Primer balanç del nou Executiu

Pere Aragonès: 100 dies d’aterratge i una tardor costa amunt

Amb escassa obra legislativa, els republicans han prioritzat el canvi de formes respecte a les administracions convergents, especialment la de Torra
100 dies del ‘Govern Aragonès’: quan tot està per fer
L’oposició suspèn el Govern per la falta de pressupostos i de pla de xoc social
L’agost amb menys procés en una dècada

El president Aragonès y el conseller de Salud, Josep Maria Argimon visitan el Hospital Moisés Broggi. / Alejandro García (EFE)

Cada dia feiner en què, de dos a quatre de la tarda, no té cap acte, Pere Aragonès dina amb un conseller. No es tracta d’una pràctica puntual, sinó d’una roda, de moment, sense fi. Amb tots els membres del Govern, sense distinció de filiació política. És una dada que trasllueix un dels objectius prioritaris de l’‘era Aragonès’: la voluntat, coincideixen totes les fonts consultades, «de recuperar la institució de la Generalitat, el seu Govern i el seu president». En l’anterior administració, la de Quim Torra, valgui la comparació, els directors de comunicació postconvergent i republicans ni es coordinaven.

Aquest diumenge es compleixen 100 dies (que inclouen el juliol i l’agost) des de la investidura al Parlament del primer president republicà des de Lluís Companys. Els consultats per aquest diari, del partit i de l’Executiu, reconeixen que, per exemple, en el camp legislatiu, s’ha fet poc. I descriuen aquestes 100 jornades com un «aterratge» amb molta tasca sorda, entre la qual, la de conformació dels equips. «El Govern ha de funcionar i cal arrencar legislativament», sintetitza una veu, que mostra la seva confiança en què els resultats es veuran a la tardor.

És en el camp més eteri de la política on l’entorn republicà es mostra molt satisfet. Creuen haver establert les bases perquè quedi evident el tall net entre les administracions convergents (singularment la de Torra) i la republicana. S’ha traslladat, diuen, la imatge que el president mana i s’ha aconseguit disminuint moltíssim el soroll de dagues entre Montescos i Capuletos, és a dir, entre republicans i postconvergents.

S’han trencat tòpics. «El president i els consellers han de ser en aquells llocs que vulguin», assevera un ‘fontaner’ de Palau, que posa com a exemple que Aragonès va fer la primera reunió amb CCOO a la seu del sindicat. El primer president que ho feia. «Es nota l’edat d’Aragonès», apuntala un altre càrrec abans d’avançar que ben aviat es portarà a terme una remodelació de la imatge visual del Govern. «Tenim un president de 38 anys, un equip jove i estem envoltats de tota la parafernàlia de fa dues dècades»

«S’ha recuperat la institució i la institucionalitat. I s’ha lligat aquesta imatge seriosa a la del partit, cosa que ERC, després del tripartit, necessitava», pondera una quarta veu. «A la Generalitat no se la menysprea, i menys des de dins de la mateixa Generalitat», sentència amb referència a l’etapa de Torra. Nous temps, noves formes, més enllà que alts càrrecs acudeixen al Palau de la Generalitat en samarreta: Aragonès ha comparegut davant els mitjans sense límit de preguntes 20 vegades en aquests 100 dies.

Relació entre socis

Tot això amb els mínims frecs. «Abans hi havia dos ‘governs’, un d’ERC i un altre de JxCat. Ara hi ha un sol Govern, amb membres designats per dos partits», s’assevera als passadissos de Palau. Aquesta entitat pròpia com a govern fa que s’emetin missatges que no coincideixin amb l’ortodòxia de cada una de les formacions.

Un exemple que val per dos. El pacte de l’Executiu amb l’Executiu de Pedro Sánchez sobre l’aeroport no encaixa al 100% amb el que diu ERC sobre l’ampliació per si mateixa, ni amb el que defensa JxCat sobre la relació amb Madrid, atès que l’executor de l’acord va ser Jordi Puigneró. «Aragonès sempre s’ha alineat al costat de tot conseller», recorda una veu del partit que té present la desautorització de Torra a Alba Vergés en el Parlament en plena onada pandèmica.

