Sanginés-Krause, l’amic mexicà de Joan Carles I, torna a invertir a Espanya

La societat compradora, amb seus a Mèxic DF i Madrid –on ja va adquirir l’hotel Villamagna– forma part del conglomerat mexicà que encapçala BK Partners, propietat de Sanginés-Krause. L’empresari, exdirectiu de Goldman Sachs, és l’amic de Joan Carles de Borbó que entre el 2016 i el 2018 va nodrir amb més de 380.000 euros un compte i unes targetes de crèdit opaques per sufragar les despeses del rei emèrit i alguns familiars. La seva manera de procedir forma part de les investigacions a Espanya sobre els comptes de Joan Carles I. Preguntat el desembre passat per la fiscalia espanyola, Sanginés va dir que complimentava al monarca «per admiració».

La compra de l’Hotel Bless de Madrid suposa la reaparició de la mà de Sanginés-Krause en el negoci hoteler espanyol, després d’un discret replegament de la seva presència, mantingut durant el que per al seu amic Joan Carles ha sigut un annus horribilis de revelacions i expatriació.

Les autoritats fiscals espanyoles miren d’aclarir si aquests regals són donació o préstec, així com la seva quantitat total. El desembre passat, un veterà membre de l’Agència Tributària comentava a El Periódico: «Regals com aquests no tenen precedent fiscal. Ningú té amics tan generosos».

Besnets de Franco

Besnets de FrancoEl Bless, antic Hotel Velázquez, està tancat des que va arribar a Madrid el coronavirus. Les fulles seques dels seus testos es concentren a la porta, al carrer de Velázquez, en plena milla d’or madrilenya. Només un vigilant ocupa ara l’interior, amb un centenar d’habitacions de cinc estrelles per les quals, abans de la pandèmia, es cobrava 500 euros per nit.

L’hotel es va vendre el 16 de juliol, i fa una setmana el BOE va recollir l’entrada en el consell d’administració de Breda Capital (propietària del Bless) de tres homes de Sanginés-Krause: Borja Escalada, Hamed Mohamed Nasif i Diego Laresgoiti.

Escalada presideix Nilaya Properties, firma del conglomerat mexicà, propietat de RLH. A través de Nilaya, RLH ha comprat aquest hotel i, la tardor del 2018, va comprar l’Hotel Villamagna, el seu primer cinc estrelles a Madrid. Borja Escalada és ara el màxim executiu del Villamagna, també tancat, però per obres de reforma.

Nilaya està inscrita al Registre Mercantil espanyol des del 2018; des de 16 anys abans figura al de Panamà. Des d’aquest refugi fiscal va comprar el 2016 el resort Mayacoba, al Carib mexicà, al grup espanyol OHL, en una operació sobre la qual s’han investigat suposades implicacions del rei Joan Carles que ha negat l’expresident de la constructora, Juan Miguel Villar Mir.

Ara s’han pagat 60 milions d’euros per un hotel amb una propietaris que en demanaven 115 el 2020, quan el van posar a la venda. Els venedors, a través de Breda Capital, són Jaime Ardid Martínez Bordiu i els seus germans, fills de Mariola Martínez Bordiu, la neta més adinerada de Franco.

La venda de l’hotel és una qüestió molt mexicana, per l’origen de la compradora i l’entrada dels descendents de Franco en el paisatge asteca de celebritats i negocis. Javier Ardid, germà de Jaime i copropietari del Bless, es va casar el gener del 2019 a Oaxaca amb Fernanda Estévez Hinojosa, integrant de l’alta societat del DF.

Replegament

ReplegamentDes de la primavera del 2020, amb les revelacions sobre la fortuna de Joan Carles I, Allen Sanginés-Krause va deixar de ser un financer més visible al paper cuixé que a les pàgines salmó, seguible pel gran públic només en certes cròniques de societat i culturals, per convertir-se en referència en la investigació sobre els comptes del rei emèrit.

Haver aparegut als Papers de Panamà i ara com a mecenes de Joan Carles I era massa notorietat. El seu despatx a la luxosa plaça de la Lealtad de Madrid va començar a contestar els periodistes que ja no operava a la ciutat. El maig del mateix any va deixar els càrrecs de president i apoderat de Nilaya Properties a Borja Escalada.

