Davant el Tribunal de Comptes

Puigdemont al·lega indefensió per ampliar el termini per pagar la fiança

  • Afirma que se li vulneren els drets per no poder actuar com a defensa i jutjar-se els mateixos fets pel penal

Reunión consellers de Junts per Catalunya y Carles Puigdemont, en Waterloo

Reunión consellers de Junts per Catalunya y Carles Puigdemont, en Waterloo / Horst Wagner (EFE)

2
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

L’expresident català Carles Puigdemont ha recorregut la decisió del Tribunal de Comptes de no ampliar el termini fixat de 15 dies perquè tant ell com 33 excàrrecs de la Generalitatabonin la fiança de 5,4 milions d’euros que els reclama en concepte de responsabilitat comptable pel presumpte ús irregular de fons per obrir i mantenir les anomenades ‘ambaixades catalanes’ i el Diplocat entre el 2011 i el 2017.

En el seu recurs, l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, sol·licita que reconsideri la seva decisió i ampliï el termini, perquè «no aconsegueix entendre com 15 dies poden ser considerats com un termini raonable i suficient per dipositar més de dos milions d’euros, concretament 2.085.507». L’escrit, de 28 pàgines, no esmenta l’anunci del conseller d’Economia, Jaume Giró, que la Generalitat avalarà finalment les fiances dels encausats a través de l’Institut Català de Finances (ICF). El termini finalitza a les dotze d’aquesta nit.

«En efecte, davant l’absència total i absoluta d’argumentació que pugui aclarir a aquesta part els motius que han portat a la denegació de la sol·licitud d’ampliació del termini atorgat, no queda sinó entendre que ens trobem davant una resolució sens dubte immotivada i desproporcionada i, sens dubte, causant d’indefensió», argumenta Boye.

Sense poder defensar-se

L’escrit insisteix en les seves anteriors al·legacions, que entén que no han rebut resposta, relatives al fet que el procediment comptable seguit al Tribunal de Comptes s’assembla tant a un procediment penal que entén que hauria d’aplicar-se el principi ‘non bis in idem’, ja que persegueix els fets idèntics que ja van generar l’obligació de realitzar un afermament al Tribunal Suprem pel procés, on es va tenir en compte l’aportat a l’òrgan fiscalitzador per considerar coberta la responsabilitat civil fixada al judici.

Malgrat que l’expresident està declarat en rebel·lia en aquest procediment, per la qual cosa no va poder ser jutjat, l’escrit considera vulnerats els drets a la tutela judicial efectiva, al dret a la defensa, a un procés contradictori i a la presumpció d’innocència, així com del principi d’igualtat d’armes, perquè afirma que durant la instrucció del Tribunal de Comptes la seva defensa no ha sigut informada de les diligències fetes i no ha pogut sol·licitar les considerades necessàries per garantir la defensa.

Notícies relacionades

En aquest sentit, afegeix que «la documentació posada a disposició d’aquesta part comprèn 4.536 arxius repartits en 1.183 carpetes de documents, amb un pes informàtic de 20,6 gigabytes de memòria i diversos milers de folis (només la carpeta 14 de les actuacions prèvies ja conté més de 3.000 folis sense comptar annexos)», cosa que fa que el temps donat per al·legar i aportar la fiança resulti clarament insuficient.

A més, de cara a poder impugnar davant la justícia europea la decisió que finalment s’adopti, destaca que el funcionament del Tribunal de Comptes «resulta palmàriament incompatible amb el dret a un tribunal independent i imparcial». «Ocupar un lloc de treball pel sistema de lliure designació resulta incompatible, des del punt de vista de la independència jurisdiccional, amb la instrucció d’unes actuacions prèvies integrades al procediment d’enjudiciament comptable, que vulnera el dret a la tutela judicial efectiva sense indefensió, al jutge ordinari predeterminat per la llei, així com a un procés amb totes les garanties», argumenta.