Joan Carles I vol pactar amb el seu fill una data per tornar a Zarzuela

El monarca va intentar tornar per Nadal, tot i que la seva proposta no va ser ben acollida ni pel Govern ni a la Zarzuela, on, a més, es viu la dimensió familiar del conflicte. Les filles de Joan Carles I, Cristina i Elena, l’han visitat diverses vegades. Segons fonts de l’entorn de l’emèrit consultades per a l’elaboració d’aquesta crònica, amb el seu fill parla per telèfon «de tant en tant».

L’ex-cap d’Estat vol tornar a Espanya, asseguren a aquest diari aquestes fonts, tot i que en aquests moments es donen dues incògnites principals: quan (l’exmonarca està pendent que la fiscalia espanyola doni resposta a totes les diligències d’investigació) i on. Ell ho vol fer al palau de la Zarzuela, la que va ser la seva residència durant 58 anys. Com a mínim espera poder tornar al complex, seu de la direcció de l’Estat, i ja després, a iniciativa pròpia, anar-se’n a una altra residència. Joan Carles I és conscient que les dues incògnites s’han d’aclarir després d’acordar-les amb el seu fill, que alhora manté una relació molt fluida amb el Govern en aquesta qüestió, segons fonts de la Moncloa.

Tornar i tenir la base principal a Espanya sempre ha sigut el desig del monarca, però s’ha intensificat en aquests últims temps al comprovar que, després de les restriccions per la Covid-19 i el procés de vacunació, la normalitat està tornant al seu país. Ja abans del seu exili voluntari a Abu Dhabi gairebé no parava per Madrid, de viatge en viatge amb amics per tot el món, una cosa que troba a faltar, expliquen les fonts consultades.

Problemes de mobilitat

La vida a Abu Dhabi ha discorregut d’«una manera tranquil·la» i «en pau» per a Joan Carles I, allotjat en una residència que el xeic Mohammed bin Zayed al-Nahyan, el príncep hereu dels Emirats Àrabs Units, l’ha deixat en una de les illes del país, un lloc que compleix les condicions de seguretat i discreció que l’emèrit buscava. Gairebé passa totes les jornades dins de casa a causa de les altes temperatures de la regió.

Per a la família reial emiratiana, i en general per a les monarquies àrabs, al pare de Felip VI se l’ha de continuar tractant com el Rei d’Espanya, un país que admiren i que els porta a somiar amb «l’esplendor d’al-Àndalus». «I per això s’hi desviuen. Tot els sembla poc», expliquen aquestes fonts pròximes a Joan Carles I. Allà li han procurat també totes les cures mèdiques que necessita per les obligades revisions del maluc, el cor i els pulmons després de les operacions dels últims anys. A causa dels seus problemes de mobilitat, compta amb el recolzament d’assistents de manera constant.

Silenci a la Zarzuela

A la Casa del Rei tot el que es refereix a Joan Carles I s’ha convertit en una qüestió difícil de la qual els seus portaveus no en volen parlar ni respondre preguntes. Qualsevol qüestió plantejada sobre la possible tornada de l’emèrit queda sense resposta. Només envien un missatge: Felip VI continua amb la seva agenda «plena d’activitats oficials» amb dirigents polítics i representants de tots els sectors econòmics i socials. Aquesta mateixa setmana, destaquen a la Zarzuela, el cap d’Estat, després de ser diumenge a Galícia pel dia de Santiago, va viatjar a la presa de possessió de president del Perú, Pedro Castillo, i va presidir divendres la Conferència de Presidents a Salamanca.

La pandèmia ha obligat a suspendre alguns actes en què Felip VI tenia contacte directe amb els periodistes en els tradicionals grupets. Per exemple, el 2020 no es van poder organitzar les recepcions al palau de l’Almudaina (a l’agost), el Palau Reial (amb motiu de la festa del 12 d’octubre) i pels premis Princesa d’Astúries (a l’octubre). El perfil baix que va assumir el cap d’Estat a mitjans del 2015, després de prendre algunes iniciatives de transparència (va prohibir rebre regals cars i va aprovar un codi de conducta, entre altres mesures), s’ha mantingut al saber-se les múltiples investigacions sobre les finances del seu pare. Unes ombres que el van portar a trencar amb ell davant tothom quan va anunciar, el març del 2020, que li retirava l’assignació que rebia a càrrec dels Pressupostos Generals de l’Estat i renunciar a l’herència que li pogués correspondre.

El cost de la direcció de l’Estat

Notícies relacionades

Felip VI renuncia a l'herència de Joan Carles i li treu l'assignació

Els tallafocs de la Corona

Felip VI té «un full de ruta de renovació de la Corona», segons va dir el desembre passat Pedro Sánchez, però de la boca del Rei no ha sortit cap frase tan clara. En el discurs de Nadal del 2020, s’esperava que aprofités per fer alguna referència a la situació del seu pare i les ombres sobre la seva fortuna, però va preferir centrar-se en les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia. L’actual Rei es va limitar a defensar els «principis morals i ètics» i va afegir que obliguen «tothom sense excepció». En total, Joan Carles ha pagat en els últims vuit mesos més de 4,6 milions d’euros a Hisenda en dues regularitzacions per rendes no declarades.

Segons van informar a principis d’any fonts de la Moncloa, l’exvicepresidenta Carmen Calvo es va reunir diverses vegades amb el cap de la Casa del Rei, Jaime Alfonsín, per «actualitzar» els «valors ètics» de la institució i dissenyar mesures que puguin aportar més transparència a la monarquia. No obstant, l’any ha anat avançant i ni la Zarzuela ni l’Executiu han impulsat cap iniciativa. Per ara. Entre les mesures que hi ha sobre la taula s’inclouen la possibilitat que Felip i Letizia facin públic el seu patrimoni, la renúncia voluntària del Rei a la inviolabilitat per als actes privats i donar transparència al cost real de la monarquia, ja que algunes partides no es desglossen i les assumeixen directament els ministeris, sobretot Defensa (avions i seguretat), Hisenda (cotxes) i Presidència (residències).