Iniciava un prudent retir, però mantenint a Madrid un exclusiu edifici d’apartaments al carrer Ayala, en ple barri de Salamanca, i una xarxa d’ulls i orelles, amb Mohamed Nasif, atenta a oportunitats post-Covid a la Costa del Sol i la Costa Blanca.

De fet, RLH Properties va anunciar fa un any que habilitava 250 milions d’euros per a compres d’hotels a Espanya. Era l’agost d’un estiu desastrós per la Covid; nombrosos establiments espanyols meditaven claudicar i posar-se a la venda, però la possibilitat de gestionar ertos i els crèdits ICO al sector turístic han parat de moment l’allau.

Cercles mexicans

Cercles mexicansL’arxiu del BOE guarda una disposició del ministre d’Exteriors Josep Piqué que, el gener del 2001, va passar a la firma del rei Joan Carles una proposta per concedir la Gran Creu de l’Orde d’Isabel la Catòlica a l’advocat mexicà Juan José Bremer, que acaba de deixar l’ambaixada de Mèxic a Espanya. El 20 de gener Joan Carles va firmar la disposició; «...volent donar una prova del meu reial afecte», diu. És una fórmula que va més enllà de l’habitual «en consideració als mèrits i circumstàncies...» amb què se sol orlar la distinció.

El Monarca s’acomiadava així de qui s’havia fet amic pròxim i l’havia presentat a un altre amic que encara es faria més pròxim. Bremer no se n’anava del tot: a Madrid fa negocis la seva descendència. Fills de Bremer estan també en la compra d’aquest estiu. És proximitat social i també geogràfica: Sanginés-Krause té la seu d’una de les seves firmes inversores, Sanlua, al seu edifici de caríssims apartaments del 63 del carrer Ayala. Al 66, davant de l’escola d’El Pilar, té seu Reforma, una hotelera mexicana dirigida per Juan Cristóbal Bremer, fill de l’ambaixador.

Fonts coneixedores de l’amistat de Bremer i Joan Carles I assenyalen com una fita una altra Creu d’Isabel la Catòlica. El 13 de novembre del 2000, a la Moncloa, el president José María Aznar va imposar la creu a Isabel Vargas Lizano, més coneguda com a Chavela Vargas. Després la cantant premiada, Aznar, Ana Botella i un grup nombrós d’amics se n’anirien a celebrar-ho a casa de la pelletera Elena Benarroch.

Era l’última festa a què assistia Bremer a Espanya com ambaixador. Entre els convidats, Allen Sanginés-Krause, llavors un banquer procedent de Nova York a qui Goldman Sachs havia encomanat nou mesos abans establir-se a Londres per dirigir les seves inversions a Espanya i Rússia.

Aleshores Bremer ja l’hi havia presentat al llavors cap de l’Estat. L’amistat del banquer amb el diplomàtic es remuntava als 90, passats dos moments importants de la seva vida: el 1987, mentre Allen es doctorava en Economia a Harvard, Juan José lluitava al Parlament mexicà des d’una escissió esquerrana del PRI, partit eternament en el poder, liderada per Cuauhtémoc Cárdenas.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Aquest esquerranisme va ser passatger: avui en el núvol de BK Partners i el complex de Sanginés-Krause treballen Jerónimo i Juan Bremer, fills de l’ambaixador. I el pare també té un paper en l’empresa: és el segon i figura com a soci assessor.

Bremer va greixar les tensions que a finals dels 90 tenia el Govern Aznar amb el de Mèxic pel seu tracte als etarres que vivien en aquest país. I l’inversor va començar llavors a fer favors al Rei. Va prestar la seva hospitalitat a Joan Carles i la seva amiga Marta Gayá en un castell de la seva propietat a Irlanda. L’última vegada que van veure junts el banquer i el monarca va ser l’estiu del 2017. Joan Carles va assistir a la inauguració de l’església de Sant Joan Baptista a Conmellon, no lluny de Dublín. El mexicà l’havia restaurat i convertit en centre d’exposicions.