Agenda econòmica i social i més pressió per al PP: les claus de l’arrencada de curs de Sánchez

La vicepresidenta primera, Nadia Calviño, ja va obrir camí al juliol, a l’obrir-se a la possibilitat d’una alça del salari mínim interprofessional (SMI), a què s’havia oposat per a començaments del 2021. Però ara la situació econòmica ha canviat, i aquest és l’argument que ha volgut utilitzar el Govern central: la vacunació ha avançat a velocitat de creuer –el 70% de la població immunitzada amb pauta completa és una realitat– i l’activitat econòmica ha agafat embranzida.

Pedro Sánchez, en el seu discurs d’aquest dimecres, va insistir que l’objectiu del Govern central, els agents socials i la societat civil estan cridats a «dues tasques fonamentals». Una, «consolidar la recuperació econòmica» i «que la recuperació arribi a les butxaques» de tots els ciutadans «en forma de més ocupació, millors salaris i pensions dignes». «No hi haurà recuperació econòmica si no és una recuperació justa. Si no arriba a tots els estrats de la nostra societat. Si no s’expandeix a totes i cadascuna de les ciutats i pobles d’Espanya. Ningú pot quedar-ne enrere».

Aquest raonament porta l’Executiu a «abordar una pujada immediata del salari mínim per al que queda d’any, i continuar avançant en l’objectiu d’arribar el 2023 al 60% del salari mitjà». El president, per tant, ja marcava el desenllaç de la negociació que arrencava aquest dimecres la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, amb els agents socials: hi haurà alça de l’SMI, encara que els empresaris la rebutgin. La decisió està presa. L’Executiu, abans de l’aprovació del reial decret d’actualització del salari mínim (avui en 950 euros), està obligat a consultar els agents socials, però res més. No està obligat a seguir el seu criteri. I és una facultat seva, sense que passi per les Corts per a la ratificació. Sánchez accedeix així, a més, a una de les peticions d’Unides Podem, que va perdre el 2020 la batalla contra Calviño per procedir a l’augment de cara al 2021.