuntala el seu perfil institucional després d’assentar-se com a referent català de Sánchez

No obstant, la compensació al PSC per aquest moviment no ha sigut en absolut nímia. Els socialistes catalans controlaran amb Raquel Sánchez un segon ministeri, aquest sí, clau, com és el de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana; dirigiran amb Francesc Vallès la política comunicativa d’un Executiu que necessita remuntar a les enquestes; i estaran amb Eva Granados a la sala de comandaments que pilotarà la renovació interna al PSOE amb vista al cicle electoral del 2023.

De tot aquest balanç es deriva una conseqüència indirecta que admeten fonts del partit: el sisme provocat per Sánchez consolida Salvador Illa com a líder in pectore del PSC. O almenys com a referent català del PSOE. Que a l’exalcaldessa de Gavà, dirigent afí a Illa, se li hagi confiat el ministeri que fins ara comandava José Luis Ábalos dona compte que Sánchez busca projectar-la com a figura emergent, amb un previsible paper central en futures cites electorals.

Fil directe amb els empresaris

Però és, alhora, un reconeixement a l’estratègia que Illa ha desplegat des que va tornar a a Catalunya: unir vincles amb els sectors econòmics i empresarials per consolidar el seu projecte alternatiu a l’independentisme. Ara, amb la primera remesa de fons europeus al caure, per les mans de la nova ministra passarà la interlocució amb molts d’aquests actors clau per impulsar projectes tan rellevants com l’ampliació de l’aeroport del Prat. No li faltaran aliats, ja que exdirigents o excàrrecs socialistes presideixen, per exemple, Aena (Maurici Lucena), Renfe (Isaías Táboas) i la Zona Franca (Pere Navarro).

En clau més política, Illa busca ara apuntalar el seu perfil de líder de l’oposició (i del «Govern alternatiu») i exercir de referent del PSC dins del PSOE. Després de proposar un pla de xoc social de 1.564 milions per pal·liar les desigualtats a Catalunya, demà viatjarà a València per reunir-se amb el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig. Tots dos compartiran una agenda amb un marcat caràcter institucional: compareixença conjunta al Palau de la Generalitat, dinar-col·loqui amb l’Associació Valenciana d’Empresaris i visita al centre de vacunació de la Ciutat de les Arts i les Ciències.

Fronts comuns

Dos missatges en una mateixa agenda. D’una banda, Illa i Puig escenificaran un front comú en defensa d’interessos econòmics comuns, com un nou sistema de finançament autonòmic i el Corredor Mediterrani, i pel retrobament de dues autonomies germanes les relacions de les quals es van refredar amb el procés i, sobretot, després de la negativa de Quim Torra el 2018 a participar en un acte a Barcelona a favor d’aquesta infraestructura promoguda per l’empresariat valencià.

Notícies relacionades

El desastre del 4-M va propiciar el gir de Sánchez

Els 23 ministres catalans des de Suárez fins a Sánchez

El número dos del PSC s’avança així a Pere Aragonès, que encara no ha mantingut cap trobada institucional amb Puig des que és president. L’última cita bilateral entre les dues comunitats va ser fa cinc anys, el 2016, amb la visita de Carles Puigdemont a València.

El segon missatge, en clau interna socialista, és que la reunió de dilluns servirà per sumar Illa a l’aliança que han forjat Puig i la presidenta de les Balears, Francina Armengol, per reivindicar la necessitat d’avançar cap a un model federal d’Espanya que serveixi per pal·liar, per exemple, la «deslleialtat fiscal» de la Comunitat de Madrid. Un front que, de passada, també recorda a Sánchez i al PSOE que el seu full de ruta federal, la Declaració de Granada que acaba de complir vuit anys, segueix vigent.