Autonomies i ajuntaments s’ofereixen per acollir refugiats afganesos

La presa de Kabul pels talibans i les imatges de desesperació viscudes en les últimes hores a la capital de l’Afganistan han desencadenat una onada d’humanitat en la política espanyola. Una desena de comunitats autònomes i diversos ajuntaments s’han posat a disposició del Govern per acollir refugiats afganesos al més aviat possible. Un gest que aquest dimarts va agrair el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, després d’apuntar que Espanya està preparada per donar «una acollida digna a totes les persones que arribin de l’Afganistan amb les seves famílies».

A penes unes hores després que els talibans aconseguissin el control de l’Afganistan, les comunitats autònomes van començar a oferir els seus recursos a l’Executiu central per donar empara a tots aquells afganesos que arribin a territori espanyol. La consellera d’Acció Exterior i Govern Obert de la Generalitat, Victòria Alsina, va enviar una carta aquest dilluns al Ministeri d’Exteriors comprometent-se a acollir un nombe¡re de refugiats que vagi en línia amb el «pes demogràfic i econòmic» de Catalunya.

«Madrid estarà a disposició del que el Govern ens sol·liciti», va ser la promesa del conseller de Transports i Infraestructures de la Comunitat de Madrid, David Pérez. En el mateix sentit, el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, va allargar la mà al Govern per «poder donar la millor de les respostes» a les persones que estan mirant de sortir de l’Afganistan. La seva homòloga a les Balears, Francina Armengol, també va assenyalar a Twitter que l’arxipèlag «serà sempre terra solidària».

A la llista s’afegeixen comunitats de tot signe polític: Navarra, el País Valencià, Andalusia, Aragó, País Basc, Canàries, Cantàbria i Múrcia. Totes elles coincideixen que resulta especialment important acollir les dones i els nens, ja que són els dos col·lectius els drets dels quals es poden veure més limitats pel règim talibà.

Places per a dones

Notícies relacionades

L’infern de les dones afganeses: aquestes són les 29 prohibicions que hauran de complir

Rússia veu alguns riscos i moltes oportunitats en la tornada al poder dels talibans

La iniciativa va arribar també des dels ajuntaments. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va ser de les primeres a oferir 50 places per a refugiats provinents de l’Afganistan. A més, va exigir a les autoritats de tots els països que no només es preocupin per repatriar el personal diplomàtic, sinó que estableixin un corredor internacional perquè els afganesos puguin sortir del país. Madrid va seguir el mateix camí i va posar a disposició del Govern 25 places per a dones. La vicealcaldessa de la capital, Begoña Villacís, va anunciar que aquesta xifra podria elevar-se fins a 100. A més, la portaveu del PSOE a l’Assemblea de Madrid, Hana Jalloul, va deixar clar que els ajuntament socialistes seran «solidaris i responsables» davant aquesta crisi.

Davant l’ambient dominant de solidaritat, Santiago Abascal va posar la nota discordant. El líder de Vox es va desmarcar de la resta de formacions i va defensar que els afganesos han de ser acollits «als països musulmans limítrofs» i no a Europa. En aquest sentit, va defensar que la Unió Europea no pot pagar els «errors» i «traïcions» de l’Afganistan i que el multiculturalisme acabarà amb els valors europeus. Fins i tot, la formació ultra va arribar a vincular el quart aniversari dels atemptats a la Rambla de Barcelona amb l’acollida de refugiats.