Sánchez critica l’embargament dels EUA amb Cuba, però demana reformes a l’illa

Pedro Sánchez intenta moure’s en un difícil equilibri respecte a Cuba. D’una banda, exigeix reformes a l’illa i mostra el seu rebuig a la repressió de les protestes. De l’altra, refusa anomenar «dictadura» el règim, com el PP li exigeix constantment. Fins ara, el president s’ha situat en aquests paràmetres. Però aquest dijous, des de Los Angeles i en el marc de la seva gira econòmica pels Estats Units, també va mostrar que no comparteix al cent per cent la política de Washington respecte a l’Havana. En concret, sobre l’embargament dels EUA sobre Cuba, que pesa des de fa gairebé 60 anys.

El president va criticar el bloqueig en una entrevista a la cadena CNN en espanyol. Just el dia en què l’Administració de Joe Biden va intensificar la pressió sobre l’Havana: el Departament del Tresor va anunciar aquest dijous la imposició de sancions contra el ministre de Defensa, Álvaro López Miera, i a la unitat militar coneguda com a ‘boines negres’ per la repressió de les més grans mobilitzacions viscudes contra el castrisme des dels anys noranta. Sánchez va manifestar el seu «respecte absolut» als càstigs imposats pel Govern demòcrata: «No tinc res a dir-hi», es tracta d’una «qüestió interna de la política nord-americana».

Ara bé, la posició del Govern i de la UE, va dir, és «ben coneguda». El seu Executiu, va recordar, ha requerit a l’Havana que emprengui les «transformacions» i «reformes que es necessiten» perquè els cubans, «puguin, ells sols, sense ingerències de ningú, trobar el seu camí per poder disfrutar dels drets i llibertats» dels quals Espanya disfruta «des de fa moltíssims anys». Des de la Transició. Sánchez estava dient, sense utilitzar la paraula, que Cuba és una dictadura.

El cap de l’Executiu va insistir que per poder fer una «anàlisi absolutament global» del que està passant a l’illa cal tenir en compte diversos factors. Un, que la Covid l’«està castigant molt durament» i per això es necessita «solidaritat» de la comunitat internacional amb Cuba i amb altres parts de Llatinoamèrica. El Govern considera clau, en aquest sentit, la donació de dosis de vacunes per protegir la població del continent. Espanya ja té compromesa la donació de 7,5 milions de dosis a través del mecanisme Covax. Dos, la fuetada del coronavirus «té una translació en un sector fonamental, el turístic», «encara més com a conseqüència de l’embargament» dels EUA sobre Cuba, va dir.

L’exigència del PP

El president ja va comentar, en una conversa amb els periodistes el dia anterior, a Nova York, que tots els governs espanyols, del color que fossin, del PP o del PSOE, han rebutjat l’embargament sobre l’illa, de manera que en la seva entrevista a la CNN estava verbalitzant aquesta posició. No se li va preguntar per la definició que aplicava al règim cubà, però ja l’havia contestat la setmana passada en una entrevista a Telecinco: «No és una democràcia». Un eufemisme del que el Govern defensa que no pot sortir-se, perquè definir Cuba com una dictadura podria fer saltar pels aires les relacions diplomàtiques amb l’Havana, i del manteniment dels llaços depèn l’estabilitat de les empreses instal·lades a l’illa.

Notícies relacionades

Sánchez garanteix «estabilitat» política als inversors americans

Sánchez fa bandera d’Espanya en la seva primera parada als EUA

I, tot i que Pablo Casado exigeix insistentment que Sánchez qualifiqui de «dictadura» el règim cubà, no consta que José María Aznar i Mariano Rajoy, quan ocupaven la Moncloa, utilitzessin aquest terme. Aznar sí que va defensar un plantejament més dur amb l’illa, i va promoure l’anomenada Posició Comuna de la UE el 1996, que només va ser enterrada 20 anys després. Rajoy, més pragmàtic, va arribar a dir a Fidel Castro, a la seva mort, «figura de pes històric», i el seu Executiu es va moure per acostar postures amb l’Havana, a fi que un president tornés a trepitjar l’illa o ho fessin els Reis. Va ser Sánchez qui hi va viatjar el 2018 (i es va veure amb el president, Miguel Díaz-Canel) i, un any més tard, ho van fer Felip VI i Letizia.

La titular d’Indústria, Reyes Maroto, sí que es va reunir aquesta setmana amb l’Administració Biden i a les dues representants del seu Gabinet amb qui es va veure, Gina Raimondo i Katherine Tai, els va insistir en la necessitat de suspendre l’aplicació dels títols II i III de la llei Helms Burton, que penalitza les empreses espanyoles instal·lades a Cuba. A l’equip de la ministra recordaven, per exemple, que el 90% dels hotels a l’illa de gamma superior, de quatre i cinc estrelles, estan operats per companyies espanyoles.