Sánchez rebutja tocar la llei per forçar la renovació del Poder Judicial

El Consell General del Poder Judicial acumula 960 dies bloquejat però, previsiblement, en seran molts més. No hi ha manera de sortir de la ratera, perquè el PP no s’avé a negociar, i el president del Govern entén que no hi ha fórmula per forçar la renovació, per molta pressió que rebi d’Unides Podem. Després de l’amonestació rebuda per Brussel·les, Pedro Sánchez no pretén reprendre la modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) per rebaixar les majories en l’elecció dels vocals de l’òrgan de govern dels jutges. 

El cap de l’Executiu ho va manifestar amb rotunditat aquest dimecres. Justo al final de la seva atapeïda agenda a Nova York, després d’inaugurar les noves instal·lacions de l’Oficina Comercial d’Espanya a la ciutat americana, i en conversa informal amb els periodistes. Abans, també, d’emprendre vol cap a Los Angeles, la segona estació de la seva gira pels EUA. 

Sánchez rebutja «recuperar» la proposició de llei que el PSOE i Unides Podem van registrar a l’octubre al Congrés. El text pretenia que els 12 vocals del torn judicial –els altres vuit són juristes de reconegut prestigi– fossin elegits per majoria absoluta de Congrés i Senat, i no per una majoria qualificada de tres cinquens. Però aquesta maniobra no va agradar a la Comissió Europea i el PSOE es va fer enrere. I després ho va fer Unides Podem. Aquesta reforma quedava completament aparcada. El que sí que van tirar endavant els grups que sostenen el Govern, amb el recolzament dels seus socis, va ser que quan venci el mandat del CGPJ, de cinc anys, les seves funcions quedin retallades. Reforma que està en vigor. El Consell actual va néixer el 2013, en els temps en què el PP disfrutava d’una comodíssima majoria absoluta, i va ser fruit del consens amb un PSOE que llavors liderava el ja mort Alfredo Pérez Rubalcaba. El seu mandat va acabar fa dos anys i mig. 

La posició fixada de nou per Sánchez, una reafirmació més aviat de la decisió que ja estava presa fa mesos, és rellevant per tal com el nou ministre de la Presidència, Félix Bolaños, es disposa aquest dijous a emprendre una ronda de contactes amb els grups, començant pel PP, per «reiniciar» el diàleg i buscar el relleu en el CGPJ. Bolaños va ser qui, com a secretari general de la Presidència, va pilotar a principis d’any les converses amb els populars per desbloquejar diversos òrgans. Sí que es va desencallar RTVE, però les negociacions pel CGPJ van encallar quan el PP va vetar els candidats proposats per Unides Podem, José Ricardo de Prada i Victoria Rosell. Tancada aquesta via, ja va ser impossible continuar parlant de la resta d’institucions pendents, com el Tribunal Constitucional o el Defensor del Poble. A la llista s’hi va afegir, aquest mes, el Tribunal de Comptes. 

Toca «prestigiar» els òrgans

Sánchez, en la seva xerrada amb els periodistes a Nova York, va rebutjar també trucar personalment a Pablo Casado per intentar reprendre el contacte. El mandat, va defensar, és als grups. Va recordar que les institucions han fet la seva feina i han requerit a les Corts que promoguin la seva renovació. Així que «qui entorpeix és el PP» i el que toca és «prestigiar» els òrgans constitucionals, va sostenir. El Govern ja ha denunciat en reiterades ocasions que és el PP el que «incompleix» el mandat explícit de la Carta Magna, que obliga els partits a acordar, mitjançant àmplies majories, els relleus en les institucions. 

Casado, no obstant, es nega a facilitar el desbloqueig, amb l’argument que l’Executiu vol utilitzés els jutges en benefici partidista. Imposa com a condició que es reforci la «independència» de la Justícia i que el CGPJ sigui elegit pels jutges, i no pel Parlament com passa fins ara. Al·lega que és la posició d’Europa. Bolaños, no obstant, va afirmar aquest dimecres a TVE que el que «exigeix» la Comissió Europea és que el Consell es renovi «al més aviat possible» i no critica un sistema d’elecció «que té més de 30 anys». Brussel·les, va defensar, «només» exigeix el desbloqueig. El ministre, que es va definir com «un home de pactes», va dir que va estendre «la mà» al PP per buscar una sortida. Unides Podem defensa que l’Executiu actuï per posar fi al «segrest» de les institucions i ha plantejat aquests dies una sortida, que els vocals del torn judicial siguin votats, a més de per majoria absoluta, amb el consens de la meitat dels grups de la Cambra. Però en el fons és tornar al punt del partida de la tardor a la qual el president no vol tornar: l’elecció d’aquestes 12 places sense comptar amb el PP.

