Díaz intenta marcar el seu estil a Podem i recuperar aliances abans d’acceptar ser candidata el 2023

Quan l’exvicepresident va abandonar la política, va assenyalar Díaz com la seva successora al capdavant del sector morat del Govern. La política gallega va passar de portar només el ministeri de Treball a carregar sobre les espatlles amb el pes de la direcció d’Unides Podem. L’herència d’Iglesias no va quedar allà. L’exlíder també la va situar com a candidata per a les eleccions generals previstes per al 2023. L’ara vicepresidenta segona va acceptar de bon grat la primera de les tasques, però encara es resisteix a donar el ‘sí’ al segon encàrrec. Des que Iglesias va dimitir, Díaz ha assegurat estar centrada en l’acció legislativa del seu ministeri i no en si serà la cap de llista dels morats en dos anys.

Sense força orgànica

No obstant, sembla que Díaz està començant a temptejar el terreny. Sense cap poder orgànic a les formacions d’Unides Podem –és militant del PCE, però no de Podem o d’IU-, la vicepresidenta té difícil marcar el rumb del partit. Tot i així, ja està imposant el seu estil dins de l’Executiu. Molt més conciliadora i discreta, està implantant una nova dinàmica en la relació amb els socialistes. Un camí amb què certs sectors de Podem no se senten gaire a gust. No obstant, fonts pròximes a la vicepresidenta recalquen que és ella qui dirigeix l’acció de Govern dels morats, qui centralitza les demandes dels seus ministres i qui té la interlocució directa amb Pedro Sánchez.

Més enllà d’establir el ritme del partit, Díaz també haurà de mesurar les seves forces per crear un equip de cara als futurs comicis. A l’hora de configurar les llistes electorals, les direccions de Podem i IU trien els noms i després estableixen el pes proporcional de cada partit. En aquest cas, la vicepresidenta segona no tindrà més veu que la que li vulguin atorgar Belarra i el coordinador federal d’Izquierda Unida, Alberto Garzón, per la qual cosa es podria trobar com a candidata d’un projecte que no controla.

Recuperar antics pactes

També amb la vista posada en la seva possible candidatura, en l’entorn de Díaz són conscients que l’espai confederal ha anat perdent força des del seu naixement. Els 52 diputats que van obtenir el 2015 s’han reduït a 35, malgrat l’aliança amb IU. En vista d’aquest panorama, en els últims mesos la vicepresidenta ha reiterat que s’ha d’ampliar l’espai morat. Entre els partits amb què teixir aliances naturals hi ha Compromís –amb qui ja van formar una coalició– i Més País –el partit que va formar Íñigo Errejón després de deixar els morats.

Notícies relacionades

Díaz obre la porta a canvis en els ministres de Podem en el futur

Díaz blinda Podem en el Govern i confia a esquivar Calviño

Fonts de la direcció d’Unides Podem insisteixen que és necessari «recuperar» múscul i que Díaz sempre treballarà per «aconseguir candidatures més àmplies». No obstant, asseguren que actualment no hi ha converses en aquest sentit, tot i que la cúpula morada està intentant estrènyer relacions amb Compromís. En els últims mesos, Díaz; la ministra d’Igualtat, Irene Montero; i la líder d’En Comú Podem, Jéssica Albiach, han mantingut trobades institucionals amb Mónica Oltra, vicepresidenta de la Generalitat valenciana i líder d’un dels partits que conformen Compromís.

A les files morades veuen aquest acostament com un intent de tornar a bastir ponts i reobrir la possibilitat d’una coalició electoral a València. No obstant, fonts de Més, el partit majoritari de Compromís, allunyen aquesta opció i reivindiquen el seu acord amb Errejón. Aconseguir una aliança amb Més País seria encara més complex. Tot i que Díaz manté en públic que allarga la mà a tots els socis possibles, un pacte seria complicat mentre Errejón estigui al capdavant. Tot i així, fonts de l’entorn de la vicepresidenta afirmen que els projectes estan per sobre de les persones.