Quatre anys dels atemptats de Barcelona i Cambrils

El focus del 17-A, a prop de les víctimes, lluny de teories conspiradores

  • El nou conseller d’Interior evita alimentar polèmiques sobre el CNI i treballa per crear l’oficina de víctimes

  • Colau denuncia desatenció als afectats, que es feliciten perquè la sentència recent els reconeix a tots

  • JxCat i ERC continuen exigint transparència als serveis secrets i Cuevillas dubta encara que l’imam morís a Alcanar

zentauroepp39731423 barcelona   18 08 2017    barcelona   decenas de transe ntes170901120237

zentauroepp39731423 barcelona 18 08 2017 barcelona decenas de transe ntes170901120237 / -JORDI COTRINA

4
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +

Un minut de silenci i una ofrena floral al memorial de la Rambla de la capital catalana, sense discursos. Així commemoraran aquest dimarts les víctimes i les autoritats els atemptats de Barcelona i Cambrils, que van causar fa quatre anys la mort de 16 persones i van afectar una llarga llista de més de 300 víctimes entre ferits i familiars. Un horror que va obrir nombrosos debats sobre convivència, terrorisme gihadista, actuacions policials i fins i tot va generar una agra politització pel paper dels serveis d’intel·ligència espanyols, el CNI, en relació amb l’imam de Ripoll, Es-Satty, mort en una explosió a Alcanar prèvia als atemptats. Pel que fa a tot aquest impacte, el nou conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, centra la mirada en la seguretat i la solidaritat amb les víctimes i evita la polèmica política: «Els Mossos van donar per tancada la investigació que els va demanar el jutge; per tant, és un tema tancat tret que es trobessin nous indicis i es demanessin noves investigacions», afirma en declaracions a EL PERIÓDICO. Elena avança que està treballant per a la posada en marxa d’una oficina d’atenció a les víctimes del terrorisme a Catalunya, tal com va acordar el Parlament fa un any.

Colau: «Un desastre absolut»

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, també en declaracions a EL PERIÓDICO, se centra en les víctimes i la desatenció: «Se les ha utilitzat políticament, i amb l’atemptat desgraciadament descobrim que la política d’atenció a les víctimes és un desastre absolut i té molt marge de millora en l’àmbit estatal; i en l’àmbit català no s’ha fet absolutament res, l’Ajuntament és l’administració que més les ha acompanyat», afirma. I sobre el paper del CNI, afirma: «No entenc la negativa del PSOE a obrir una comissió d’investigació al Congrés per donar explicacions i transparència; entenc que això genera desconfiança en les víctimes, però tampoc crec en el fet d’alimentar teories de la conspiració com fan alguns líders independentistes de manera irresponsable».

«Hi va haver una molt bona feina per part dels responsables de seguretat», afirma el conseller Elena, que remarca com ara els Mossos treballen «estretament» amb altres cossos de seguretat de l’Estat i participen en el Centre d’Intel·ligència en Terrorisme i Crim Organitzat (CITCO).

Quim Forn, que liderava la conselleria d’Interior durant els atemptats, fixa avui dues idees, al rememorar el que va passar: «En aquesta lluita contra el terrorisme internacional és molt important la coordinació i la informació». Preguntat sobre la relació del CNI i Es-Satty, cap del grup terrorista, espera que «es pugui acabar de saber; això no ha funcionat bé i és criticable». Forn afirma que la informació que tenien els Mossos era mínima, en relació amb una comunicació de la policia belga als agents catalans sobre el perfil de l’imam.

Investigar més i millorar en sensibilització

Grups polítics com JxCat i ERC continuen reclamant que s’investigui, però amb tons diferents. Des d’ERC remarquen dues vies prioritàries: la formació, sensibilització i educació i, sí, la crítica al CNI per falta de transparència. En tot cas, a Esquerra tampoc volen «contribuir a teories de la conspiració, sinó a resoldre incògnites». Aurora Madaula, diputada de JxCat, afirma: «La sentència recent [que va condemnar els tres col·laboradors que no van morir a Alcanar ni van ser abatuts posteriorment] no s’ha fet bé». Madaula està convençuda que queden coses per saber i suggereix que Es-Satty era un agent doble. I qui va encara més enllà és l’advocat d’una de les víctimes, Jaume Alonso-Cuevillas, que continua posant en dubte que l’imam morís en l’explosió prèvia a Alcanar. «Tenim seriosos dubtes que estigui veritablement mort», sosté, malgrat que els Mossos i la fiscalia no en tenen cap dubte i disposen de proves d’ADN.

Cunillera elogia la coordinació policial

Notícies relacionades

La delegada del Govern central a Catalunya, Teresa Cunillera, fuig del factor CNI i opina: «La justícia ha fet bé la seva feina, és la culminació d’una feina dels cossos policials molt intensa, tinc confiança en tots, anem millorant molt aquesta feina conjunta i de col·laboració i, si es pot fer millor, segur que ho faran; anem posant les bases perquè no torni a passar i a la més petita sospita estiguem activats».

Una font coneixedora de la sessió de la comissió de secrets oficials del Congrés el març del 2018, en què el director del CNI, Félix Sanz Roldán, va informar sobre la investigació, afirma que aquell dia Roldán va ser clar: el perfil de l’imam era d’un traficant menor i va deixar de ser confident el 2014. A això cal afegir el que va publicar EL PERIÓDICO fa dos anys: El cervell que va dissenyar els atacs amb què els terroristes volien colpejar la capital catalana no era Es-Satty, i era «en una ciutat del centre d’Europa» en aquell moment.

«Queden moltes víctimes per conèixer»