El cònsol marroquí a les Canàries: «Els ministres d’Exteriors recuperaran la confiança entre els països»

Avui hauria de celebrar-se la commemoració del 22è aniversari de l’ascens al tron del rei Mohamed VI, però s’ha posposat. ¿Per què?

Efectivament, sa majestat en un comunicat del Palau Reial ha informat que la celebració de l’entronització s’ha posposat per a pròximament a causa de l’expansió de la pandèmia al Marroc, i també es posposen a tots els països amb ambaixades i consolats on celebren aquest dia a causa de la contaminació que pogués derivar-se de la pandèmia.

¿Malgrat el conflicte armat amb el Front Polisario se celebraran les eleccions nacionals, regionals i locals el 8 de setembre?

Per nosaltres no hi ha conflicte, és una guerra fictícia per donar visibilitat. Al Sàhara li puc assegurar que a totes les ciutats, Al-Aaiun, Dakhla, Smara, Tan-Tan, Guelmim, es viu en llibertat, quietud, en seguretat, i desenvolupant-se la vida regular i quotidianament. Qualsevol pot viatjar a aquestes ciutats. Per nosaltres això de la guerra és una propaganda mediàtica del Polisario. Hi ha molt desencant als campaments de refugiats i per desviar l’atenció inventen, i les milícies són les que imposen el seu criteri i la por, i ho diuen els escindits del Polisario.

¿Què suposa la celebració d’aquestes eleccions?

El poble marroquí està molt il·lusionat, perquè ja es consolida el procés democràtic amb les quartes eleccions i tindrem els nostres diputats sahrauís, com ara, senadors, alcaldes, presidents de les tres regions sahrauís... És la diferència entre la democràcia i la llibertat, i un partit que vol autoproclamar-se com a partit únic. Mai acceptarem al Sàhara ni a qualsevol regió marroquina que un partit únic imposi el seu sistema totalitari, i això és el Front Polisario. Amb tota sinceritat, més del 90% dels sahrauís són marroquins, se senten marroquins i han aplaudit les visites del Rei, i quan va presentar el Pla d’Autonomia s’hi han adherit totalment a les tres regions. Queda un 10% que està als campaments, sota el poder d’un partit únic, totalitari, de caràcter feixistoide, que el dirigeix una cúpula que està molt instruïda pel sistema militar algerià, que és el que mana entre bambolines.

Porten dècades de litigi pel Sàhara Occidental. Vostè ha dit que s’acosta la solució al conflicte pel recolzament dels EUA a la sobirania del Marroc. ¿Com es reactivarà aquest procés a l’ONU?

Des del 2007, quan Mohamed VI va proposar el Pla d’Autonomia per al Sàhara, totes les resolucions de les Nacions Unides consideren aquest pla com una iniciativa seriosa, realista, creïble i pragmàtica, i entra dins del paràmetre de totes les resolucions del Consell de Seguretat. La majoria dels sahrauís que habiten al territori, fins i tot els que estan fora del territori, la consideren com la solució més adequada. No només la recolzen els EUA. Ja són 50 països els que han reconegut la sobirania del Marroc i 24 països tenen consolats a Al-Aaiun i Dakhla, i és un reconeixement tàcit de la sobirania marroquina sobre el Sàhara. Per tant, la decisió dels EUA, com dels altres 50 països, acosta més una solució realista del Sàhara dins del marc de la sobirania marroquina, que és la projecció d’una autonomia en el futur, en què hi hagi un Govern regional i un Parlament regional, i els sahrauís solucionaran els seus assumptes en una autonomia avançada. És una autonomia com la que té les Canàries amb Espanya. Des del 2007 es va veure que el referèndum d’autodeterminació no era viable, perquè hi ha vencedors i vençuts, i el que patrocina les Nacions Unides és una solució política negociable.

El jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz ha arxivat la querella contra el líder del Front Polisario, Brahim Ghali, per delictes de genocidi presumptament comesos contra ciutadans marroquins entre el 1975 i el 1990, al considerar que estarien prescrits i que no s’ha acreditat la comissió del delicte de genocidi. ¿Què li sembla?

Ghali era el ministre de Defensa del Polisario que donava les instruccions perquè es perpetressin atemptats contra els treballadors espanyols al mar. El mateix Ministeri d’Afers Estrangers espanyol el 1985 va expulsar el Front Polisario per accions perpetrades contra marins canaris que van ser víctimes d’assassinats i segrestos, i Ghali donava les ordres a les milícies i això són delictes tipificats per qualsevol Codi Penal com a criminal de guerra.

¿La substitució d’Arancha González Laya al capdavant d’Exteriors per José Manuel Albares propiciarà un canvi en les deteriorades relacions d’Espanya i el Marroc, precisament per donar empara a Ghali a Espanya i pel salt de la tanca de Ceuta de milers de persones, entre els quals, menors?

