Ceuta i Interior no repatriaran més de menors fins que hi hagi resolució judicial

Confirmant aquesta previsió, ha transcendit aquest dijous que la Sala Contenciosa de l’Audiència Nacional va donar dilluns passat cinc dies de termini a Interior perquè presenti a aquest òrgan judicial tot l'expedient i «els informes i dades que estimi procedents» sobre la repatriació al Marroc de menors no acompanyats.

L’executiu ceutí, a més, està pendent de la interpretació que la Fiscalia d’Àrea de la ciutat autònoma faci de la documentació que li ha entregat després d’obrir un expedient informatiu preprocessal per les repatriacions de menors. És probable que la fiscalia no es pronunciï a favor de la ciutat, ja que no apareixen els informes individualitzats que la llei exigeix que cal instruir en cada cas de menor que hagi de ser tret del territori.

Un dels continguts preceptius d’aquests informes, la cassació de dades donades pel menor a l’autoritat espanyola amb l’autoritat del país del qual és natural el nen, «és d’un article inaplicable» de la llei d’estrangeria, protesta una font pròxima als serveis socials ceutins. El maig, el juny i el juliol passat, trencades les relacions diplomàtiques hispanomarroquines, «no hi havia manera d’aconseguir que el Marroc ajudés en la identificació formal», relata.

La paralització de les repatriacions fins que hi hagi resolució judicial és «una decisió executiva, més enllà de l’àmbit judicial», explica una font pròxima al Govern de la ciutat. La mateixa font explica que es tracta d’una decisió «consensuada amb Interior, com cada pas que fem».

Silenci

No només cessa el moviment de furgons, nens i policies. S’ha passat també a un silenci prudent després d’aquests dies de sortida en bloc als mitjans del ministre Fernando Grande-Marlaska i del president de Ceuta, Juan Jesús Vivas, per explicar les mesures que han acabat posant en territori marroquí 46 nens i cinc adults que s’havien definit com a menors.

I amb el silenci han cessat de moment les mútues passades de la patata calenta sobre qui ha sigut el responsable d’aquest assumpte. Ceuta i Interior –administració del PP i del Govern d’esquerres respectivament–, estan agafats l’un a l’altre i no els convé fer-se mal. La ciutat és la tutora dels menors, i el Ministeri el guardià de la frontera.

«La relació entre les dues institucions és molt bona», assevera una font d’Interior. Al ministeri s’esperava avui un pronunciament d’algun portaveu ceutí anunciant la interrupció de les devolucions, anunci que no s’ha verbalitzat. A l’Ajuntament prefereixen la discreció, ja que podria fer-se més sonora la guerra interna que ha esclatat al Departament del Menor, amb una forta discrepància amb la cap política, la vicepresidenta Mabel Deu.

Treure-hi ferro

Al departament que dirigeix Grande-Marlaska treuen ferro a les crítiques contingudes a la interlocutòria que ahir va emetre la Sala Contenciosa de l’Audiència Nacional, atribuint a Interior la iniciativa del procés de repatriacions i remarcant que l’ordre enviada el 10 d’agost passat a la Delegació del Govern a Ceuta no tenia firma.

El to imperatiu de la part final, per a l’Audiència Nacional una prova de la responsabilitat política d’Interior, s’atribueix al Ministeri a una plantilla de missatge utilitzada per personal administratiu substitut estival.

De la mateixa manera donen per passada la crisi oberta amb l’ala morada del Govern central. Malgrat les negatives expressades a aquest diari per l’entorn de la ministra de Drets Socials, Ione Belarra, les fonts consultades d’Interior insisteixen que el ministre ha parlat ja diverses vegades amb ella. Una altra cosa serà en quin to ho han fet.

Més de 90 menors vulnerables

Mentrestant, els adolescents marroquins allotjats pel Govern de Ceuta i que no miren d’escapar esperen la seva destinació sota el sostre escassament aïllat del poliesportiu Santa Amelia i als barracons de fibra del camp Piniers. «La calor és molt forta a l’interior» de l’edifici esportiu, diuen fonts pròximes als serveis socials de la ciutat, «però no tenim cap altre lloc on posar-los», s’excusen.

L’onada migratòria del maig passat, amb 4.000 menors –alguns de només quatre anys– entre les persones que van entrar nedant ha deixat tocades les relacions del Govern ceutí amb l’Església i, en menor mesura, amb l’Exèrcit. L’una i l’altre disposen d’edificis buits, asseguren fonts de l’Executiu autonòmic, i no han cedit espai on poder ficar els prop de 800 menors que tutela la ciutat, la qual cosa no va ser obstacle perquè la Conferència Episcopal hagi demanat el cessament de les repatriacions.

A Santa Amelia «la situació és molt dolenta; ningú voldria dormir allà tres mesos», va dir el president Vivas per justificar que calia «prendre mesures» –com va dir Interior a la Fiscalia– amb els nens migrants. «Són en un recurs d’emergència, que no pot ser permanent», diuen les fonts consultades al Govern ceutí.

Apartats del gruix de menors, n’hi ha una mica més de 90, segons indiquen aquestes fonts, que han sigut considerats vulnerables pels tècnics de la fundació SAMU, a què Ceuta va concedir la gestió d’albergs. Aquesta entitat ha dedicat 250 treballadors a aquesta crisi migratòria.

El calendari corre, i s’acosta la data del setembre en què caldria escolaritzar obligatòriament 200 nens marroquins, que, del gairebé miler de filiats per Ceuta, tenen menys de 16 anys.

Notícies relacionades

Interior contesta a l’Audiència Nacional: «No hi ha tràmit impugnable»

Un jutjat de Ceuta per a les devolucions de nens migrants

Però la més extrema vulnerabilitat dels nens migrants no és al poliesportiu ni al camp Piniers, sinó al carrer i a les esculleres del port, on s’hi estan a l’espera d’una oportunitat de passar a la Península. «Poden morir ofegats intentant arribar a un ferri –explica una veterana de l’Administració ceutina–, poden morir atropellats quan s’agafen als baixos d’un camió, poden ser captats per una xarxa de delinqüents quan miren de buscar-se la vida...».

L’organització caritativa de la mesquita de Sidi Mbarek ha enterrat un cos de noi que va aparèixer diumenge al costat de la platja. Feia almenys deu dies que era a l’aigua. «Ha resultat ser un menor –relata aquesta font–. I no venia del Marroc: es va tirar a l’aigua des d’aquí».