La justícia europea retira la immunitat a Puigdemont. ¿I ara què?

El Tribunal General de la Unió Europea ha retirat la immunitat parlamentària a l’expresident català Carles Puigdemont i els altres dos eurodiputats de JxCat en la seva mateixa situació, Toni Comín i Clara Ponsatí. El tribunal ha revocat la decisió provisional que va adoptar el 2 de juny de concedir-los temporalment la immunitat parlamentària fins que resolgués sobre el recurs que els tres eurodiputats van presentar contra la decisió del Parlament Europeu d’acceptar el suplicatori que va sol·licitar el Tribunal Suprem. Es reobre així el litigi judicial sobre l’euroordre contra l’expresident i els dos exconsellers pels fets de l’1-O. ¿Què passarà ara? Repassem els diferents escenaris.

Continuen sent eurodiputats

L’aixecament de la immunitat parlamentària no suposa que Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí perdin la seva condició d’eurodiputats ni que siguin extradits automàticament. Únicament permetrà reactivar les euroordres en contra seu que van quedar paralitzades quan van assumir els seus escons. És a dir, la concessió del permís per actuar contra ells permet reprendre la via judicial a Bèlgica (que decideix sobre Puigdemont i Comín) i Escòcia (que resol sobre Ponsatí), però no garanteix la seva entrega. La retirada de la immunitat dona resposta a la petició del Suprem, però no preveu cap judici.

Euroordres congelades

L’activació de les euroordres, en tot cas, no serà immediata, ja que estan congelades després que el jutge Llarena, davant el temor a què s’apliqués amb Puigdemont, Comín i Ponsatí el mateix criteri que amb Lluís Puig –Bèlgica va rebutjar la seva extradició a Espanya– , plantegés una qüestió prejudicial al TJUE sobre les raons de denegació d’una euroordre. El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena està a l’espera de la resposta del TJUE abans de decidir si les reactiva, a fi que la justícia europea fixi de manera clara i precisa els criteris per rebutjar-les. La tramitació d’aquesta qüestió suposa, doncs, la paralització del procés a Bèlgica i Escòcia a l’espera del dictamen d’Estrasburg. Davant els dubtes legals, Llarena planteja set preguntes al Tribunal de Justícia de la UE. Aquest òrgan no respondrà a curt termini, ja que va acordar tramitar la qüestió prejudicial pel procediment ordinari i no accelerat com havia sol·licitat el jutge Llarena.

¿Poden ser detinguts?

És la gran pregunta. En la seva resolució, el Tribunal General de la UE argumenta la retirada de la immunitat adduint que Puigdemont, Comín i Ponsatí no han «acreditat amb un grau de prou probabilitat» que puguin ser detinguts. I argumenta que «la immunitat que empara els diputats durant els seus desplaçaments al lloc de reunió del Parlament o quan en tornin es manté jurídicament intacta» i «en conseqüència, es poden desplaçar per assistir a les reunions». Per tant, descarta que Puigdemont, Comín i Ponsatí «poden invocar vàlidament [...] l’existència d’un perjudici greu i irreparable» i «un suposat risc de ser detinguts, concretament a França, amb ocasió d’un desplaçament per participar en una sessió parlamentària a Estrasburg». Això significa, que tots tres podran desplaçar-se de Bèlgica a Estrasburg (França) sense por de ser detinguts.

Notícies relacionades

Puigneró assegura que va complir la normativa anti-Covid de França

La fiscalia investiga els avals d’ICF atorgats als dirigents independentistes

A més, el TGUE ha tingut en compte que les autoritats judicials belgues van denegar l’execució de l’euroordre contra l’exconseller Lluís Puig, que va fugir a Bèlgica el 2017 amb Puigdemont i Comín.

Així doncs, mentre el Tribunal de Justícia de la UE no es pronunciï sobre els assumptes prejudicials sobre els quals ha preguntat Llarena, «res permet considerar que les autoritats judicials belgues o que les autoritats d’un altre Estat membre puguin executar les ordres de detenció europees dictades contra els diputats i entregar-los a les autoritats espanyoles», conclou el TGUE.