El Govern també congela la llei de secrets oficials

La reforma del delicte de sedició no és l’única llei que surt de les prioritats del Govern per al 2021. També cau una altra norma emblemàtica, que cueja des de fa diverses legislatures sense que la seva tramitació culmini en èxit: la llei de secrets oficials. De moment, el text passa a la hibernació. Almenys fins al 2022.

Aquest 31 d’agost el Consell de Ministres va aprovar el Pla Anual Normatiu (PA) per al 2021, el document, de 73 pàgines [aquí en PDF], que recull les mesures que l’Executiu té previst aprovar abans del 31 de desembre d’aquest any. En total, 144 iniciatives, entre lleis orgàniques (6), lleis ordinàries (28) i reials decrets (110). Dels 144 textos, 50 són normatives relacionades amb el pla de recuperació, aprovat pel Gabinet de coalició el 27 d’abril del 2021 i informat favorablement per la Comissió Europea. 37 iniciatives (del còmput total de 144) incorporen a l’ordenament jurídic intern Dret de la Unió Europea, segons les dades proporcionades pel Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, que dirigeix des del juliol passat Félix Bolaños i que va heretar de la ja exvicepresidenta Carmen Calvo.

Bolaños va remarcar que el programa de l’Executiu, «molt ambiciós», tenia com a «prioritat absoluta» la «recuperació justa», fer que la reanimació de l’economia es filtri, «arribi a tothom», i desplegar alhora una potent agenda social. Això explica que la reforma del Codi Penal per rebaixar el delicte de sedició hagi deixat de ser «prioritària» per a l’Executiu.

Una vegada que els líders del procés van ser indultats i van sortir de presó, la modificació legislativa va perdre urgència, per molt que la Moncloa i Justícia invoquessin la necessitat d’acomodar la legislació espanyola a l’estàndard europeu. A més, els recolzaments parlamentaris no estaven garantits. Per a Pedro Sánchez suposava reobrir una via d’aigua perillosa, vist el cost polític de la gràcia als dirigents secessionistes, erosió, no obstant, menor a la prevista inicialment i que ja queda lluny per al president, qui va voler marcar el punt d’inflexió amb una remodelació ministerial profunda. «En el futur, quan aprovem futurs plans [normatius], anirem veient», va respondre quan se li va preguntar si reprendria el 2022 el canvi en el Codi Penal.

Grup de treball interministerial

Notícies relacionades

Terminis i recels llasten la nova llei de secrets oficials

La llei d’universitats elimina el requisit de tenir una càtedra per aspirar al rectorat

Pels volts de les nou de la nit, l’Executiu va donar a conèixer en la seva integritat el PA 2021. I en aquest una altra fuga rellevant és la llei de secrets oficials. En la planificació normativa del 2020, la responsabilitat d’aquest text requeia en el Ministeri de Defensa: «Elaboració d’una llei nova, perquè han transcorregut més de 40 anys des de l’última modificació realitzada l’any 1978». La norma és una llarga reivindicació del PNB, que ha vist com la seva proposta de reforma d’una llei franquista —el text original és de 1968, i l’esmentat canvi de 1978 és anterior a l’aprovació de la Constitució— quedava enterrada legislatura rere legislatura, embolicada en promeses que tiraria endavant dels diferents governs.

L’any passat, el Gabinet de coalició va optar per redactar una nova llei. Van arrencar els treballs, però van ser aparcats. «No l’hem posat al PA 2021 perquè no arribem, no tenim temps. Però ho reprendrem quan puguem», expliquen fonts de la Moncloa a EL PERIÓDICO. A l’informe d’avaluació del pla 2020, s’argumenta que «es troba en tràmit d’elaboració una nova llei, actualment sotmesa a estudi per un grup de treball de caràcter interministerial».