Les 8 claus de la nova llei de memòria democràtica

La norma elaborada per l’Executiu estableix l’extinció de totes aquelles fundacions i associacions que facin «apologia del franquisme que enalteixi el cop d’Estat i la dictadura o enalteixin els seus dirigents, amb menyspreu i humiliació de la dignitat de les víctimes del cop d’Estat, de la guerra o del franquisme –aquest afegitó es va introduir després de l’informe crític del Consell General del Poder Judicial– o incitació directa o indirecta a l’odi o violència contra aquestes víctimes per la seva condició». Per tant, la Fundació Francisco Franco serà il·legalitzada.

En l’article 4, la llei de memòria democràtica estableix el «caràcter radicalment nul de totes les condemnes» produïdes per raons ideològiques, polítiques, de consciència i religioses durant la dictadura. A més, es declara la «il·legitimitat» dels tribunals del franquisme. Com va avançar EL PERIÓDICO al setembre, això inclou, entre moltes d’altres, la sentència al president de la Generalitat Lluís Companys –el passat 15 d’octubre es van complir 80 anys del seu afusellament–.

Es crearà la figura d’un fiscal de sala que s’encarregarà de la investigació dels fets que «constitueixin violacions de Dret Internacional i dels drets humans». La seva funció serà indagar en les violacions d’aquests drets «ocorregudes en ocasió de la guerra i la dictadura, així com el període que va des de la mort del dictador fins a l’entrada en vigor de la Constitució Espanyola». A més, «tindrà les funcions d’impuls dels processos de recerca de les víctimes dels fets investigats».

La norma estableix un règim sancionador amb multes que van des dels 200 fins als 150.000 euros, depenent de la gravetat.  Entre les infraccions considerades molt greus hi ha el trasllat de les restes de les víctimes sense autorització; la destrucció de fosses; la convocatòria d’actes que exaltin la dictadura amb «descrèdit, menyspreu o humiliació de les víctimes; i la falta d’adopció de mesures per impedir aquests actes». Es consideren greus les excavacions en fosses sense autorització o el fet de no informar les autoritats de la troballa de resta de víctimes.

El Govern pretén establir dos dies de commemoració a les víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura. D’una banda, el 31 d’octubre es declararà «dia de record i homenatge a totes les víctimes del cop militar, la guerra i la dictadura», coincidint amb l’aniversari de l’aprovació de la Constitució de 1978. D’altra banda, el 8 de maig serà per recordar els homes i dones que van patir l’exili com a conseqüència de la guerra i la dictadura. En aquesta data, en què se celebra el Dia de la Victòria pel triomf de les forces aliades davant el nazisme, es vol commemorar la participació d’antifeixistes espanyols en la II Guerra Mundial.

Es «resignificarà» el Valle de los Caídos, convertint-lo en un cementiri civil en el qual hi haurà prohibits «actes de naturalesa política» i d’exaltació del franquisme. A més, es ressituaran les restes mortals de tots aquells que no van morir a conseqüència de la Guerra Civil, per la qual cosa es traslladarà el cos del fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera. A més, s’extingirà la Fundació de la Santa Cruz del Valle de los Caídos perquè les finalitats de l’ordre benedictina resulten «incompatibles amb els valors constitucionals» i es redactarà un reial decret per establir el nou marc jurídic aplicable al Valle de los Caídos.

S’assumeix que la recerca de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura correspondrà a l’Administració General de l’Estat (i no a les entitats memorialistes), «sense perjudici de les competències d’altres administracions públiques relacionades amb l’esmentada activitat, reforçant la col·laboració entre les mateixes». Al l’article 18 compendia i unifica el mandat a les administracions d’actuar d’ofici en el termini de sis mesos davant la recerca d’un desaparegut a instàncies de «la persona que va ser cònjuge o persona lligada per anàloga relació d’afectivitat, els seus descendents, els seus ascendents i els seus col·laterals fins al quart grau; les entitats memorialistes i les associacions de familiars de víctimes».

En la norma es detalla la potestat de l’Executiu per retirar la concessió de «reconeixement, honors i distincions» que comportin exaltació o enaltiment del franquisme o que fossin concedides per «haver format part de l’aparell de repressió de la dictadura». S’especifica que la seva retirada implicarà també la pèrdua de «tots els drets annexos a la recompensa, fins i tot els econòmics». En aquest sentit, es podrà retirar a títol pòstum les medalles concedides a ‘Billy el Niño’, el policia recentment  mort després d’emmalaltir de Covid.