El PSOE de Madrid es prepara per a una batalla interna amb Ferraz de perfil

Cap dels dos, ni Lobato ni Ayala, ha oficialitzat la seva candidatura, però s’espera que ho facin en els pròxims dies, tal com van confirmar fonts pròximes a tots dos a EL PERIÓDICO. Els dos dirigents ja han traslladat als secretaris locals les seves intencions, però volen esperar que ho faci Pedro Sánchez a l’esglaó federal. Aquest dimecres, el president del Govern complirà el tràmit i es postularà per repetir mandat en el PSOE, una pura formalitat de cara al 40è Congrés –se celebrarà entre el 15 i el 17 d’octubre a València–, ja que no tindrà cap rival amb força i el seu lideratge és incontestable. Després, per tant, es llançaran a l’arena Lobato i Ayala. Tenen marge perquè el procés regional succeeix el federal: el 17 de setembre s’hauran de registrar les precandidatures i la primera volta de les primàries, segons el calendari dissenyat per la gestora que dirigeix el PSOE-M, tindrà lloc el 23 d’octubre. Si cap dels aspirants aconsegueix el 50%, els dos més votats es presentaran en segona ronda una setmana més tard, el dia 30. El congrés autonòmic arribarà el 13 i 14 de novembre.

Qui sí que ja s’ha presentat és Eva Llarandi, secretària general del PSOE de Paracuellos del Jarama i portaveu municipal, tot i que a priori les seves opcions són mínimes. La competició bascularà, doncs, entorn dels dos candidats més forts. Juan Lobato (Madrid, 1984), llicenciat en Dret i en Administració i Direcció d’Empreses, tècnic d’Hisenda de l’Estat des del 2010, va aterrar en la política municipal amb 18 anys, quan es va convertir en regidor de Soto del Real, una petita localitat del nord de la regió, de 8.900 habitants, i sociològicament conservadora. Del 14,67% de 1999 es va passar al 29,84% del 2003, a les seves primeres urnes, i el 2015, amb un 35,89%, va aconseguir el bastó de comandament: va ser el primer alcalde socialista des de la Segona República, quan el poble va estar governat per Eugenio Candelas, afusellat el juliol de 1939. El 2019, quan va repetir per quarta vegada com a cap de cartell, va saltar al 59,3%, aclaparadora majoria absoluta. Per a les eleccions del 4-M, la Moncloa i Ferraz ja el van assenyalar com a valor emergent, al col·locar-lo com a número quatre de la candidatura que va encapçalar, per tercera vegada, Ángel Gabilondo.

El regidor va deixar llavors l’alcaldia després de sis anys al càrrec . Els comicis van firmar la desfeta total del PSOE-M (va quedar com a tercera força, per sota de Més Madrid, i 24 escons, 13 menys), van provocar la dimissió de José Manuel Franco com a secretari regional i la renúncia a l’acta de Gabilondo. Ferraz va nomenar una direcció interina, presidida per la diputada Isaura Leal. La gestora, a l’hora de designar una cúpula provisional socialista a l’Assemblea de Madrid, va córrer llista i va fer a Lobato portaveu adjunt, com a segon de Hana Jalloul, la número dos de la llista el 4-M.

Amb Getafe i Alcorcón

La candidatura de Lobato semblava cantada des de feia mesos. Ell ja va competir contra Franco el 2017, en unes primàries internes en què Pedro Sánchez i la seva direcció es van bolcar amb ell. Franco (71,77%) va aixafar l’aleshores regidor (19,74%). Després de ser aixecat a les llistes del 4-M i caure el secretari autonòmic, se’l veia com a possible aspirant. Lobato pretén, relaten fonts pròximes, que el PSOE-M faci «un salt cap a una posició més moderna, dinàmica i transversal, que arribi a sectors que han desconnectat amb el partit: joves, pel seu lloc, però també amplis sectors de la societat madrilenya». A nivell intern, vol «generar horitzontalitat», generar «activisme modern», muntar equips «amb fam i il·lusió», i, emfatitzen les mateixes fonts, «que es dediquin a Madrid al 100%».