No és de la meva competència parlar això, però tinc la satisfacció d’haver sigut diplomàtic a Espanya en diversos càrrecs i considero que els dos ministres actuals són diplomàtics de carrera, molt bons coneixedors de les relacions bilaterals, i els dos ministres sabran recuperar en el moment adequat la confiança, el respecte, la reconstrucció dels ponts per consolidar el que ja existia, que és una relació històrica en l’àmbit comercial, econòmic i cultural, i també en seguretat i en immigració irregular.

¿Què pot suposar la imminent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre el recurs contra l’acord pesquer de la UE amb el Marroc, que permet l’explotació de les aigües del Sàhara Occidental?

La Unió Europea i el Regne del Marroc estan legitimats a la conclusió d’aquest acord, que aporta bastants beneficis al desenvolupament econòmic del territori i a la seva població. És un acord vàlid ,ja que està de sobres comprovat que l’Estat marroquí hi inverteix set vegades més que els recursos generats per la regió del Sàhara. Això indica que qui realment se’n beneficia és la població del territori. El Polisario no representa la població i no està legitimat per parlar en nom seu.

¿Què està fent el Marroc en la massiva arribada de migrants a les Canàries?

La immigració és un fenomen global i amb Espanya hem tingut i continuem tenint una cooperació molt estreta i, de fet, tenim oficials d’enllaç mixtos. ¿Com estem lluitant al Marroc contra la immigració irregular? Ho estem fent de forma molt ferma. Per protegir la frontera d’Espanya tenim desplegats 20.000 agents al nord que no es dediquen a la seguretat dels ciutadans marroquins, sinó al control de les fronteres. Els últims quatre anys hem desmantellat 8.000 xarxes de tràfic de persones, hem avortat 14.000 temptatives de migració... És a dir, això demostra que hi ha una cooperació estreta i aquesta cooperació ha de continuar i es veu reforçada perquè Espanya i Marroc estem cridats a superar aquests reptes de bracet.

¿Per què es produeix aquesta migració massiva del Marroc? ¿Està el poder, els recursos, en poques mans?

Aquesta és una versió irreal i subjectiva que es ven per parts interessades. L’oposició del passat és la que està actualment al poder i, per tant, tots els partits polítics estan d’acord que la prioritat és el desenvolupament econòmic, i el desenvolupament econòmic ha portat un desenvolupament polític, i portarà en la següent etapa un desenvolupament social, i aquest és un repte que tenim i que el guanyarem amb el temps. Tenim estabilitat, desenvolupament econòmic i polític, som un exemple al món àrab i el que ens falta és temps. Compari l’Espanya de fa 30 anys a la d’avui. En aquest sentit, nosaltres tenim el dret de desenvolupar-nos en el temps que sigui necessari, i la voluntat de tots els marroquins per no emigrar en el futur sinó sortir-ne com a turistes. De la mateixa forma que els europeus heu tingut el somni americà, els magribins, algerians, tunisians i marroquins tenim el somni europeu. Forma part del dia a dia de la societat marroquina, però el somni americà va deixar d’existir quan us heu desenvolupat.

¿Com pot afectar el conflicte del Sàhara al turisme i a les Canàries?

En res, no va afectar fins el 1991, que hi havia una guerra de guerrilles... Nosaltres estem convençuts que no hi haurà un efecte sobre les Illes i, a més, flac servei faria al turisme si es diu que afecta, perquè el turisme busca seguretat. He viscut a les Canàries molts anys i crec que és un dels llocs més segurs del món. Amb les Canàries tenim una relació històrica. Les relacions comercials van començar al segle XVIII, amb grans que venien de Casablanca, i també en pesca, amb els canaris que anaven als caladors. Ara bé, la pandèmia ha alentit això, però tenim cinc connexions aèries i quan s’acabi la pandèmia sis, que són Casablanca, Agadir, Marràqueix, Al-Aaiun, Dakhla, i la sisena serà Guelmin, amb més de 90.000 passatgers anuals. Tenim el projecte del port de Tarfaya, comerç, turisme, cooperació en dessalatge, en energia eòlica, la cooperació Sud-Sud...

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La intenció d’expansió del Marroc a les aigües territorials espanyoles que afecten les Canàries i a la potencial explotació dels seus fons marins ha provocat certes discrepàncies en la relació amb Espanya i les Canàries. ¿Ha frenat el Marroc aquesta pretensió?

El ministre marroquí d’Afers Exteriors va assegurar, el març del 2020, que en cas de solapament entre les aigües, les diplomàcies dels països estan totalment obertes per a la creació d’un marc per al diàleg, resoldre els mecanismes que cal seguir, les persones que formaran part de la negociació i l’agenda que es marcarà per aconseguir un acord mutu.