El procés cada vegada genera menys inquietud entre els espanyols

Els baròmetres del CIS recullen mes a mes, des de fa més de cinc anys, l’estat de l’opinió pública espanyola respecte a l’independentisme català quan els ciutadans es pronuncien sobre els tres principals problemes que segons la seva opinió té Espanya. El febrer del 2016, poques setmanes després que Carles Puigdemont arribés a la presidència de la Generalitat, la inquietud sobre la secessió es va colar a les respostes. En aquella ocasió, només va manifestar el seu temor l’1,4% dels enquestats, molt lluny del 78% preocupat per l’atur o el 47,5% que citava la corrupció.

La preocupació pel procés va començar a créixer a l’estiu del 2017, i es va disparar l’octubre d’aquell any, quan gairebé un de cada tres espanyols creia que era un dels principals problemes del país. Però ni tan sols aquell mes, quan va tocar sostre, la inquietud sobre la independència es va acostar a la que generava l’atur.

«L’impacte del procés a Espanya és decreixent. L’any 2017 hi ha autèntica preocupació, per no dir por, de la cosa catalana. Hi ha un moment en què la tensió que es viu a Catalunya es trasllada al conjunt d’Espanya. I hi ha una sensació, en una part molt considerable de l’electorat, que anava seriosament», afirma Oriol Bartomeus, politòleg i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.

La inflamació va continuar uns mesos, fins que el maig del 2018 la inquietud sobre l’independentisme català va caure de nou per sota del 10%. «Una vegada passada la tardor del 2017, després de les eleccions i quan la cosa s’encarrila cap a la via judicial, hi ha episodis que a Catalunya es veuen com a molt durs però a la resta d’Espanya no són percebuts igual. Res, ni els disturbis, és tan bèstia com el que passa a la tardor del 2017. I els indults segueixen aquest camí», continua Bartomeus.

Els disturbis, segona fita

És veritat que els aldarulls que es van produir a Catalunya després de la sentència del Tribunal Suprem sobre els líders del procés van tornar a augmentar la preocupació dels espanyols, però molt menys que l’octubre del 2017. El primer baròmetre del CIS que es va publicar després de les condemnes a diversos anys de presó dels polítics que ara han sigut indultats recollia la inquietud del 19% dels enquestats. Només quatre mesos després, el març del 2020, aquest índex havia caigut de nou per sota del 10%.

Des del juny del 2020, la xifra d’espanyols preocupats per la independència de Catalunya es movia en paràmetres molt baixos, sempre per sota del 3%. Els indults, que el Govern va concedir el 22 de juny, han fet créixer aquest percentatge, però només fins al 4,9%, sis vegades menys que l’octubre del 2017. No sembla, segons aquests números, que la sortida de la presó dels presos del procés hagi revoltat l’opinió pública espanyola.

Les mesures de gràcia, molt criticades per l’oposició, només van aconseguir portar el mes passat la preocupació per la independència al tretzè lloc en la llista de problemes dels espanyols. La crisi econòmica, l’atur, la pandèmia, els problemes d’índole social o, fins i tot, la falta de civisme, són assumptes que ara com ara inquieten més els ciutadans que el procés.

Poques firmes per al PP

Notícies relacionades

Albiol, absolt en el judici per les antenes en una comissaria de Badalona

Rufián renuncia a la seva acta de regidor d’ERC a Santa Coloma

«El PP va fer molt soroll, però sense èxit», recorda Bartomeus sobre la campanya popular de recollida de firmes contra els indults, que va despertar poc interès ciutadà (al contrari del que va passar, per exemple, el 2006 amb l’ofensiva contra l’Estatut). «És un tema que està descomptat. Ara mateix el procés és un problema regional; a la tardor del 2017 era percebut com un tema del conjunt», resumeix.

La situació política tampoc s’assembla en gairebé res a la de fa quatre anys. Si el 2017 els governs encapçalats per Mariano Rajoy i Carles Puigdemont estaven immersos en una escalada de tensió que va desembocar en la repressió violenta de l’1-O, la declaració d’independència fallida i la detenció o la fugida dels principals líders sobiranistes, tant a la Moncloa com a la Generalitat hi ha ara perfils conciliadors. Després de l’estiu, Pedro Sánchez i Pere Aragonès reuniran la taula de diàleg entre els executius. Serà difícil que aquestes converses agitin l’opinió pública espanyola, segons es desprèn de les dades del CIS.