Aquesta és una crítica implícita al rival directe, Javier Ayala (Còrdova, 1972), alcalde de Fuenlabrada des del 2018. El regidor, de fet, no pretén abandonar la vara de comandament ni tan sols si guanyés les primàries, i el seu propòsit és repetir al capdavant del seu ajuntament el 2023. Creu que allà arrela, precisament, la seva força. I és que Fuenlabrada és la joia de la corona dels socialistes madrilenys i una localitat que Ferraz sempre assenyala com a exemple de la seva gestió municipal. Governen aquesta ciutat del sud, de 194.500 habitants, des de les primeres eleccions democràtiques, de 1979. Sense interrupció. Ayala, llicenciat en Dret, regidor d’Urbanisme des del 2006 fins que es va convertir en primer regidor 12 anys més tard, va aconseguir un folgadíssim 55,5% dels vots el 2019, majoria absolutíssima.

La candidatura d’Ayala neix fruit de l’alineament amb les alcaldesses de Getafe, Sara Hernández –líder del PSOE-M entre 2015 i 2017–, i Alcorcón, Natacha de Andrés. Tres bastions claus del partit, tres municipis del cinturó roig. El seu diagnòstic compartit és que l’organització «és molt fluixa, no té múscul», per la qual cosa es necessita «fer partit», abans de procedir a nomenar els candidats del 2023. «L’important no és qui encapçala el cartell, sinó que què lidera i per a què», afirmen. Ayala, argüeixen fonts pròximes, està convençut que la seva principal «virtut» és «saber muntar equips, sumar gent al projecte», «sense protagonismes».

De nou, aflora la crítica tamisada cap a l’adversari, cap a Lobato en aquest cas. «Nosaltres parlem de partit, mentre que la posició del Juan és més personalista. Ja hem provat amb un professor prestigiós [Gabilondo] i va sortir malament, ara l’aposta per un jove format pot sortir bé o malament, però res serà sòlid si no hi ha un PSOE fort. En unes eleccions, sumen programa, sigles i candidat, i ara el PSOE no està sumant», diuen en el cercle íntim de l’alcalde de Fuenlabrada.

La candidatura regional «ja es veurà»

Lobato, repeteixen en el seu entorn, es presentarà per portar les regnes del PSOE-M. Només això, «ara per ara». La candidatura autonòmica «ja es veurà». «Abans que això hi ha molta feina interna per fer, i es tracta que tothom estigui enxufat», diuen. No obstant, el diputat no tanca la porta a ser cartell electoral el 2023. Ayala descarta aquesta idea. Els que recolzen Lobato afirmen que la situació tan precària del partit, catatònica, exigeix un secretari general que s’impliqui completament, i no que compatibilitzi el seu càrrec orgànic amb l’alcaldia d’una ciutat tan gran com Fuenlabrada.

A més, creuen que Ayala «arrisca» el poder de la seva ciutat al presentar-se a una competició en què podria perdre i de la qual, llavors, sortiria escaldat i debilitat de cara als seus votants. «Això és conèixer poc el sud –responen des de l’altra trinxera–. La nostra gent valora molt la valentia, representar la ciutat tant si guanyes com si perds. Ayala, apunten els seus, creu que els militants aplaudiran que facin un pas endavant «els que guanyen eleccions». «Aquí fa 42 anys que fem les coses bé, i el ‘segell Fuenla’ pesarà molt. Fuenlabrada és un barco insígnia a nivell federal, i no és comparable amb Soto del Real, amb menys de 10.000 habitants», afirmen.

Aquesta «superioritat» irrita altres regidors socialistes que no recolzen el de Fuenlabrada. «La història de l’alcalde més votat ja la vam escoltar en Tomás Gómez [elegit secretari general el 2007, quan era el triomfant primer regidor de Parla, i defenestrat per Sánchez el 2015], i va sortir com va sortir. Ells no representen la sociologia de Madrid. S’ha de donar un canvi important a les sigles. O canviem, o enviem un missatge molt potent, o atraiem els menors de 40 anys o les famílies de les noves urbanitzacions, on els nostres resultats són devastadorament dolents, o no hi tindrem res a fer», observa un alcalde d’una ciutat de molt pes demogràfic que recolza Lobato.

La gestora d’Isaura Leal i la direcció federal del PSOE insisteixen, en conversa amb EL PERIÓDICO, en el fet que es mantindran «al marge» del procés, i que es limitaran a vetllar perquè la competició sigui neta i l’espai sigui neutral. Lobato, apunten en el seu entorn, partiria amb avantatge: el recolzen els alcaldes de grans municipis com Alcalá, Javier Rodríguez; San Sebastián de los Reyes, Narciso Romero; San Fernando de Henares, Javier Corpa; Parla, Ramón Jurado, o San Martín de la Vega, Rafa Martínez, més els regidors de pobles mitjans i petits (com Torrelaguna, Manzanares el Real, Loeches, Santorcaz, Guadalix o Navacerrada).

