¿Com és el sistema d’acollida dels sol·licitants d’asil a Espanya?

Després d’uns primers dies de revisions mèdiques, informes psicològics per avaluar la seva vulnerabilitat i tràmits burocràtics, les persones que surten fugint dels seus països, com és l’actual cas dels afganesos evacuats, miren de preparar-se al més aviat possible als centres d’acolliment per reprendre la seva vida al país on han demanat asil.

En aquests moments, el sistema d’acollida a Espanya té disponibles unes 3.000 places de les 9.000 que integren la xarxa, segons confirma el Ministeri d’Inclusió i Migracions, encarregat de la gestió d’aquest procés, mentre es resol la sol·licitud de refugi i asil, que sol demorar-se almenys un any.

Del total de places, 400 són gestionades pel ministeri en cinc centres d’acolliment situats a Madrid (a Alcobendas i Vallecas), a Mislata (València) i a Sevilla, i la resta de les places estan subcontractades per 17 oenagés, incloses en el sistema, com la Creu Roja i la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR).

«És important la selecció dels perfils; si és una família de set membres, cal buscar un pis millor que un centre; si té familiars en alguna comunitat o si ha de rebre algun tractament mèdic, que hi hagi un centre sanitari pròxim per a això», explica la coordinadora estatal d’acollida de CEAR, Áliva Diez Martínez.

També hi ha places especialitzades en determinat perfils, com mares monomarentals, víctimes de violència de gènere o destinades a persones que han patit tortures.

Acollida en pisos o centres entre sis i nou mesos

Una vegada presentada la sol·licitud d’asil, es deriva aquesta persona al programa de primera acollida temporal, que té una durada màxima de 30 dies, període en què es troben cobertes les necessitats bàsiques, mentre es decideix l’admissió a tràmit de la seva sol·licitud i se li assigna una plaça en el sistema d’acollida en un centre o en un pis.

«Independentment de l’espai d’acollida, se’ls assigna el mateix programa d’acompanyament jurídic, psicològic, social en relació amb els seus tràmits de començament de nova vida, escolarització dels seus fills, atenció sanitària, aprenentatge de l’idioma o formació sobre la societat d’acollida».

Aquesta nova fase dura fins que la seva sol·licitud d’asil sigui aprovada o denegada, i està prevista per a sis mesos, «tot i que de vegades aquesta resolució arriba més tard: tenen dret a mantenir-se en el sistema d’acollida fins a aquesta resolució».

Si és favorable la petició d’asil, el refugiat rep l’autorització d’estada i permís de treball, junt amb ajudes econòmiques, si les precisa, per completar el seu procés d’autonomia laboral i personal.

En cas contrari, la llei preveu que surti del sistema d’acollida i pugui ser derivat als serveis socials o a recursos alternatius per cobrir les seves necessitats bàsiques en funció de la seva situació.

Pocs afganesos a Espanya

Els refugiats afganesos són a nivell mundial una de les nacionalitats prioritàries que reben protecció, junt amb sirians i veneçolans, però a Espanya hi ha poques sol·licituds.

A Espanya hi viuen 799 afganesos, dels quals 599 són homes i 200, una quarta part del total, dones, i més de la meitat estan empadronats en municipis de Catalunya i de la Comunitat de Madrid.

Atenent les concessions de peticions de protecció internacional, la nacionalitat afganesa no entra entre les deu primeres, tot i que els pocs afganesos que demanen asil a Espanya solen rebre una resposta afirmativa, explica l’experta.

Notícies relacionades

L’acollida de refugiats afganesos divideix la UE

Com més població, més recursos

«Des de fa uns anys, els afganesos que han sortit fugint del seu país s’han quedat atrapats a Grècia o Turquia, però pocs han arribat a Espanya», argumenta.

El 2016, els afganesos van ser la tercera nacionalitat amb protecció subsidiària, darrere de sirians i pakistanesos: la subsidiària és la protecció que es concedeix a aquelles persones que, sense aplegar els requisits per ser reconegudes com a refugiades, es tenen motius fundats per creure que, si tornessin al seu país d’origen, s’enfrontarien a un risc real de patir algun mal greu, com la mort, tortures o amenaces contra la seva integritat.