L’estat d’alarma que no va ser necessari, segons Joan Ridao

Joan Ridao, jurista, professor de Dret Constitucional, ex lletrat major del Parlament i actual responsable de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, ha aprofundit en un assumpte clau dels últims mesos: l’ús del marc legal per restringir drets i llibertats durant la pandèmia. En el seu llibre «Derecho de crisis y Estado autonómico» (Marcial Pons, Madrid, 2021), Ridao analitza una qüestió fonamental: l’Estat d’Alarma, declarat recentment contrari a la Carta Magna per part del Tribunal Constitucional, en una votació que va dividir el tribunal. I conclou que existeix suficient base legal a Espanya, com per exemple la llei de mesures especials de salut pública o la llei general de sanitat o la de cohesió del sistema nacional de salut, –juntament amb normes de protecció civil– que el porten a descriure «la dubtosa necessitat» d’acudir imperiosament a l’Estat d’alarma. Ridao atribueix la decisió de l’Executiu de Pedro Sánchez a un afany polític presidencialista.

Al respecte, també assenyala la paradoxa que el Govern, després d’haver defensat sempre que l’estat d’alarma era l’únic instrument que permetia mantenir certes restriccions, va defensar que després de l’expiració d’aquest estat d’alarma les comunitats autònomes disposaven d’eines per mantenir les restriccions.

Ridao conclou que el Govern va utilitzar l’estat d’alarma per reforçar el «poder de direcció central» de la crisi i donar cobertura a determinades mesures restrictives –que no suspensives– de drets fonamentals sense la tutela o el control de la jurisdicció». És més, el jurista creu que l’Executiu de Pedro Sánchez va mirar d’assumir «un lideratge omnímode» projectant «la imatge d’un Executiu enèrgic, compromès, que recorria, per jutjar-ho necessari, als poders d’excepció reconeguts a la Carta Magna, i tot això amb un marcat to presidencialista de ressonàncies vuitcentistes».

Millorar les lleis de cara al futur

El responsable de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern proposa, això sí, actualitzar i millorar la legislació sanitària de cara al futur en quatre aspectes: concretar les mesures susceptibles de ser adoptades davant malalties trasmisibles, regular els requisits exigibles per adoptar aquestes mesures, concretar el règim sancionador i precisar la garantia judicial de tot això.

¿Qui controla el controlador?

Ridao aprofundeix en un tema no menor: «El control jurisidiccional de les decisions de declaració i pròrroga dels estats d’alarma, excepció i setge no ha sigut previst ni a la Constitució ni a les lleis». És més, s’ha discrepat sobre la «viabilitat» d’aquest control i de l’òrgan que l’hauria d’exercir en el seu cas.

Després d’analitzar l’únic precedent –l’estat d’alarma a causa de la vaga de controladors aeris el 2010– repassar les sentències i pronunciaments i traçar una de comparativa amb el dret d’altres països de l’entorn, Ridao planteja que l’estat d’alarma de l’any passat limita drets com el de la llibertat de circulació i de reunió, però també el dret al treball i a la llibertat d’empresa. Es tracta de limitacions per a la preservació de la salut pública que «en cap cas poden comportar la suspensió de drets fonamentals, ni una restricció generalitzada, sinó proporcionada a la necessària preservació de la salut del conjunt dels ciutadans i circumscrita a determinats sectors d’activitat, àrees geogràfiques limitades, activitats que propicien un especial risc de contagi».

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Ridao recorda que va ser el mateix Constitucional el que l’any passat va limitar el dret de manifestació per raons sanitàries: «Els límits en l’exercici de drets, que indubtablement es donen, s’imposen per la necessitat d’evitar que un exercici extralimitat del dret pugui entrar en col·lisió amb altres valors constitucionals; en aquest cas, els valors de la vida, la salut i la defensa d’un sistema d’assistència sanitària».

La suposada falta de cobertura per a les autonomies

El jurista analitza també com les autonomies es van queixar de falta d’empara legal quan es va posar fi a l’estat d’alarma. I recorda que l’estat d’alarma «al ser un mecanisme excepcional, no pot ser perpetu, sinó acotat» i que les autonomies, malgrat les queixes d’algunes, «disposen de capacitat de resposta jurídica i política suficient» gràcies a la legislació estatal, les competències pròpies i les mesures de coordinació adoptades en el Consell Interterritorial de Salut, que reuneix, el Govern i tots els poders autonòmics.