Joan Tardà: «Junts va absolutament a remolc d’ERC»

Es compliran 100 dies del nou Govern. ¿Quin balanç en fa?

Era evident que lamentaríem de seguida no haver culminat la voluntat d’ERC d’un front ampli. Si s’hagués aconseguit un Govern amb Junts, la CUP i En Comú Podem, el camí seria més pla. Això serà una rèmora perquè un Govern amb quatre potes pot encarar amb més facilitat els reptes i ser més ambiciós.

¿Aquest Govern de quatre potes serà una realitat en un futur?

Ha de ser un objectiu. Si no de forma governamental, sí a nivell parlamentari. Un Govern així estaria en millors condicions per encarar un diàleg franc i constructiu amb el PSC. És una cosa que li he recriminat a Jéssica Albiach [líder dels comuns]: ‘Totes les maldats que pots dir de JxCat, amb les quals puc estar d’acord, les havia dit multiplicades per deu Pablo Iglesias sobre el PSOE’. La intel·ligència política de Pablo li va fer entendre que era important experimentar un Govern de coalició per arrossegar el PSOE a posicions mínimament socialdemòcrates. ¿Per què aquesta tàctica era bona a Madrid i no ho era a Catalunya? Si ara hi hagués consellers d’En Comú Podem, de la CUP i ERC, el paper de Junts seria menor.

¿Per exemple, en assumptes com l’ampliació de l’aeroport de Barcelona?

Efectivament, i tindríem un conseller d’Educació d’En Comú Podem, i de medi ambient de la CUP. El que més recrimino a aquestes dues forces és que no entenguin que el prioritari és desplaçar el centre de gravetat del Govern a l’esquerra.

¿Està en contra de l’ampliació de l’aeroport?

Totalment. Estem pendents d’un debat en el consell nacional d’ERC. La immensa majoria de la militància està en contra del projecte presentat per Aena. I crec que la manifestació del 19 de setembre serà un èxit.

Al setembre es reactiva la taula de diàleg amb el Govern. ¿Creu que donarà fruits?

Totalment, sí, sí.

A Junts afirmen que en poques reunions es constatarà que no hi ha avenços...

Tot això és palla. En tota resolució d’un conflicte hi ha tres fases: diàleg, negociació i acords. Ara estem en la fase de conquistar el diàleg. I és millor començar bé que començar aviat. La gran victòria democràtica és que les dues parts acceptin que s’ha de parlar de tot i en igualtat de rang. Que no només tot és susceptible de ser dialogat, sinó també estudiat. És la nostra gran possibilitat. I el que és evident és que ni JxCat ni el Govern hi ajudaran.

¿Junts vol bloquejar la taula?

Junts va absolutament a remolc d’ERC. Estic convençut que la seva estratègia profunda no és cap altra que aquest camí, perquè saben que només és possible a través del diàleg i la negociació. Qualsevol veto al diàleg acabarà alimentant JxCat. I el pitjor que li pot passar a Junts és que les parts acabin acceptant que s’ha de parlar de tot.

JxCat defensa una «confrontació intel·ligent».

Hi ha un reduccionisme intel·lectual que fa pena, i lamento dir-ho. Associar conquistar el diàleg amb traïció, abandonament de les idees, rendició... em sembla més que políticament nefast i intel·lectualment molt infantil. ¿És que quan hi ha diàleg no hi ha confrontació? Al revés, el que hem de conquistar democràticament és l’escenari de diàleg perquè la confrontació d’idees és la que ens permetrà avançar. M’agradaria que l’eix vertebrador de la Diada fos aquest: la conquista del diàleg i la negociació sense exclusions, sense vetos.

¿Creu que el Govern central està disposat a parlar de tot a fons?

Podria ser que en aquest moment l’Estat no estigués disposat a fer aquest pas. Per això crec que és millor començar el diàleg bé i no aviat, no fent-nos trampes. No estem en la fase de negociació.

Vostè afirma que l’Estat ha d’estar disposat a pagar peces. ¿Ho està?

La situació del Govern espanyol és delicada, la dreta és a les portes de poder guanyar. Som en temps de calma després de la tempesta, és imperdonable que els polítics no es converteixin en estadístiques en temps de calma. ¿Com sereu capaços d’encarar reptes transcendentals i globals si no sou capaços de resoldre una qüestió anomenada domèstica? Una pedreta als coixinets d’un règim democràtic ho fa saltar.

Seguint amb la metàfora, si un dels dos socis del Govern no creu en la taula de diàleg, ¿això no és també una pedra als coixinets?

Diguem que no posa oli als coixinets. Davant d’això fa falta reforçar els lideratges. El pitjor que li podria passar ara a ERC, i crec que no li passarà, és que s’acomplexés, que dubtés. Al contrari, cal fer una crida a participar en la construcció de la solució, que ningú exclogui ningú.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

¿Es pot arribar a la independència mitjançant un altre embat unilateral?

No es pot posar mai el carro davant dels bous. Són debats bizantins que retroalimenten escenaris de frustració. Mai havíem sigut tants ni arribat tan lluny. Em sembla estèril no centrar totes les forces en el que és prioritari: construir una solució democràtica.