Terminis i recels llasten la nova llei de secrets oficials

Les respostes a aquestes i moltes altres preguntes de pes encara passaran més temps ocultes. Al primer govern que s’ha posat a redactar una llei democràtica de secrets oficials que substitueixi la vigent i franquista de 1968 se li està complicant la feina mentre corre el calendari de la legislatura.

Més d’un any, el que queda del 21 i tot el 22, calculen fonts de les Forces de Seguretat de l’Estat que trigarà presidència a elaborar i tramitar l’articulat. Altres fonts menys optimistes pròximes a l’elaboració admeten la possibilitat que en aquesta legislatura no doni temps.

No només és la discussió entre ministeris afectats. Edificar un projecte de llei i presentar-lo a la cambra, a més de les voltes p

arlamentàries, implica que els ministeris al·ludits arribin a un acord prèvia emissió d’informes, que l’esborrany passi per consultes i informació pública, que presidència parli amb les comunitats autònomes, a més de tres informes preceptius tot i que no vinculants: el del Consell Fiscal, el del Consell General del Poder Judicial, i el del Consell d’Estat. Només els tràmits d’informació poden portar vuit mesos, segons les fonts consultades.

Recel dels uniformats

Recel dels uniformatsEl procés es troba en fase d’escolta. El Departament de Seguretat Nacional, de Presidència del Govern, rep ‘inputs’ d’una comissió mixta d’Exteriors, Interior i Defensa.

I són els uniformats els que presenten més prevencions, malgrat que les fonts consultades donen per segur que cap desclassificació inclourà localitzacions de centres encara operatius de les Forces de Seguretat, ni d’escalafons, xalets o bases del CNI, ni tampoc, per exemple, el desconegut Catàleg Nacional d’Infraestructures Estratègiques, declarat secret pel Govern el novembre del 2007.

«El millor camí és harmonitzar aquesta llei amb les dels nostres aliats principals de l’OTAN, i no inspirar-se en les de països totalitaris», afirma el coronel de l’Exèrcit i excomandament del CESID (avui CNI) Diego Camacho. «Hi ha d’haver diferents graus de vigència: 10, 20, 50 anys... –afegeix– i restringir la identitat de persones per no posar en perill les seves vides o la seva llibertat. Tot amb un control judicial efectiu. El Govern, auxiliat pel Consell de Seguretat Nacional, ha de ser l’únic habilitat per declarar secrets; donar aquesta habilitació a les comunitats autònomes seria origen de grans problemes».

Altres col·legues d’aquest expert en intel·ligència han expressat objeccions a una desclassificació «excessiva». Alguns sistemes de treball de les Forces de Seguretat que es feien servir per als Jocs de Barcelona 92, per exemple, avui segueixen vigents, expliquen fonts pròximes a aquesta opinió. Mètodes operatius secrets de la policia i la Guàrdia Civil, arsenals, sistemes de comunicacions i marques d’aparells d’escolta, podrien quedar en vista d’organitzacions criminals, sospiten.

Fins ara, el que transcendeix de les operacions policials aflora quan el jutge aixeca el secret d’un sumari. «Però als informes per al jutge hi ha el resultat de la nostra feina, no com la fem», explica un executiu d’Interior. «El com i el qui és en documents operatius; oficials, sí, però interns».

No és el mateix desclassificar documentació intervinguda a ETA que divulgar com s’ha obtingut, argumenta. En el mateix sentit, especialistes en ciberseguretat traslladen a la presidència la seva prevenció sobre la transformació possible de documents accessibles en ‘fake news’.

En mans de Bolaños

En mans de Bolaños«No es pot apel·lar que es posaria en joc la seguretat. Espanya s’enfronta amb un problema que països del nostre entorn han solucionat. L’estàndard democràtic és que el pas del temps desclassifica. Fins i tot el Vaticà ha alliberat els papers de la II Guerra Mundial de Pius XII», afirma el diputat del PNB en el Congrés Mikel Legarda.

El seu partit és el que més ha insistit a canviar la llei actual. I la seva proposició en el Congrés va estar a punt de tirar endavant, amb nombroses esmenes, en la XII legislatura. Però l’afany penebista ha patit

26 dilacions de tot tipus, «inclosa la del president de la cambra, Jesús Posada, no convocant la ponència», afirma Legarda.

L’abril passat el Govern va prendre la iniciativa desplaçant la del PNB. Els elements de la nova llei passen avui pel ministre de Presidència, Félix Bolaños. Ja passaven per ell a l’abril, quan era secretari d’Estat. Si bé fins ara ha sigut Margarita Robles, ministra de Defensa, la que s’ha mostrat més proactiva a l’Executiu, alliberant tot el classificat del seu departament anterior a 1968.

Qüestió de temps

Qüestió de tempsL’Exèrcit, Interior i Exteriors van construir en el franquisme la llei actual, però aquesta vegada s’han d’escoltar més ministeris, expliquen fonts pròximes al Govern: ara els secrets no són només diplomàtics, militars i policials. També n’hi ha d’Economia i d’Indústria. És possible, per l’experiència de la pandèmia, que també s’incorporin secrets de Sanitat.

Notícies relacionades

¿Quin secret oficial li agradaria saber primer?

Un xoc i moltes espines

El debat també passa pels terminis. El juny del 2020 els nacionalistes bascos havien proposat que la nova llei donés com a màxim 25 anys ampliables a 10 més per a la desclassificació de papers amb el segell de «Secret», i deu anys per als considerats «Reservat». Ara la comissió governamental té la premissa que no es pot establir un termini igual per a tots els secrets, perquè no tots els secrets són iguals.

Amb tantes variables sobre la taula, Legarda també tem que aquesta legislatura no donarà temps. «Ho veiem molt just. Dubto que hi pugui haver un primer text d’avantprojecte abans de nadal», afirma, i ho lamenta: «El PSOE no pot pretendre fer una llei de memòria democràtica ni proclamar l’avenç de la llei de transparència sense solucionar la de secrets oficials».