Raquel Sánchez: «No tornaran els peatges, cal buscar un model que no generi greuges»

¿Quines conseqüències tindrà el final dels peatges en la mobilitat dels ciutadans?

Avui fem un pas important en el compromís que vam assumir el 2018 d’anar finalitzant tots els peatges de pagament. Hem alliberat més de 1.000 quilòmetres de peatges. L’alliberament d’avui afecta molt especialment Catalunya: s’alliberen 477 quilòmetres de peatge aquí. Tindrà un impacte directe molt important per als catalans, que veuran com les seves butxaques experimenten un estalvi que situem entorn dels 700 milions d’euros. 

¿Quin serà el futur d’aquestes vies? Es parla de fórmules per recuperar el pagament en uns anys.

Evidentment s’ha de buscar un sistema per poder finançar el manteniment de les carreteres, en la línia dels que es fa en 23 dels 27 Estats de la UE, que tenen implementats sistemes de conservació. Però en cap cas estem parlant de tornar a aplicar peatges com els que hi havia fins ara, sinó d’una tarifació justa i equilibrada, un sistema públic i homogeni per al conjunt d’Espanya, perquè no es produeixin greuges com els que s’han vingut produint.

¿Quins models s’estudien per finançar aquest manteniment? 

No hi ha secrets: són els que s’han implementat en diferents països. No és moment per concretar-ne més, estem analitzant el millor sistema i en els pròxims mesos podrem fer-ho.

Hi ha presidents autonòmics socialistes molt sensibilitzats amb una descentralització més gran a Espanya, també en les infraestructures: Ximo Puig, Francina Armengol. ¿Hi està d’acord? 

Crec que no s’ha de parlar de descentralització sí o no, sinó analitzar les particularitats dels territoris i les infraestructures que tenen, i com podem garantir el dret a la mobilitat. Hem fet passos importants en aquest Govern. Puc entendre aquestes reivindicacions, són molt legítimes, però també cal reconèixer l’esforç d’inversió després d’una etapa de paràlisi del PP en determinats territoris. Hem corregit dèficits històrics que podien existir.

Vostès repeteixen que volen una ampliació de l’aeroport del Prat que sigui «respectuosa amb el medi ambient». ¿No es generaran més emissions? 

Això és el que haurem de verificar: com som capaços de compensar aquests impactes ambientals. L’ampliació de l’aeroport ha d’anar associada a una concepció més integral dels sistemes de transport. Cal tenir indicadors de quin impacte estem parlant quant a emissions, i introduir mesures compensatòries. Però el sector de l’aviació està avançant en no dependre tant dels combustibles fòssils, i més d’energies renovables. Tots aquests elements jugaran a favor d’aquest model d’aeroport que no generi dubtes mediambientals. Per la meva experiència com a alcaldessa d’una ciutat que ha conviscut amb aquest aeroport, conec aquest impacte i vetllaré perquè sigui així.

¿Quan hi haurà informes que puguin quantificar l’impacte mediambiental? 

És aviat per poder determinar aquest període amb exactitud. Ara aprovarem el document d’ordenació aeroportuària, que dona el tret de sortida per treballar en el pla director. Parlem d’un escenari que seria potser d’entorn dels dos anys, per poder tenir un document que aclareixi dubtes. Però no es presentarà una proposta que no sigui validada per la UE, serem garants que l’ampliació es fa bé.

¿Fa falta realment una tercera pista per a vols de curt recorregut? ¿No està Barcelona prou connectada per via ferroviària? 

És que nosaltres no volem ampliar l’aeroport per a vols curts. L’objectiu és que l’aeroport de Barcelona sigui un ‘hub’ internacional, funcionant en xarxa amb les infraestructures aeroportuàries de l’Estat. Per això invertim també en l’ampliació de Barajas. Volem que els nostres aeroports siguin competitius a nivell europeu.

Pedro Sánchez i Pere Aragonès insisteixen aquest mes en la via del retrobament. ¿Creu que el president del Govern hauria de ser a la taula de diàleg? 

L’important és la recomposició de l’espai de diàleg i d’acord. S’està treballant aquests dies en definir quin és la composició d’aquesta taula, i ja s’informarà en els pròxims dies. És inequívoca la voluntat del Govern, i del president en primera persona, de reprendre el camí de la política, que es va trencar i es va abandonar per part de governs anteriors. Cal intentar resoldre aquest problema, que fa molts anys que està enquistat.

¿Com veu el relleu de Miquel Iceta per Salvador Illa al capdavant del PSC? 

És un procés natural, que permet reafirmar el lideratge d’Illa com a primer secretari, si no hi ha sorpreses. I també suposa un reconeixement i un exercici de gratitud a qui fins ara és el nostre primer secretari: Iceta ha fet un treball formidable en un context molt complex.

¿Hauria el PSC de facilitar l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat? 

El PSC ja s’ha ofert a poder arribar a acords en els pressupostos per responsabilitat. Illa exerceix de líder de l’oposició, i els catalans esperen que la seva acció política serveixi per millorar la vida de la gent. I si això passa per arribar a acords en els pressupostos, perquè siguin més justos i socials, ho veig positiu.

Notícies relacionades

Catalunya s’acomiada (gairebé del tot) dels peatges a les autopistes

La N-II es ‘pacifica’ amb el final de peatges a la C-32

¿Què pot dir el Govern als ciutadans sobre l’escalada dels preus de l’electricitat? 

Som sensibles davant aquests increments en la tarifa, que es fixa fruit d’un sistema que no depèn del Govern d’Espanya, sinó del preu del gas i d’altres variables sobre les quals no podem incidir directament. Treballem amb la Comissió Europea perquè s’estableixi un sistema diferent per a la fixació de preus. El que depèn de nosaltres ho hem introduït: mesures d’impacte més directe en la factura com la baixada de l’IVA o la supressió de l’impost per generació. Tenim tota la sensibilitat social, i s’estan aplicant mesures per protegir les famílies més vulnerables, per poder passar aquest període de temps, que s’allargarà durant uns mesos. Cal ser sincers i dir què es pot fer i què no es pot fer, el que admetria la Unió Europea i el que no.