El Govern blinda la memòria històrica davant una dreta revisionista

Amb la perspectiva d’oposició que aquesta escena avilesa permet preveure, s’obre el tràmit parlamentari per a la nova llei de memòria democràtica, que aquest dimarts l’Executiu va aprovar en segona volta amb alguns canvis sobre el seu esborrany del setembre. Entre els quals, més homenatge a l’aportació i el dolor de la dona en la lluita contra el règim totalitari, i una ampliació de la consideració de víctimes del franquisme a tots els que van patir la coerció violenta de la dictadura, sindicalistes i militars demòcrates dels 70 inclosos.

El Consell de Ministres va vestir aquest dimarts de gala la que considera una llei única de la legislatura, marca ideològica, acomodació a l’estàndard europeu, «a les recomanacions d’organismes internacionals» i al repetidament aconsellat pel relator de l’ONU Pablo de Greiff. «És una llei necessària, que ens fa millors com a país», va defensar el ministre Bolaños.

Reticències dels socis

Però la norma, malgrat ser una de les joies de la corona del PSOE, no convenç encara els seus coalitzats. Feia mesos que els morats criticaven que l’articulat no compleix les seves peticions, i aquest dimarts van tornar a insistir que es tracta d’un text insuficient. La secretària general de Podem i ministra de Drets Socials, Ione Belarra, va admetre a Twitter que és una iniciativa «fonamental», però que «s’ha de millorar» en el seu tràmit d’esmenes. I igualment la coportaveu d’Unides Podem en el Congrés, Aina Vidal, va qualificar de «positiva» la proposta del PSOE, tot i que va deixar clar que és «clarament insuficient». Segons va explicar, la seva intenció és que la norma reconegui el dret dels represaliats pel franquisme a rebre compensacions econòmiques.

Però aquest dret, per a Bolaños ja ha sigut reconegut. Des de la Transició l’Estat ha repartit 21.000 milions a 608.000 represaliats, segons dades que va difondre al presentar una llei «que no genera un dret addicional econòmic».

Altres socis de l’Executiu també van mostrar descontentament amb una llei que es va començar a cuinar el 2015 en el Grup Federal de Memòria del PSOE –quan Pedro Sánchez encara era candidat a governar Espanya–, que va manar redactar Carmen Calvo en la vicepresidència política, l’exposició de motius de la qual van conjuminar els experts en ple confinament per la pandèmia i que ha acabat presentant Bolaños després de succeir Calvo en la cartera de Presidència.

El portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, va assenyalar que el text «queda molt curt» pel que fa a la memòria restaurativa i el diputat de la CUP Albert Botran va criticar que la norma «està molt per sota del que seria una memòria antifeixista i democràtica». Tots dos van assenyalar la necessitat d’esmenar l’articulat en la seva tramitació parlamentària. Per la seva banda, el dirigent de Compromís Joan Baldoví, va reconèixer que la llei és «més necessària que mai» perquè «no es pugui tornar a posar en entredit el que és un cop d’Estat». 

Oposició frontal

Oposició frontalBaldoví al·ludia a les paraules de l’exministre popular Ignacio Camuñas negant que el 18 de juliol del 1936 es produís un cop d’Estat i culpant la II República de l’aldarull. El PP ha evitat tot el dimarts referir-se a aquest discurs revisionista-negacionista, però va carregar contra la llei de memòria democràtica. La portaveu parlamentària dels conservadors, Cuca Gamarra, va acusar a Sánchez d’estar centrant a «mirar enrere» malgrat els «molts problemes» que té el país avui. Segons va dir, el Govern només busca «mirar al passat, enfrontar i dividir els espanyols» i «reescriure la història».

En la seva tònica habitual, Vox va anunciar que recorrerà la norma al Tribunal Constitucional, malgrat que queden mesos per endavant fins a la seva aprovació. El portaveu de la formació d’extrema dreta en el Congrés, Iván Espinosa de los Monteros, va qualificar la iniciativa d’«atropellament a la llibertat» que persegueix «tot allò que no concordi amb el consens progre»

Els populars, per la seva banda, ja han avisat que si governen substituiran la nova norma per una llei de concòrdia. Però no han puntualitzat si amb això acabarien amb dues de les accions amb les quals el Govern vol arrencar la nova llei: l’exhumació i trasllat de les restes de José Antonio i la creació d’una fiscalia de sala que investigui crims del franquisme.

Per al primer, el Govern es posarà en contacte amb la família Primo de Rivera, però mai abans que la llei aparegui en el BOE. Fonts de l’Executiu no es mostren en contra que el cadàver del fundador de la Falange segueixi en un Valle de los Caídos ja resignificat, sempre que no sigui en lloc preeminent.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Per al segon hi ha molt camp. Encara queden entre 20.000 i 25.000 cossos localitzables i rescatables en fosses comunes, segons calculen fonts del Govern. La Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica ja ha posat en marxa un pla de xoc per exhumar 114 fosses, i un pla quadriennal que el seu primer any preveu la localització i obertura de 190 més. En la localització i identificació dels seus ocupants s’implicarà la fiscalia, i les mateixes fonts no descarten que ho faci amb auxili policial si ho requereix.

El fiscal de Memòria serà nomenat per la Fiscalia General de l’Estat com un fiscal de sala més i, tot i que les seves investigacions topin amb la mort dels victimaris o amb el principi d’irretroactivitat de la norma, que extingeixen la responsabilitat penal, podrà elevar on consideri convenient les seves conclusions.