No obstant, el president, en la seva breu conversa informal amb la premsa, no va voler entrar a fons en la política nacional, perquè la comesa del seu viatge als EUA és una altra, purament econòmic: vendre Espanya com un potent pol d’atracció d’inversions. Ni tan sols no va voler pronunciar-se sobre el fons de deu milions creat per la Generalitat per recolzar les fiances imposades pel Tribunal de Comptes als ex alts càrrecs encausats. El Govern finalment recolzarà de manera directa els investigats pel suposat ús indegut de diners públics per a la promoció exterior del procés. El conseller va anunciar aquest dimecres que rectifica la seva postura, utilitzar la via de l’aval directe per protegir els servidors públics. L’Executiu rectifica perquè els treballadors de l’Institut Català de Finances (ICF) van demanar activar aquest mecanisme de l’aval directe, al no haver-hi cap banc que ofereixi aquesta garantia, ja que hi ha dubtes sobre la legalitat del decret de la Generalitat. 

«No puc posicionar-me», va assenyalar el president, no té «criteri» encara. El que sigui legal no es recorrerà i el que pugui infringir la legalitat serà impugnat davant el Tribunal Constitucional, va reiterar. És a dir, que el Govern manté la posició que ell mateix va expressar a Tallinn (Estònia) fa dues setmanes perquè la decisió encara no està presa. 

«Hi ha mesos que valen per anys»

La d’aquest dimecres era la primera trobada informal de la premsa amb Sánchez des de primers d’abril, i el primer, clar, des del canvi de Govern que va emprendre després de la seva gira pels països bàltics. Tampoc va voler donar més fil a l’estel. «Hi ha mesos que valen per anys», va explicar. És a dir, que la pandèmia, una emergència «sense precedents» ha cremat més ràpidament els motors de la seva nau, i la «nova etapa» exigeix de «nous equips». Amb la remodelació del seu Gabinet ha donat «resposta a una necessitat de continuar avançant» mentre l’oposició «parla», sense fer. 

Les enquestes, no obstant, reflecteixen un enfortiment del PP a costa del PSOE. En la majoria, amb Casado per davant, tot i que la del CIS d’aquest dimecres apuntava a una certa recuperació de Sánchez després dels indults del procés, amb una part del treball de camp feta després de conèixer-se els relleus a l’Executiu. «Hi haurà moltes més sondejos fins al 2023», quan es convoquin les següents generals, va assenyalar, restant importància als estudis demoscòpics. 

En aquest viatge als EUA, Sánchez vol centrar el seu missatge en l’aspecte econòmic, intentant que res el distregui. Ni tan sols el fet que no hagi anat a Washington per entrevistar-se amb Joe Biden. Va assegurar que estarà «encantat» de veure’s amb ell, però no s’ha fet la gestió i va recordar que la ministra d’Indústria, Reyes Maroto, que es va unir aquest dimecres a ell a Nova York però que abans va passar per Pittsburgh i Washington, sí que es va reunir amb dos membres de l’Administració demòcrata. Va explicar que si no ha anat a la Casa Blanca no és pel seu Executiu de coalició amb Unides Podem, ni perquè el cognom «socialista» del seu Gabinet grinyoli a Biden, perquè aquest només ha rebut, d’entre els líders europeus, la cancellera sortint d’Alemanya, Angela Merkel. 

Notícies relacionades

Sánchez fa bandera d’Espanya en la seva primera parada als EUA

Sánchez arrenca la seva gira econòmica pels EUA per atraure inversions

«Cal posar les coses en els seus justos termes. La meva prioritat és animar els fons que apostin per Espanya, i no és igual una videoconferència que una reunió presencial», va defensar. Els alts executius de les gestores d’inversió i de fons de capital risc el van preguntar per «tot», des de la reforma laboral i de pensions fins a la llei de vivenda que continua encallada pel desacord amb Unides Podem. El president va mirar de tranquil·litzar-los prometent-los que no hi haurà ruptures i que el Govern continuarà mimant el diàleg amb patronals i sindicats. La pau social, en definitiva. Alguns dels seus interlocutors li van agrair «l’intercanvi directe», el contacte personal. I van reconèixer l’«esforç d’Espanya a l’agenda verda i digital». Segons el seu relat, també va tenir bon ‘feedback’ de les trobades que va mantenir, per separat, amb Michael Bloomberg, fundador de la companyia d’informació econòmica Bloomberg i exalcalde de Nova York, i amb Larry Fink, CEO de BlackRock, el fons més gran del món. 

El llenguatge no verbal del president manifestava canvis. Un cert alliberament per haver deixat anar llast després de la crisi de govern, també satisfacció per la seva gira als EUA, que ara continua a Los Angeles i San Francisco. Per a la setmana que ve, tancarà el curs polític en una compareixença a la Moncloa. Serà el 29 de juliol, dijous. Uns dies abans del previst i la vigília de la Conferència de Presidents a Salamanca.