Sánchez fa bandera d’Espanya en la seva primera parada als EUA

La Moncloa es va plantejar la gira americana de Pedro Sánchez com una venda d’Espanya ara que el final de la pandèmia sembla a prop i arribaran els fons europeus. Buscar oportunitats d’inversió. Atraure el sector privat. Projectar el país com una bona destinació turística, com un potent ‘hub’ audiovisual a Europa, com un Govern central que té entre les seves prioritats la transició ecològica i digital i que, en el pla internacional, defensa el multilateralisme davant l’aïllacionisme i proteccionisme de Donald Trump.

Aquestes línies mestres van confluir en la primera activitat del president en el seu viatge als EUA. A Nova York, al cor financer del món. Va ser entrevistat durant deu minuts, al matí –8.30 hora local, 14.30 h a Espanya-, al programa ‘Morning Joe’, un dels vaixells insígnies de la MSNBC, cadena de sensibilitat demòcrata i que és la segona per cable del país, només per darrere de la conservadora Fox. L’espai reuneix al voltant d’un milió i mig d’espectadors diaris, per sota de les xifres que assoleixen els canals generalistes (ABC, CBS o NBC), i va ser el primer aparador mediàtic elegit per l’Executiu per a aquesta gira, que es completarà, fins divendres, amb Reuters –també a Nova York–, CNN en espanyol (a Los Angeles) i Bloomberg Technology (a San Francisco).

«Després del desastre de la pandèmia, a Espanya estem definint el nostre full de ruta per a la recuperació de l’economia. I necessitem tenir el sector privat dels EUA a bord. Per això som aquí», va explicar Sánchez a la periodista Mika Brzezinski, copresentadora de l’espai juntament amb el seu marit, Joe Scarborough, que dona nom al programa. Allà, a Nova York, i no a Washington, perquè just després de l’entrevista va començar una ronda de reunions amb els alts executius de prop d’una quinzena d’empreses i fons d’inversió (entre els quals, BlackStone, Morgan Stanley, JP Morgan, Soros, Lone Star Funds, Soros o Bank of America). Espanya, va dir, està vivint el seu «momentum» després de l’esclat de la pandèmia, i pretén captar el sector privat dels EUA per ajudar a recuperar i digitalitzar l’economia i «modernitzar» el sistema educatiu. La visita és, doncs, purament econòmica, no política.

N’hi ha prou amb posar la tele en aquest país uns minuts per adonar-se que hi ha un problema, i seriós, amb la vacunació. El ritme d’inoculació s’ha embussat, sobretot als estats de vot republicà. Les punxades són objecte de controvèrsia política i són constants els anuncis i les presses a la ciutadania perquè es vacuni. Sánchez va treure pit de les xifres a Espanya: el 51,3% de la població amb pauta completa i l’objectiu del 70% dels espanyols immunitzats a finals d’estiu. La vacuna «significa recuperació econòmica». El Govern central, va dir, vol que torni a l’estadi previ a la pandèmia, però creixent de manera «inclusiva», tant des del punt de vista «social, territorial i amb igualtat de gènere», i sent conscients que la digitalització i la transició ecològica són «les revolucions» més grans que el món ha d’enfrontar.

El president va recalcar que a Espanya, a diferència del que passa als EUA, no hi ha un «moviment de rebuig de les vacunes». La pujada en els contagis, va explicar, es deu al fet que la campanya d’inoculació va arrencar amb la vista posada als sectors més vulnerables, i avui els qui encara falten per rebre la punxada són els més joves, tot i que la vacunació s’hi està obrint i hi estan «responent positivament». Sánchez va afirmar que Espanya, la UE, els EUA i el món estan afrontant un desafiament al sistema sanitari públic global, que no es pot convertir en una batalla «ideològica o partidària». «No és una qüestió de conservadors o progressistes, és una qüestió de salut pública global, i de dir als ciutadans que han de ser prudents, protegir-se i vacunar-se, perquè la vacuna és segura i ens protegeix davant el virus». Era la seva manera de fer pedagogia, també amb els espectadors americans.

Sánchez no va ser preguntat per una futura reunió amb Joe Biden després de la seva minicita a la cimera de l’OTAN del 14 de juny passat. Sí, va celebrar el seu «Amèrica ha tornat» com una «bona notícia» per als EUA i per al món, perquè ha suposat la tornada als mecanismes multilaterals i a acords tan importants com el de París, sobre el canvi climàtic, i és clau que «els EUA hi siguin a bord». En aquest punt, va emfatitzar la importància que l’Executiu i la UE donen a la lluita contra l’escalfament global. Espanya, per la seva banda, destinarà el 40% dels fons europeus a la transició ecològica i un 28% més a la digitalització. Amb l’Administració Trump «era molt difícil d’entendre’s», va dir, perquè entenia que la UE «era una espècie d’enemic», i això era «un gran error».

Notícies relacionades

Sánchez arrenca la seva gira econòmica pels EUA per atraure inversions

Rafael Simancas, nou secretari d’Estat de Relacions amb les Corts

Sobre la Xina, va mantenir que per als EUA és un «competidor» i un «rival sistèmic» en qüestions com el respecte als valors democràtics, però cal «obrir un diàleg» amb Pequín sobre els desafiaments mundials, entre els quals hi ha, precisament, el canvi climàtic.

Sánchez va tenir ocasió de vendre Espanya en un altre aspecte. La presència de dones al seu nou Gabinet, que assoleix el 63,6%, com va recordar Brzezinski. El cap de l’Executiu va insistir que el seu Govern és «compromès» amb la igualtat de gènere en diversos vessants, des de la retribució salarial fins a l’equiparació de les baixes de paternitat i maternitat a 16 setmanes. I concernit amb la violència masclista. La igualtat de gènere no és una «qüestió ideològica». És una «qüestió fonamental, de drets humans».