Els recolzaments de cada aspirant

També s’alinearien amb el diputat agrupacions de la capital rellevants com Chamartín, Chamberí, Carabanchel, Fuencarral, Entrevías o Arganzuela. Estan amb ell, així mateix, parlamentaris autonòmics i regidors de Madrid ciutat, així com el líder de les Joventuts Socialistes d’Espanya (JSE), Omar Anguita. Lobato també aconseguiria ratificació d’alguns simanquistes –els fidels a l’exlíder regional Rafael Simancas, avui número dos del Ministeri de la Presidència– i del desmanegat tomasisme. La primera foto d’aquests recolzaments orgànics la va aconseguir aquesta passada a Torrejón de Ardoz, amb la presència del seu secretari general i portaveu municipal, Javier Castillo.

Ayala, d’altra banda, té el seu principal graner de vot en les seves tres agrupacions matrius –Fuenlabrada, Getafe i Alcorcón–, grans en dimensió. La seva candidatura, reblen al seu equip, està guanyant simpaties a la capital (a Vallecas o Centro), i també a municipis mitjans i petits. «Perquè el nostre és un missatge de tornada al municipalisme», afirmen. Ayala, prossegueixen, es considera «candidat guanyador si no hi ha ingerències de Ferraz». «I si n’hi ha, també, perquè la militància es rebota».

Hoy presentamos nuestra candidatura a las primarias del @psoe_m con una pequeña presentación en la que contamos el porqué de nuestra candidatura 😉

Si quieres estar informad@, agrega este número de teléfono, manda un mensaje y podrás recibir toda información:

☎️ 691679922 pic.twitter.com/LgwjHBMLPq

— Eva Llarandi/❤️ (@llarandiarroyo) 24 de agosto de 2021

L’alcalde de Fuenlabrada reiterarà en campanya que vol un projecte «autònom de la direcció federal, no una sucursal, i això potser el Juan no ho pot dir». Aquest argument, el de l’«autonomia» respecte a Ferraz, també es va escoltar en els discursos de Susana Díaz en la seva lluita contra Juan Espadas, de la qual va sortir derrotada. Lobato, d’altra banda, també es reivindica com un projecte «propi i autònom»: en el seu cercle recorden que es va presentar contra el federal el 2017, quan els seus avui rivals «van recolzar Franco». «El Juan es va presentar com a alternativa a tot això, una altra cosa és que Ferraz avui no vegi amb mals ulls la nostra alternativa, però aquesta candidatura neix des de Madrid», diuen.

¿Es retirarà algun?

En aquesta última setmana va emergir un tercer nom, el de la delegada del Govern, Mercedes González, un altre valor a l’alça des que accedís al càrrec, que des del febrer del 2020 fins al març passat va ocupar Franco. Alguns apunten la gestora com la responsable de posar en circulació la seva candidatura, com una opció de consens. D’altres miren els simanquistes. Fonts de la cúpula interina assenyalen a aquest diari que no han «promogut cap fórmula». «Estem en escolta activa. Només vam preguntar als dirigents sobre com creuen que s’ha de desenvolupar el procés per ser més beneficiós per al partit», indiquen, tot i que reconeixen que la via González ha aflorat en les converses.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Aquests dies l’exregidora de la capital ha negat rotundament que es pretengui postular com a secretària regional. En privat i també en públic: ho va fer a la localitat de Batres divendres passat. En qualsevol cas, el seu perfil s’ha reforçat en aquests mesos per la seva (mediàtica) pugna amb el regidor, José Luis Martínez-Almeida, i hi ha els qui la veuen com a futura secretària general de Madrid ciutat –un càrrec de nova creació, per sobre o en substitució dels líders dels 21 districtes de la capital– o com a possible candidata a l’alcaldia. Però això serà, en tot cas, més endavant. «La vida canvia en un segon», afirmen fonts pròximes a la delegada. O sigui, res està escrit.

El sondeig sobre aquesta tercera via va ser avortat immediatament. Lobato no pensa renunciar al que serà el seu segon assalt al tron del PSOE-M. Ayala defensa que les primàries són un element «revitalitzador» del partit i que el que s’ha de pactar és «el dia després», «no tant les quotes, sinó la imatge, per projectar la foto del guanyador i del perdedor junts». Per a aquell moment queda molta tirada. Dos mesos de contesa interna.