En l’eliminació de soroll ajuda, segons defensen totes les veus (una altra cosa és el que pensin els mitjans de comunicació), l’existència d’una portaveu «professional» [Patrícia Plaja] que no dona pàbul al joc de rèpliques i contrarèpliques. «Tenir una consellera portaveu [amb referència a Meritxell Budó] que no ataca una companya de Consell Executiu [per Vergès], ajuda. Certament», asseveren amb sorna.

L’ombra que donen, a més de la poca producció legislativa, és que s’han «deixat menjar la torrada i ens hem vist embolicats en debats que són dels anys 90. Tant els Jocs Olímpics d’hivern com l’aeroport, que s’arrossega des de l’Estatut del 2006», apunta una veu que admet que «potser» Aragonès no va marcar una posició tan clara com calia sobre el futur del Prat. I és que, en paraules d’algú que el coneix molt bé, el president «és dels que perd poques pilotes, però també li costa xutar a porta».

Nou curs

I ara comença el curs. «Serà una tardor molt política. La clau serà la taula de negociació», coincideixen tots. «És un reinici del fòrum i, a més, amb JxCat dins una altra vegada», destaca una font, que adverteix que «no caben resultats immediats, però sí instal·lar unes dinàmiques de reunions i de treball». Un coreligionari, sense ser especialment optimista sobre que hi pugui haver resultats tangibles de la taula, sí que remarca que, «amb Escòcia també a dalt de tot i amb tot el dossier judicial del procés ja a Estrasburg», l’Executiu de Pedro Sánchez «no pot anar sense energia a la taula de negociació». Se li inquireix si vol dir amb això que «Europa ens mira ‘de nou’». «No, tant com a això no», reconeix.

Per tot això, aquesta tardor també s’activarà l’agenda internacional d’Aragonès. En l’àmbit sectorial i pel que fa al procés. O utilitzant el primer per arribar al segon. ‘Lander’ alemanys amb els que es té relació comercial i comissaris europeus sectorials, d’una banda, i trobades on prioritzi el polític. No ho afirmen, però s’intueix que es desitja una foto amb Nicola Sturgeon, la presidenta d’Escòcia, en plena lluita per aconseguir un segon referèndum d’independència per al nord britànic. El cert és que ara, amb un Executiu que ha aparcat la unilateralitat, hi ha més opcions d’entaular una relació amb els escocesos que fa uns anys. Sense oblidar que, ideològicament, l’SNP i ERC es troben en plena sintonia, la de l’independentisme social.

Pressupostos a BCN i Madrid

Tot això amb l’esdevenir de la política domèstica. El debat de política general en el Parlament i el compliment de l’acord amb la CUP (del que ja s’han fet «gestos», diuen) en matèria de vivenda, renda garantida i la creació d’una companyia energètica pública. I els pressupostos, de l’Estat i de la Generalitat.

La relació amb els socialistes és un altre dels elements en joc. Sempre sota l’ombra del tripartit, el Govern no té cap intenció d’asseure’s a negociar els comptes catalans amb el PSC. «Som rivals en l’àrea metropolitana i tampoc convé donar-los més visibilitat de la que ja tenen com a primera força de l’oposició, més enllà que hi hagi un acord de preferència amb la CUP», resumeixen a Palau.

Notícies relacionades

Quant als comptes de l’Estat, Aragonès ja va prometre deslligar la negociació amb el PSOE de la taula de diàleg. Llevat, assenyala el seu entorn, que el bloqueig a la taula sigui flagrant.

I, el més pròxim, la Diada, que aquest any s’escenifica oficiosament com contra la taula de diàleg i per la unilateralitat. «Ens farem el desentès i serem allà», apunta una veu. «La gestió de la hiperventilació sempre és àrdua», es resigna una altra. I a tot això, han transcorregut 100 dies i queden, per tant, 21 mesos per a la moció de confiança a què se sotmetrà Aragonès, segons va pactar amb la CUP. Fins aleshores, sembla que serà costa amunt.